El Casal Pere Quart ha estat l’escenari dijous passat de la presentació del llibre-catàleg de l’exposició Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945) obra de Genís Ribé, historiador i tècnic del Museu d’Història de Sabadell (MHS). La sala ha estat plena de gom a gom amb familiars dels deportats que han estat obsequiats amb un exemplar del llibre de 200 pàgines profusament il·lustrat.
Es tracta d’un notable treball amb les biografies dels 63 sabadellencs deportats, 59 dels quals anaren a parar al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, destí de molts republicans espanyols, 39 dels quals moriren. De la resta de deportats, només un va ser assassinat a Auschwitz, després d’haver passat pel camp de la mort de Dachau. Els altres van estar internats als camps de Buchenwald, Aurigny, Neuengamme i Ravensbrück.
L’obra, com explica el seu autor a la dedicatòria del llibre, s’inscriu en continuïtat amb els treballs sobre el tema d’Andreu Castells, Ricard Simó i Bach, Josep M. Benaul, Josep Torruella i Antonio Onetti. El llibre-catàleg consta de les biografies dels deportats ordenades alfabèticament amb fotografies i documents, prova dels més de quatre anys de treball de recerca amb investigacions arxivístiques i entrevistes a familiars dels deportats.
Ronda d’intervencions
A l’acte de presentació, el regidor de Cultura, Carles de la Rosa, ha exposar que amb aquest llibre-catàleg es tanca el cicle que s’inicià amb l’exposició del 2019 i la col·locació de llambordes (stolpersteine, pedra que fa ensopegar) al 2020. Un compromís amb la restitució de la memòria històrica i un deure ètic i moral de reconeixement de les víctimes.
Plàcid Garcia-Planas, periodista i director del Memorial Democràtic de Catalunya entre 2016 i 2019, afirmà que es tracta del llibre més “necessari i universal” que constitueix un acte de “justícia i restitució” d’una memòria que s’hauria d’expandir. Marta Simó, sociòloga, apuntà a que el llibre és una continuació de l’obra del seu avi, Ricard Simó, Els sabadellencs mort a l’exili (1986), i destaca la importància del treball de reconstruir l’entorn social, laboral i cultural dels deportats.
David Serrano, filòleg, manifestà que es tracta d’un llibre “necessari i imprescindible” que arriba amb 48 anys de retard i va destacar el seu ús com a eina pedagògica per a la joventut. Jordi Font, actual director del Memorial Democràtic, ha reflexionat sobre l’art a l’espai públic, com som les llambordes, que poden ser una potent eina simbòlica de recuperació de la memòria de les persones oblidades, de les “veus baixes de la història”. Genís Ribé, autor del treball, ha glossat els quatre anys de feina per compilar la informació continguda al llibre. Va agrair espacialment l’ajuda d’associacions memorialistes com l’Amical de Mathausen i sobretot els suport dels familiars dels deportats -amb especial menció a Jean-Louis Buron vingut expressament des de França- sense els quals no hagués estat possible aquest llibre.
Marta Morell, tinenta d’alcaldessa de Memòria Històrica ha tancat les intervencions assenyalant que aquest llibre és un “punt i seguit” en la tasca de recuperació de la memòria històrica de la ciutat, com demostra el recent descobriment de dos deportats més als quals se’ls dedicarà unes llambordes.
Epíleg musical
L’emotiu acte va finalitzar amb la interpretació de la peça La Paloma a càrrec del pianista Adolf Pla, parent del deportat Eduard Garrigós, doncs aquesta era una de les cançons que solien entonar els presos espanyols als camps d’extermini.
Foto portada: la taula rodona d’aquest dijous a l’Auditori del Casal Pere Quart. Autor: J.d.A.
Pingback: La lluita contra l’oblit de Jean-Louis Buron