Durant aquest mes d’agost, iSabadell publica els relats més destacats de la cinquena edició del Concurs de microrelats de iSabadell, que s’organitza pels volts de Sant Jordi amb el patrocini de la llibreria PAES de Sabadell.
Aquest va ser el segon relat més puntuat pel jurat en llengua catalana. Es titula Assedegat. Què us sembla?
Curulla la paperina dels errors, i els coloms esvalotats al seu voltant. Descobreix, sol, al bell mig de la plaça, que els animalons esperen les seves veces, i ell, una engruna d’oblit.
Masses preguntes al sarró, massa petons oblidats, massa afaitades girat d’esquena a l’espill del lavabo. Alguna estranya T-10 l’ha transportat a les portes de la vellesa i no recorda quasi res del trajecte.
Quan l’eixam de becs afamats cobreix el seu palmell, es decideix a comprar les boletes de marres.
De jove, devia faltar a classe quan van explicar com trenar sòlids vincles amb un mateix. N’estava convençut que, al pas del temps, les sessions de sexe ho aconseguirien amb la seva parella. Uns anys després, davant dels papers de divorci que li presentaven, va descobrir que aquelles sínies de gemecs, i el devessall de fluids que humitejava els llençols, no havien construït res de sòlid.
M’has fet creuar massa temps un desert sentimental i emocional, li va dir la parella.
El seu oasi domèstic havia estat una masmorra pels altres. Va caure, literalment, del camell.
La saviesa arriba amb retard. A la sala d’espera tampoc hi son els fills.
Aparta els coloms amb el bastó.
