Foto portada: el llaminer, a les escales de l'Ajuntament. Autor: David Chao.

El Llaminer: “Els nens m’hauran d’ajudar a aconseguir una missió”

La façana de l’Ajuntament està decorada amb un calendari d’advent gegant que cada dia a dos quarts de set del vespre ambienta la plaça Doctor Robert amb un espectacle del seu autor, El Llaminer. L’espectacle ha causat fins ara sensació. Són molts els sabadellencs que es paren a escoltar quina història hi ha a cada casella així com a cantar “la cançó de moda” d’aquest Nadal, com diu en el seu discurs. La setmana que ve serà la tercera i l’última amb aquest format, ja que després de Sant Esteve, El Llaminer necessitarà l’ajuda de la resta de companys del calendari i de tots els nens de Sabadell per aconseguir una missió molt important.

El Llaminer és la persona a qui esperen desenes de famílies sabadellenques cada tarda des de l’1 de desembre. En aquesta entrevista, obre les portes de casa seva per explicar qui són els altres personatges del calendari i què passarà quan acabi el compte enrere, la nit de Nadal.

En l’inici del seu espectacle diu que dins l’Ajuntament hi viu més gent. Qui més hi viu?
En el meu calendari hi ha molts més personatges, però quatre en concret: la fada de l’hivern, una parella que no para mai de discutir, que són el soldadet de plom i la ballarina, i un cuiner que cada dia prepara uns dolços increïbles.

A partir del 27 de desembre, però, apareix un nou personatge: caurà una estrella al meu calendari. Però aquest estel no és un estel qualsevol, sinó que és l’encarregat de guiar l’estrella d’Orient perquè els Reis puguin arribar fins aquí.

A partir d’aleshores, els meus amics, que fins el 24 els tinc aquí tancats al calendari, però que he anat presentant puntualment, començaran a sortir i a agafar més protagonisme per fer tornar a brillar l’estel.

Els nens també us podran ajudar en aquesta missió?
I tant! Els nens ens hauran d’ajudar a aconseguir aquesta missió, més ben dit! Si no aconseguim que l’estel torni a brillar i a tenir força per tornar a pujar al cel, els Reis d’Orient passaran de llarg de Sabadell perquè no veuran la nostra ciutat. Per tant, la nostra feina, amb l’ajuda de tots els nens, serà aconseguir que l’estel torni a brillar.

I a quina hora hauran de venir? A dos quarts de set com fins ara?
El dia 27 sí que serà a dos quarts de set, però del 28 de desembre al 4 de gener hi haurà sis actuacions al dia: tres al matí i tres a la tarda. Sí que és cert que el més divertit és venir tant al matí com a la tarda perquè així veuràs dos espectacles molt diferents; i, si tornes l’endemà, en veuràs un altre de diferent. Són sis o set números repartits entre tots aquests dies.

Ciutadans a l'exterior de l'Ajuntament durant l'espectacle del llaminer. Autor: David Chao.
Ciutadans a l’exterior de l’Ajuntament durant l’espectacle del llaminer. Autor: David Chao.

De moment, però, mentre això no passi i fins el dia 24, la seva feina és la més important del calendari d’advent: descobrir que s’amaga darrere de cada número. Però, la dels seus companys quina és?
Doncs la feina de la fada de l’hivern és portar el fred a Sabadell, fer que nevi… té un munt de poders màgics i sempre està movent la vareta! El soldadet i la ballarina no paren de remugar; són una parella que s’estimen molt, però que no es posen mai d’acord. I el cuiner no para de fer dolços, que ara en l’època nadalenca s’estila molt això.

I què fan la resta de l’any?
La resta de l’any tenim molta feina a preparar tot el que passarà el Nadal següent (esbufega).

El dia 24 s’obrirà l’última finestreta. En aquest cas, “el millor es guarda pel final”, que diuen, el veurem aquesta setmana o ja l’hem vist?
Efectivament: el millor es guarda pel final! El dia 24 farem un número una mica diferent del que estem acostumats aquests dies i els meus amics començaran a prendre una mica de partit en tot això. Deixem-ho aquí (i es tanca la boca amb cremallera).

Cada dia explica una història en funció de la icona que hi hagi en aquell dia. Quina és la que més li resulta més interessant?
Doncs mira, jo no em quedaria amb una, sinó amb unes quantes. Òbviament, dins un calendari d’advent hi ha imatges molt típiques que tothom reconeix: els bastonets de caramel, un arbre de Nadal… coses molt típiques. Però sí que és cert que hi ha uns dies assenyalats en què surten coses interessants i que potser no coneixem tant.

Fa uns dies, per exemple, va sortir la bola de Nadal i vaig explicar perquè posem boles als arbres. Molta gent ho fa i no es pregunta mai per què es fa això. Igual que les postals de Nadal. Quin significat té enviar-se postals de Nadal?

Hi ha dies que és molt guai perquè la gent aprèn coses noves.

I quina és la llaminadura que més li agrada?
Potser els núvols, però és que m’encanten totes les llaminadures del món! Els bastonets de caramel, els cupcakes, les magdalenes, les piruletes…

Vostè és l’únic llaminer municipal de Catalunya?
Que nosaltres sapiguem, sí! Almenys som dels pioners en crear una cosa així aquí a Catalunya i jo estic molt, molt, molt content que Sabadell m’hagi deixat plantar el meu calendari aquí al seu ajuntament. I sobretot de la rebuda del públic.

Em pensava que seria una cosa que la gent miraria quan passés per aquí, per la fira de Santa Llúcia o pel centre, i resulta que ens hem convertit en un punt de reunió per a moltes famílies que abans de dos quarts de set ja estan aquí esperant El Llaminer.

Clar, què sent quan, dia rere dia, hi ha tanta gent esperant-lo?
Em fa molta, molta, molta il·lusió. Estic molt, molt, molt agraït. Des del moment en què surto al balcó i escolto els primers ‘Ai, mira! El Llaminer! Ja surt’ com quan veig que hi ha gent fins al Passeig o quan ens fem fotos tots plegats després a la fira o a la plaça de l’ajuntament. Tot el respecte que em tenen, tota l’estima, totes les mostres d’afecte que m’han donat durant aquests dies… estic molt content i molt agraït amb aquesta experiència.

Des de dalt del consistori té una panoràmica perfecta de la plaça. Veu moltes cares conegudes?
Des de dalt, la vista és increïble. Veig a molta gent i també molta de coneguda. Però, sobretot, quan baixo del balcó, quan surto després al carrer, em trobo nens que vénen dia rere dia i cada tarda ens fem la foto. Estic meravellat.

El Llaminer, encarregat de portar al dia el calendari d'advent. Autor: David Chao.
El Llaminer, encarregat de portar al dia el calendari d’advent. Autor: David Chao.

Per acomiadar-se canta la cançó Somriu al Nadal. Per què va escollir aquesta? És la seva preferida?
És la meva preferida perquè és una cançó que explica perfectament el significat del Nadal. Parla de totes aquestes tradicions que fem en aquestes festes i, a més, en aquests moments, després de tot aquest temps de pandèmia que portem, és més important que mai. Només cal mirar un any enrere: el Nadal 2020 no té res a veure amb el que estem vivint ara.

Jo crec que, tot i portar les mascaretes, és molt important somriure. Somriure al Nadal i despreocupar-nos de tot el que ens està passant, de tots els problemes que tenim, durant aquests dies. Ens ho hem de passar bé, estar amb la família, compartir moments i gaudir de la màgia del Nadal, que és la millor època de l’any.

I quan s’acabi el Nadal, ja no el veurem mai més?
Bé, no ho sé! No sé pas què passarà! Evidentment, hauré de recollir el meu calendari i ja veurem si Sabadell em torna a acollir. Jo estaria encantat de tornar any rere any i muntar el meu calendari aquí i fer cada cop més coses. Fer-lo més gran, més gran, més gran… però això no depèn de mi!

Foto portada: El Llaminer, l’encarregat de portar al dia el calendari d’advent. Autor: David Chao.

Comments are closed.