Durant aquest mes d’agost, iSabadell publica els relats més destacats de la cinquena edició del Concurs de microrelats de iSabadell, que s’organitza pels volts de Sant Jordi amb el patrocini de la llibreria PAES de Sabadell.
Aquest va ser el tercer relat més puntuat pel jurat en llengua catalana, conjuntament amb altres dos relats. No tenia títol però a efectes de publicar el relat al digital, l’hem titulat El viatge. Què us sembla?
Potser ja era massa tard. Corria ignorant el dolor, el pit li cremava, però no es rendiria. La gent se’l mirava perplexa doncs anava en pijama. Ella marxava lluny… potser per sempre. Li havia de dir que l’estimava. Pressionava el regal contra el seu cor, transmetent-li el seu amor etern.
Tota la nit despert per acabar fent tard. Va sentir l’estrident soroll del metro i va decidir saltar les escales de tres en tres, ensopegant i rodolant per terra. Va estrènyer les dents i es va incorporar masegat. Fent un salt va escolar-se entre les portes justament quan es tancaven. No hi seria a temps. Si hagués reaccionat abans…
Forçant les portes quan s’obrien i avançant a empentes i rodolons, va arribar a la terminal. La va veure al final del passadís. Havia fracassat, ja pujava a l’avió. Sota les llàgrimes, va emetre un crit que va alertar la policia:
-Iaia!
Ella es va girar desconcertada.
– Òscar!
Es van abraçar amb força, ella no va gosar renyar-lo. Ell li va donar el seu peluix favorit.
– Et farà companyia a la nit, així mai no ens oblidaràs.
Ella, amb un somriure melancòlic, contenia el plor.
– Tornaré, t’ho prometo!
