Joan Sala, un dels testimonis de l'Audiència Memorial. Autor: David Chao.

Joan Sala, fill del president de les Joventuts del Círcol: “Es tapava del fred amb sorra”

Dijous 17 de febrer de 2022 s’ha celebrat l’anomenada Audiència Memorial a l’Auditori del Casal Pere Quart, on una dotzena de sabadellencs han pogut explicar els seus records personals i les seves històries familiars sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista (més info: ‘12 testimonis en primera persona sobre la Guerra Civil i la dictadura‘). Un acte de memòria polièdric a partir de testimonis en primera persona que abracen tres generacions diferents. Aquesta és la història de Joan Sala i Rovira, president de les Joventuts del ‘Círcol’ (la secció local sabadellenca del Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall) entre el 1934 i el 1936, explicada pel seu fill.

La vida de Joan Sala Rovira (Manresa, 1909) no va ser gens fàcil: es va quedar orfe amb 13 anys, el va acollir una família de Sabadell, ja que era originari de Manresa, després de la guerra es va exiliar a França i, entre camp de concentració i camp de concentració, es va passar una temporada vivint a un paller. Després de la guerra, però, la situació no va millorar gaire: la seva esposa i la seva filla d’un any i mig van ser expulsades de casa per la policia del règim i van haver de començar altre cop pràcticament des de zero en una època encara força convulsa.

El pare de Joan Sala era un “republicà convençut” i això li va generar algunes dificultats a l’hora d’estabilitzar la seva situació laboral, personal i familiar durant la Guerra Civil i el franquisme; fet que explica, en part, per què va tenir tants oficis, per exemple. El seu fill, però, ha volgut destacar la faceta d’agent comercial que tant el caracteritzava i que li va salvar la pell en més d’una trifulga. L’oratòria de Joan Sala el va exculpar d’anar al front els primers mesos de la guerra perquè als mandataris del moment “els interessava tenir persones que sabessin parlar en públic i explicar a la gent el perquè de les coses”, fet que el va convertir en un comissari en lloc d’en un soldat; tal com ha recordat Sala en l’Audiència Memorial d’aquest dijous. Més endavant, però, sí que va haver d’arromangar-se les mànigues al camp de batalla i als camps de concentració. 

“Al camp de concentració les condicions eren molt dures: l’hivern era molt dur i es tapava amb la sorra perquè no hi havia altra manera de protegir-se del fred, havia d’anar a fer les necessitats a la platja i al mar, pràcticament davant de tothom, i no tenien gaire menjar”, ha relatat Joan Sala.

Els homes no eren els únics que ho van passar malament durant la repressió: la mare de Joan Sala vivia sola amb la seva germana, una nena d’un any i mig, en una casa que havia llogat a un amic del seu pare; ja que ell les va haver d’abandonar per anar a la guerra. Un dia, de sobte, la policia franquista va irrompre a casa seva i els va confiscar tot el que havien aconseguit fins aleshores:

“La van fer fora de casa, sense res, sense poder agafar documents, ni fotografies ni roba. I és així com la meva mare es va trobar amb una criatura d’un any i mig pujant per la Rambla. Per sort, una cosina li va poder donar aixopluc”,

La seva mare va treballar clandestinament com a cosidora per poder reconstruir la vida de la família Sala i, quan el seu pare va conèixer la situació que patien a casa, va decidir tornar a Sabadell. De camí, però, el van detenir a Portbou i aleshores la seva dona es va posar en contacte amb una persona que el podria ajudar: el doctor Relat (qui també fou el primer alcalde franquista de Sabadell). Tal com ha assenyalat Sala, “el meu pare i Relat no tenien absolutament res en comú”, però sí que “es coneixien suficient” per aconseguir que el deixés sortir del camp de concentració. I així va ser. Relat va parlar amb l’alcalde Josep Maria Marcet perquè Joan Sala fos alliberat i pogués tornar amb la seva família. De fet, el nét de Relat ja va apuntar aquesta faceta del seu avi en aquesta història.

Tot i la duresa de la història, Joan Sala ha descrit aquesta Audiència Memorial com un gest agradable perquè es tracta de parlar de persones a qui estimes i, actualment, actes com aquest són de les poques coses que pot fer per recordar al seu pare.

Més informació:

Foto portada: Joan Sala, un dels testimonis de l’Audiència Memorial d’aquest dijous. Autor: David Chao.

Comments are closed.