Feliu Crespí, fill d’exiliat i antifranquista: “L’educació va fer que m’impliqués en la lluita antifranquista”

Dijous 17 de febrer de 2022 s’ha celebrat l’anomenada Audiència Memorial a l’Auditori del Casal Pere Quart, on una dotzena de sabadellencs han pogut explicar els seus records personals i les seves històries familiars sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista (més info: ‘12 testimonis en primera persona sobre la Guerra Civil i la dictadura‘). Un acte de memòria polièdric a partir de testimonis en primera persona que abracen tres generacions diferents. Aquesta és la història de Feliu Crespí, un dels joves presents en la primera mobilització estudiantil a Sabadell després de la guerra i posterior impulsor de l’Assemblea Democràtica de Sabadell.

Feliu Crespí va créixer envoltat d’històries sobre la Guerra Civil i el franquisme i creu que això va influenciar el seu tarannà polític. El seu pare, Conrad Crespí, va estar en diferents camps de concentració i ell també va ser víctima de la repressió feixista des de la seva joventut, ja que va reproduir els mateixos passos que havia vist i escoltat a casa. Crespí va començar a militar políticament quan tenia 16 anys amb els companys de l’Institut Sabadell-Terrassa i des d’aleshores va ser perseguit per la policia franquista. L’any 1974 el van detenir per participar en una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya i poc després va decidir fer un pas al costat:

“A la vista de com evolucionava la transició democràtica, vaig decidir separar-me de qualsevol activitat política i centrar-me en la meva família. No ha estat fins fa sis o set anys que he tornat a participar en activitats per recuperar la memòria històrica”.

Inicialment, el sabadellenc es va interessar per temes bèl·lics, del front, i després pels camps d’extermini; però quan va ser més gran, va ser quan va valorar alguns fets que encara ara té a flor de pell:

“És de més gran quan t’impacten altres aspectes més sentimentals o emocionals. A mi de gran m’ha afectat molt que el meu pare marxés al front deixant a casa una esposa i un fill que no tenia ni quatre mesos. Una esposa i un fill amb qui no es va retrobar fins al cap de nou anys, fins al 1946”.

En aquest sentit, Crespí reconeix que encara se li fa difícil imaginar com un nen 10 anys veu per primera vegada un senyor que representa que és el seu pare. Passada la Guerra Civil, la família va tornar a Sabadell on, de portes endins, parlaven sobre la repressió amb naturalitat, però on, de portes en fora, manava l’alcalde franquista Josep Maria Marcet.

“Jo vaig estar influenciat per l’educació que rebia i això va fer que m’impliqués en la lluita antifranquista a partir dels anys 60”, reconeix.

En aquest sentit, Feliu Crespí va participar en la primera mobilització estudiantil que hi va haver a Sabadell després de la guerra, impulsada per alguns alumnes de l’Institut Sabadell-Terrassa, per reivindicar millores en el transport des del centre de la ciutat fins allà (on actualment hi ha el complex central dels Mossos d’Esquadra). A partir d’aquí va continuar la seva militància al Partit Comunista d’Espanya i també va tenir responsabilitats locals i comarcals, com la fundació de l’Assemblea Democràtica de Sabadell juntament amb Manel Pagès, qui ja és mort.

Més informació:

Foto portada: Feliu Crespí, un dels testimonis de l’Audiència Memorial. Autor: David Chao.