La conselleria de Justícia, Drets i Memòria i la família del militant antifranquista torturat fins la mort l’any 1973 Cipriano Martos han acordat que el lliurament de les restes del difunt es faci el 3 de juny, a Huétor Tajar (Granada), localitat d’origen de la família. Era el desig de la família, que ha lluitat durant mig segle per aclarir la mort de Cipriano i identificar les seves restes.
Justícia, que engloba també Drets i Memòria, ha comunicat a Antonio Martos, germà del militant antifranquista, que el Govern s’encarregarà del trasllat de les restes. La família i el seu entorn decidiran el fons i la forma de l’acte de retorn.
Treballs arqueològics i identificació
Justícia va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022. Després d’una intervenció complexa i de l’anàlisi posterior de les restes, el 22 de febrer el Departament va confirmar la identificació del cos de Cipriano Martos.
Cipriano Martos
Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).
El 29 d’agost el jutge li va prendre declaració, tot i el seu pèssim estat de salut. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973 a la nit va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
El seu germà gran Antonio ha mirat d’aclarir la mort de Cipriano en les darreres dècades. Va denunciar els fets davant la justícia internacional i ha liderat la reivindicació per trobar les restes mortals del jove jornaler.
Antonio Martos, Sabadellenc de l’Any 2022
Al març de 2023 Antonio Martos va ser escollit Sabadellenc de l’Any 2022, en una votació popular organitzada pel diari digital iSabadell amb la col·laboració de l’ajuntament de Sabadell i Ràdio Sabadell.
Més informació:
Foto portada: Antonio Martos, germà de Cipriano, atenent la premsa. A l’esquerra, Alfons Aragoneses. A la dreta, Gemma Ubasart.
