Dijous 17 de febrer de 2022 s’ha celebrat l’anomenada Audiència Memorial a l’Auditori del Casal Pere Quart, on una dotzena de sabadellencs han pogut explicar els seus records personals i les seves històries familiars sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista (més info: ‘12 testimonis en primera persona sobre la Guerra Civil i la dictadura‘). Un acte de memòria polièdric a partir de testimonis en primera persona que abracen tres generacions diferents. Aquesta és la història de Carme Torrella, neboda d’un home afusellat per la venjança del seu excap, fet que va tallar d’arrel les relacions i amistats que tenia amb la resta de sabadellencs.
La postguerra va ser una època especialment dura per les persones involucrades en política, però també per als que no els interessava aquest tema. El tiet de Carme Torrella mai “es va posar en cap embolic”, segons asseguraven a casa seva, sinó que es limitava a treballar de xòfer en una empresa de transports. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, Torrella va decidir tirar endavant la seva pròpia empresa i això li va portar problemes; uns problemes que en un context tan violent com el d’aquella època, van tenir una mala solució.
“El meu tiet va ser detingut sense cap motiu en acabar la guerra, però, de mica en mica, es va descobrir qui l’havia denunciat: l’amo de l’empresa on treballava abans. Aquest home havia esdevingut falangista i havia adquirit molta influència en el règim de Franco. Aquí va començar el calvari amb potència”, ha apuntat Carme Torrella.
Torrella assenyala que la venjança es va endur al seu tiet i això va ser un cop molt dur per a la seva família:
“Els meus pares i els meus avis no s’ho podien creure. A nosaltres, a casa, ens explicaven tot això, però sempre ens demanaven que no en parléssim amb ningú perquè a ningú li feia gràcia estar amb familiars de gent que havia estat eliminada, fos pel motiu que fos”.
L’agreujant d’aquesta situació és que l’atenció psicològica en temps de guerra i de postguerra brillava per la seva absència; però, per contra, els seus efectes estaven ben presents.
“En saber que el meu tiet va ser afusellat, el meu pare va quedar molt trasbalsat i va ser gairebé incapaç de tornar a casa. La meva àvia va caure en una depressió que li va durar tota la vida. La recordo sempre trista. A la meva mare també se la notava molt afectada per més anys que passessin; tot i que ella ho intentava dissimular”.
A ella, a Carme Torrella, aquests fets li van generar molta ràbia i impotència i, per això, aquest dijous ha volgut recordar la història de la seva família en l’Audiència Memorial que s’ha celebrat a l’auditori del Casal Pere Quart. El seu testimoni en primera persona ha servit per prendre consciència de la realitat viscuda durant la Guerra Civil i per reparar simbòlicament els danys que va causar a la seva família.
Foto portada: Carme Torrella, un dels testimonis de l’Audiència Memorial d’aquest dijous. Autor: David Chao.
