47 establiments es sumen a la segona DesTapa’t Sabadell.
Us animem a presentar-nos les vostres tapes favorites a l’espai de comentaris.
Fins el proper 12 de maig, Sabadell celebra, de la mà del Gremi d’Hostaleria, la segona edició de la ruta DesTapa’t. La fórmula és senzilla: quinto del patrocinador i tapa per 2,5 euros. En aquesta ocasió, hi participen fins a 47 establiments de tota la ciutat.
Aquí us presentem una selecció però us animem a explicar-nos les tapes que heu tastat en l’espai de comentaris. Entre tots, podem arribar a bona part dels establiments participants. Ens ajudeu participant i compartint la notícia entre els vostres coneguts perquè també puguin dir-hi la seva?
Dianaleix (Eix Macià): Timbal de patata amb ou i encenalls de pernil
Una tapa de tota la vida, sense pretensions però ben resolta, tant en la presentació com en el resultat. Patates, ou i pernil, tres bàsics (acompanyats de pa) en una tapa abundant. Només una pega: l’ou està massa cuit i no regalima com caldria, faltant-li un punt de sal. Tot i així, però, poques persones marxaran pensant que han gastat malament els 2,5 euros.
Loremar (Creu Alta): Xistorra de Navarra embolcallada de pasta de full amb pipeta de mel de dàtil, sèsam i salsa biscaïna
Com sovint passa amb cert tipus de cuina, té un nom més llarg del que el participant a la ruta es trobarà al plat. D’altra banda, malgrat que la fotografia que apareix a la ruta, no sigui contractual, qui només es troba un tros de xistorra al plat pensa sovint que hi falta alguna cosa. Pel que fa al sabor, és una tapa ben resolta però lleugerament incòmoda: la mel de dàtil complica la vida a la pipeta i embruta les mans sense necessitat. Tot i així, la combinació és saborosa i original.
Hotel Urpí (Creu Alta): Coca de vidre amb remenat de bolets, gambes i parmesà
Bona presentació i quantitat considerable. Malgrat que el pa dista de ser coca de vidre i és més aviat xapata torrada, la tapa d’aquest establiment és notable. El remenat té prou consistència, les gambes sabor i es deixen veure i l’espàrrec dóna un toc a la tapa que la distingeix.
La pega: si aneu omplint el formulari per participar al concurs, esteu atents i reclameu que us el segellin: no tots els cambrers ho recordaran.
Renaissance (Via Massagué): Croqueta de calamar amb tinta sobre caviar de tomàquet amb escuma d’allioli
Amb una presentació molt cuidada, és exemple a seguir d’una bona combinació. El cambrer presenta la tapa mostrant el seu interès per prendre part en la ruta i el calamar es nota dins la croqueta. Una tapa elaborada, ni gran ni petita, buscant més la qualitat que la quantitat i sobretot la innovació, que aconsegueix una molt bona valoració.
Alegre (La Roureda): Milfulls de filet de porc amb cruixent de pernil i salsa de formatge gorgonzola
El contrapunt al local anterior. Si allà hi havia ganes d’agradar, aquí trobem desídia. El cambrer parla del plat com “uno de esos del quinto” mentre no para de sonar el soroll del microones reescalfant tapes. Base de milfulls amb un pa fregit amb massa oli que marca tot el plat, tendent al xiclet. Per molts ingredients que tingui, tot té el mateix sabor, el formatge està reescalfat i les salses no aporten res. El millor: el quinto.
La Plaça (Via Massagué): Bunyol de bacallà amb romescada
El bunyol és d’una mida respectacle i amb un bon sabor a bacallà i gens a farina, fet d’agraïr. La salsa romesco, cassolana, molt bona. Tapa destacable.
