- Anton Casanovas va desaparèixer al front de l’Ebre i la seva família no va saber del seu final mai. Fins ara.
- El programa d’identificació genètica de la Generalitat va permetre identificar-lo el passat estiu; les restes s’han entregat a la família aquest dissabte.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha lliurat aquest dissabte les restes de dos soldats republicans que van morir durant la Guerra Civil. Un d’ells és Anton Casanovas. La seva família resideix a Sabadell. Justícia ha fet un acte de retorn de les seves restes a la seva família al cementiri de Sabadell.
Es tracta d’Anton Casanovas Castany. Tant ell com Josep Sans Cabot de Sant Andreu de Llavaneres, on també s’ha fet un acte, van morir al front de l’Ebre. Durant més de 80 anys les seves famílies no van saber res del seu final ni van poder trobar el cos però aquest estiu el programa d’identificació genètica de la Generalitat va permetre identificar-los.
Qui era Anton Casanovas?
Anton Casanovas Castany va néixer el 17 de desembre de 1907 al municipi del Brull (Osona). Un cop casat es va traslladar a Castellterçol (Vallès Oriental), on va treballar en una vaqueria. Quan va ser cridat a files, es va incorporar a l’exèrcit republicà. Va desaparèixer el front de l’Ebre l’any 1938. La seva família va ser informada que havia estat ferit i evacuat a algun hospital però no en van saber res més. Fins ara.
Casanovas tenia poc més de 30 anys quan va morir. La seva dona, ja morta, en tenia 27. Els dos tenien una filla de quatre anys, que ara, camí dels 90, ha pogut recollir les restes del seu pare, que seran enterrades al costat de les de la seva dona. Els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes l’any 2004 i va ser la filla qui va donar la mostra d’ADN que va permetre identificar el seu pare el passat estiu.
Primer identificat a la fossa de Miravet
El cadàver de Casanovas va ser trobar a la fossa comuna de Pernafeites, a Miravet, a la Ribera d’Ebre, amb un centenar de cossos més. La fossa va ser exhumada l’any 2018. Es van recuperar restes de 99 persones. De totes, només s’ha pogut identificar Casanovas. Amb les seves restes, Justícia entrega un dossier amb detalls de l’excavació o sobre el que han pogut saber de la mort de l’home. En el seu cas van trobar trossos de metralla al crani.
Ciuró: un dia per donar “esperança”
L’acte a Sabadell ha estat presidit per la consellera de Justícia, la sabadellenca Lourdes Ciuró, acompanyada del director general de Memòria Democràtica, el també sabadellenc Toni Font, i la segona tinenta d’alcaldessa de l’Ajuntament Marta Morell, a més de familiars de Casanovas.
“És un dia per donar esperança” a les famílies amb desapareguts durant la Guerra Civil, ha celebrat Ciuró. “Un dia per fer justícia i tancar el cercle que va començar fa uns anys amb l’exhumació de les restes òssies i avui retornant a les famílies, permetent-los, per tant, tancar el dol”, ha indicat Ciuró.
Ciuró assegura que 2.600 persones familiars de víctimes de la guerra s’han donat d’alta al programa d’ADN però demana que ho faci més gent que ja es calcula que poden haver-hi fins a 20.000 víctimes sense identificar en 700 fosses, de les quals no s’han exhumat ni el 10 per cent perquè és un esforç “molt i molt gran”.
Foto portada: retorn de les restes mortals d’Anton Casanovas a la seva família, al cementiri de Sabadell, aquest migdia. Autor: Justícia.
