[Nota de la redacció: aquesta entrevista es va publicar el 28 de setembre de l’any 2016 amb motiu de la visita de Borojovich a Sabadell. Isaac Borojovich ha mort el 18 de maig de 2021]
El professor sabadellenc David Serrano va presentar el documental Menazka (la cassola), acompanyat del seu protagonista, Isaac Borojovich, el passat dilluns al vespre a la sala 2 del Cinema Imperial.
Menazka tracta sobre el traspàs de generació en generació de la memòria històrica de l’Holocaust. El director del documental, David Serrano, va explicar abans de començar la projecció que l’objectiu “no era fer el documental de sempre en què surt un supervivent i explica la seva història”, sinó que van triar un format inèdit fins aleshores. Es tracta, segons Serrano, d’un documental que “mira al futur”, més que una retrospectiva a un moment històric. El protagonista és Isaac Borojovich, nascut a Polònia l’any 1927 i supervivent de tres guetos i sis camps de concentració. Va néixer en el si d’una família benestant que quan ell tenia 14 anys va ser enviada a un gueto on vivien cinc famílies en una mateixa casa. Borojovich ha explicat a iSabadell els seus records.
En què somiava quan era petit?
Somiava en gaudir de la vida, anava a esquiar, tenia un trineu, també tenia un gos, però somiava com tots els nens…
Com recorda la seva primera entrada en un gueto?
Fatal. A casa meva hi van posar a cinc famílies juntes i estàvem aixafats i els alemanys el que feien era esclafar la ment de la gent. Ningú sabia què podia passar l’endemà.
A què es dedicava als 14 anys?
Estudiava. Els meus pares eren rics i fins i tot teníem una mainadera. El meu pare es dedicava a l’exportació de fruita.
Quan va arribar al primer camp de concentració?
Primer vaig estar en tres guetos, i des de l’any 1942 en diversos camps de concentració. Els records són fatals, sempre érem perseguits i ens feien treballar, nosaltres només buscàvem la manera de sobreviure a totes les desgràcies que hi havia.
Què li feien fer en els camps de treball?
Ens hi feien fer de tot, assecar pantans, pujar als arbres i tallar llenya, també vaig treballar en una fàbrica de coco i en una altra de pedres.
Entenia el que passava en aquella època?
No, estàvem tancats, no sabíem res del que estava passant.
En quins camps de concentració va estar?
Vaig estar als camps de Fificoni, Vaivara i Ereda a Estònia; Stutthof a Polònia, Dormettingen i Bergen Belsen a Alemanya.Té algun bon record d’aquell període?
Tots els records són dolents, cap ni un. Tots són dolents, em vaig escapar tres vegades de la mort.Què era el que l’hi ocupava més temps?
Aconseguir menjar per mi i per la meva família. Sempre mirava d’aconseguir-ne. Per trobar-ne primer treballava en una lleteria i m’emportava a casa el sèrum de la mantega; després vaig treballar en una cantina d’on m’emportava les restes de menjar que quedaven. Cada vegada que tenia l’oportunitat ho feia.Hi havia algun objecte o pensament que sempre portés al damunt?
El meu pensament era el de sobreviure.Què el feia tenir forces?
Qualsevol ésser humà, com tu i com jo, en moments difícils és capaç de fer coses que en un moment normal no faria mai, i quan estàs en perill uns es fan grans i d’altres petits, i jo em vaig fer gran.Com va ser la seva sortida de l’últim camp on va estar?
L’últim camp on vaig estar va ser el de Bergen Belsen. Va ser fatal, es moria la gent, sola. De 90.000 persones se’n van morir 45.000 abans de ser alliberat i, un cop acabada la resistència nazi, en van morir 20.000. Als carrers hi havia 15.000 cadàvers i gent malalta.
Amb què va refer la seva vida?
En arribar a Uruguai em vaig dedicar als negocis fins que em vaig retirar fa 15 anys. Tenia quatre botigues d’electrodomèstics que donaven feina a més de 100 persones.
Es pot passar pàgina?
És una cosa que el món ha d’aprendre que va passar per a evitar que no passi mai més. No només al poble jueu, qualsevol dictador es pot aixecar a Catalunya o en un altre país i cometre alguna desgràcia.
Té o ha tingut rancor?
Segueixo tenint rancor als nazis.
Què li va suposar tornar al camp de Bergen Belsen?
Horrible, pensant que no podria sobreviure amb les desgràcies que hi havia allà.
Com és ara la seva vida a Uruguai?
Gaudint de la família i de tot el que Déu m’ha donat. Que amb 89 anys pugui tenir el gust i el plaer de venir a Catalunya i d’explicar-los la veritat em satisfà. A part, jo ja sóc un català convertit!
Per què creu que ha de servir la memòria històrica?
Serveix perquè en el futur no hi hagi problemes iguals. La gent pensa que això va passar al poble jueu, però podria passar a qualsevol. Estan fent una cosa similar a l’Àfrica i en altres llocs.El món ha passat pàgina de l’holocaust jueu?
Molt poc. El món està podrit, a tot el món sempre hi ha desgràcies i el món no ajuda, els que poden ajudar, a la gent desgraciada.La història es pot repetir?
Sí. I els mitjans de comunicació sempre diuen moltes veritats però també moltes mentides, aleshores donen poder a altres i no diuen la veritat. N’hi ha que ho expliquen a la seva manera i perjudiquen a algú sense dir la veritat.
Què en pensa de la crisi dels refugiats de la guerra i la política del Primer Món respecte a ells?
Malauradament el Primer Món no fa ni el més mínim per a ajudar a algú. El món no ajuda, ho fa quan en pot treure profit, com en petroli i altres coses. En comptes d’ajudar com ho hauria de fer, no ho fa. Ara hi ha l’Estat Islàmic, i en comptes de destruir-lo no ho fan, tiren alguna bombeta i una altra, però després aquest califat pot envair Europa i destruir-la completament. Igual que Iran, que té la bomba atòmica i demà la pot llençar.
