- La miliciana d’origen valencià resident a Sabadell Maria Garcia Sanchís protagonitza un acte de record.
- García Sanchís va ser torturada, violada i assassinada el 5 de setembre de 1936 a Manacor (Mallorca).
Sabadell diversifica els seus records al voltant de la memòria històrica i, a banda de les llambordes dedicades als deportats als camps nazis, se suma a una iniciativa similar: les Pedres de memòria, en aquest cas per les víctimes del franquisme. La pedra col·locada aquest diumenge a Can Rull en record de la miliciana María García Sanchís, assassinada a Manacor el setembre de 1936, és la primera de Catalunya i la Península Ibèrica.
Qui era Maria Garcia Sanchís? Va néixer a l’Olleria (València) el 1881 però es va desplaçar a Sabadell de jove. Va viure al número 25 del carrer Gustavo Adolfo Bécquer, que ara és el número 62. Era teixidora, anarquista i espiritista, un corrent prou habitual al Sabadell dels anys 20 i 30 del segle passat. A casa seva convivia amb el seu marit, Agustí Alonso Castells, que es dedicava al comerç del gènere de punt, el seu fill Floreal, mecànic d’ofici, i la seva íntima amiga Josefa Villa Paniagua, que també participava en el negoci familiar del gènere de punt. És precisament la família de Villa Paniagua qui ha mantingut viva la història de María García Sanchís. La neta de Villa Paniagua ha assistit aquest diumenge a l’acte en record de Maria Garcia Sanchís.
A l’inici de la Guerra Civil, i amb 55 anys, Garcia Sanchís es va allistar a les Milícies Femenines Antifeixistes sota les ordres del capità Alberto Bayo, que va liderar una ambiciosa expedició per mar. Aquella expedició tenia un objectiu estratègic important. Mallorca havia caigut del costat colpista des del 18 de juliol i la República necessita recuperar el control de l’illa. De fet, Mallorca es va convertir en un portaavions per l’aviació franquista i feixista durant tota la Guerra Civil. Però l’operació de Bayo va ser un fracàs estrepitós. Era molt arriscada. El gran impulsor va ser el PSUC però va ser vista amb recels pel govern de la República, pel govern català de Companys i pel poderós fins maig de 1937 Comitè Català de Milícies Antifeixistes.
L’expedició, formada per membres de l’UGT, PSOE, Estat Català, anarquistes de la CNT o comunistes del PSUC, va arribar al llevant mallorquí el 16 d’agost. Hi van desembarcar i van tenir algunes victòries. Hi anaven més d’un miler de persones, entre elles, algunes infermeres com i milicianes com María García Sanchís. Van plantar els combatents franquistes durant 20 dies. Però el 3 de setembre de 1936, en retirada, l’expedició va reembarcar fugint de Mallorca. Entremig, però, s’havien quedat centenars de persones, i entre elles les cinc de Manacor.
Detingudes, torturades, violades i afusellades
En territori enemic, i sense retirada possible, les cinc dones es van amagar com van poder. Però el 4 de setembre les van trobar al sostre d’un paller d’unes cases al municipi de Sa Coma. Els falangistes les van detenir i les van portar fins a Manacor. Van ser sotmeses durant hores a l’escarni públic, exposades al mig de la plaça major. La nit del 4 al 5 de setembre van ser traslladades al centre de comandament de la policia, que estava proper, on van ser torturades de forma repetida i violades. Unes hores després, el 5 de setembre al matí, van ser afusellades, amb públic, al cementiri de Son Coletes. Un punt d’afusellaments tan habitual que l’actual presidenta balear, Francina Armengol, el va arribar a definir fa uns mesos com a “camp d’extermini”. S’està excavant el cementiri per trobar cossos enterrats sense identificar a les fosses comunes.
Els crims de la guerra i la posterior postguerra (les 5 de Manacor com els 39 de Porto Cristo expliquen la repressió a l’illa de Mallorca) van ser coneguts però no gaire estudiat durant moltes dècades. La mostra és que fa relativament poc que se sap la identitat de les dones afusellades i de fet encara en falta una per identificar. Les quatre de les que sí es té coneixement són les germanes Daria Buxadé i Mercedes Buxadé, Teresa Bellera, la sabadellenca María Garcií i una cinquena que encara no ha estat identificada.
Stolpersteine i Pedres de memòria
La pedra de memòria instal·lada en record de la miliciana és la primera a Catalunya. En canvi, Sabadell ja té més de 60 llambordes stolpersteine, que recorden els deportats als camps nazis. La iniciativa és similar i prové de la mateixa persona: l’artista alemany Gunter Demnig. La diferència és que les pedres de memòria són d’acer i estan dedicades a víctimes de la dictadura franquista. L’Associació Memòria de Mallorca ha impulsat les Pedres de memòria.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: moments abans de la instal·lació de la llamborda. A la dreta, la tinenta d’alcaldessa de Memòria Democràtica, Marta Morell. Autor: David B.
