- Fité va estar vinculat a Palestra, el Teatre del Sol i especialment a la Joventut de la Faràndula.
- Estudiós del teatre local, va publicar dos estudis per reivindicar la tradició teatral sabadellenca des del segle XVII.
Salvador Fité i Borguñó ha mort als 90 d’edat. Era un dels homes més coneguts i polifacètics de l’escena teatral i per extensió cultural de Sabadell. Una persona que va viure amb passió el teatre, vinculat als principals noms escènics de Sabadell des de la segona meitat del segle XX. La cerimònia de comiat serà aquest dijous 12 d’agost a les 10 hores al tanatori de Sabadell.
Fité va rebre la Medalla d’honor de Sabadell l’any 2013 a proposta del Consell de Districte 1. Aquell any va escriure també el llibre De comèdies i comediants, editat per la sabadellenca Fundació Ars. Un anecdotari del món de les arts escèniques locals on posa en valor el teatre amateur com a “característica intrínseca de Sabadell”, amb fins a 35 grups de teatre simultanis en algun moment de la història. Un idil·li, el de Sabadell i el teatre, que arrenca ja al primer terç del segle XVII, segons documenta.
Fité va néixer al carrer d’Ausiàs Marc, al barri de Gràcia, el 20 de gener de l’any 1931. Va tenir una llarga carrera professional com a enginyer, creant maquinària tèxtil que es va comercialitzar a nivell internacional, i després creant Fité Construccions Mecánicas, però va dedicar bona part del seu temps al teatre. Internat als Salesians d’Horta (Barcelona) per fer el batxillerat elemental, durant aquells cinc anys se li va despertar la passió pel teatre. Després, al teatre Alcázar, l’any 1949, va conèixer Ramon Ribalta, després impulsor del Teatre del Sol (ara, si no hi ha un revulsiu d’última hora, a punt d’abaixar la persiana). Ribalta el va portar al quadre escènic de la Puríssima, que llavors dirigia Enric Gallemí, un “mestre que feia un teatre era molt diferent del de la resta d’aficionats”. L’any 1952 Fité obté bones crítiques fent de cec a l’exitosa versió de la Passió que va fer Francesca Forrellad: Ponç Pilat. L’obra va acabar al Romea de Barcelona i radiada a Ràdio Barcelona, sent un fenomen a l’època.
“M’agradava molt estudiar-me bé el paper, llegir-me tota l’obra, entendre el personatge i el que explicava l’argument, cosa que, de fet, no era habitual en la majoria d’actors”, rememorava Fité en una entrevista publicada a la revista Arraona i conduïda per la seva filla Anna.
De la mà de Gallemí, Fité comença a dirigir, a vegades en solitari, a vegades amb Ribalta. I el notable Quadre Escènic de la Puríssima va quedar petit. L’any 56 va evolucionar, en un local proper, en el grup Palestra, on Fité va ser actor, directiu i director. Un grup innovador, de teatre de text, que buscava referències internacionals, on tots els membres eren amateurs però d’un nivell altíssim, molt a prop de l’esfera professional. Més a prop que mai a Sabadell. Un grup de primera que va protagonitzar grans anys de teatre, sovint amb polèmica, començant a la grisor dels anys 50, entre el nacional-catolicisme, la censura i algunes petits escletxes de llibertat, i acabant a la segona meitat dels anys 70.
En paral·lel al grup Palestra, l’any 1956 el doctor Argemí i Antoni Llonch, després alcalde però en aquell moment fundador de la Joventut de la Faràndula, van convèncer Fité per entrar a l’entitat teatral que s’estava gestant. En va ser director general de 1966 a 1977, director de muntatges, vicepresident i president entre 1977 i 1981. Un teatre més “convencional” que Palestra, com ell mateix indicava. A la Faràndula, de qui ja mai es va deslligar, va impulsar el Taller de teatre, per encàrrec del propi Llonch. Als anys 80 va vincular-se a la companyia Doble Via, on actua i dirigeix a la vegada, que poc després aflueix al nou Teatre del Sol, que agafa el testimoni de Palestra, de nou via Ramon Ribalta. Fité en va ser directiu i responsable de premsa i promoció. També hi va actuar per exemple a Enric IV.
Pare de cinc fills, ha deixat en alguns d’ells la seva passió pel teatre. Així Montse Fité, Anna Fité i Jordi Fité (“ell té un nivell més professional, s’ha format més, ha llegit més, ha vist molt més teatre… Té molta sensibilitat, talent i bon gust. I ha sabut captar molt bé tant el que s’ha de fer com el que no has de fer mai”, diu a Arraona) són cares ben conegudes del món cultural i escènic sabadellenc, com també el seu gendre Jep Barceló o nets Guillem Barceló Fité o Marc Solé.
Fora del món purament teatral, Fité va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach, va impulsar el teatre a la fresca als jardinets de l’extinta Caixa Sabadell, va rebre el premi Tenacitat de les dissoltes Agrupacions Professionals Narcís Giralt i va ser un dels fundadors del Cine Club Sabadell.
Divulgació
L’any 2013 Fité va publicar De comèdies i comediants. Abans, a través dels quaderns de la Fundació Bosch i Cardellach va veure la llum l’estudi El quadre escènic de la Puríssima, després Palestra. Les dues obres recuperen bona part de la memòria teatral de Sabadell i queden com a llegat didàctic del Fité més divulgatiu.
De la Rosa (Cultura): “una de les figures més rellevants”
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha lamentat la mort de Fité a través de la xarxa social Twitter.
El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, molt vinculat també al món del teatre, destaca des d’Instagram que Fité va ser “una de les figures més rellevants del món de la cultura i el teatre de Sabadell”.
Més informació:
Foto portada: Salvador Fité, al seu domicili, l’any 2013, entrevistat per aquest digital. Autor: David B.
