El guanyador del Benidorm Fest representarà Espanya a Eurovisió, tal com va passar l’any passat amb Channel i el seu SloMo. Un dels candidats d’enguany és el sabadellenc Cristobal Garrido, que es presentarà amb l’estètica del seu personatge drag Sharonne. La cursa cap a Eurovisió començarà aquest dilluns i dissabte serà el gran moment de Sharonne, que interpretarà un dels seus temes propis: Aire. L’Ajuntament habilitarà una pantalla gegant per seguir-ho en directe (més info: ‘La ‘drag queen’ Sharonne representarà Sabadell al Benidorm Fest‘).
Cristobal Garrido és un sabadellenc de 47 anys que porta gairebé mitja vida encarnant a Sharonne, una drag queen de ressò internacional. L’any passat va ser nominada millor ‘drag’ d’Espanya i ha participat en nombrosos programes de televisió. Aquesta setmana afronta el seu següent repte: guanyar el Benidorm Fest per representar Espanya a Eurovisió. En aquesta entrevista repassem la seva trajectòria professional i avança els projectes que té pendents després del concurs.
Artísticament s’identifica amb el nom de Sharonne. Què representa per a vostè i com va sorgir el nom?
Jo ja tinc uns anyets i en el seu moment Sharonne era un nom que no s’escoltava gaire. És un nom que m’agradava i, a més, quan el vaig posar estava amb la meva primera parella, que era un noi francès. Em va proposar afrancesar-lo i posar-li aquesta doble ‘n’ final. I això va ser el motiu pel qual es va quedar Sharonne. Per tant, realment s’hauria de llegir en francès perquè és d’aquí d’on va sortir.
Sharonne és el seu alter ego. En què s’assembla i en què es diferencia aquest personatge de Cristobal Garrido?
Quan vaig començar es diferenciava amb absolutament tot. Eren el blanc i el negre, però amb els anys els artistes incorporem la nostra experiència personal als personatges que creem. El que fem a la vida és el que conforma els nostres personatges i, aleshores, jo crec que amb els anys la Sharonne cada vegada ha anat agafant més coses del Cristóbal.
He crescut en molts aspectes: a l’hora de vestir-me, a l’hora de cantar… Però no només la Sharonne ha agafat coses de Cristobal, sinó que en Cristobal també ha agafat coses de la Sharonne. M’acompanya des de fa tants anys que realment ja és un alter ego. És més que un personatge i ho visc d’una manera molt xula.
Però també hi ha qui em pregunta què passarà quan deixi de fer-ho; jo els dic que no passarà res perquè tampoc tinc aquesta bogeria que el personatge se m’hagi menjat. Per tant, el dia que hagi d’acabar, acabarà i em quedaré amb uns records meravellosos.
Però la Sharonne encara té molta guerra per donar, no?
I tant! Vaja, jo espero que sí!
Actualment, com la descriuria?
Com una senyora una mica esbojarrada i divertida, però amb una gran sofisticació i elegància. No és que ho digui jo, sinó que això també és el que rep la gent de la meva aparició. I això em fa pensar. M’agrada molt que la gent tingui aquesta idea d’elegància quan pensa amb Sharonne.
La seva carrera artística va començar de ben petit a l’escola TRAM Expressió que hi havia aquí a Sabadell. En quin moment va decidir fer un pas més i portar aquesta personificació d’un personatge a l’extrem?
Sí, a TRAM hi vaig fer tota la meva adolescència i vaig aprendre moltíssim. Just vaig acabar aquesta escola amb 18 anys, i me’n recordo perquè acabava el curs al juny i just aquell mateix juny feia el meu primer càsting a TVE i m’agafaven per presentar un programa. D’ençà d’això va ser continuar formant-me i treballant.
Vaig crear la meva pròpia companyia de teatre, que es deia Las Caligolas, i érem actors de Sabadell, menys el director. Vam estar sis o set anys muntant espectacles. I quan va acabar aquesta època de Las Caligolas va ser quan vaig començar el projecte de la Sharonne.
Em vaig quedar sol i vaig decidir reproduir un espectacle d’una drag de Nova York que em va flipar. Volia provar amb això, tot i que no sabia massa bé on m’estava posant. Però mira! Aquí estic!
Creu que el fet d’haver estat vinculat al món del teatre i al món artístic des de petit, el va ajudar a identificar i expressar millor la seva homosexualitat?
Jo crec que estar dins un àmbit d’artistes ajuda molt. No crec que sigui el mateix per una persona que ve d’una família ‘conservadora’ i que hagi crescut en una feina d’oficina, que una persona que s’ha criat en un entorn artístic i que sempre ha sigut molt més lliure.
Aquí et trobes gent que, com tu, funciona d’una manera diferent, se sent diferent, s’expressa lliurement… i tot això crec que ajuda molt. A casa meva, quan era petit, eren més conservadors, però jo de seguida vaig entrar al món artístic on vaig conèixer actors, transformistes, ballarins, cantants, clowns… tot això et dona una manera de veure la vida totalment diferent.
Gràcies al fet d’haver entrat en aquest cercle de tan jove, vaig poder obrir moltíssim la meva família. No només a les meves germanes, que elles ja eren molt modernes, sinó sobretot els meus pares que són gent més gran i pot costar més.
Per qui encara no hagi vist a Sharonne en acció, com li explicaria els seus espectacles?
A mi m’agrada molt cantar i tinc una manera particular de fer-ho. Tinc uns gustos personals amb els quals pots connectar o no, però hi ha molta gent que sí que hi connecta. Em refereixo a tota aquesta part més retro i vintage. Els meus espectacles, de moment, sempre han funcionat d’aquesta manera.
Però abans de Drag Race España vaig començar un espectacle que vull reprendre. És un espectacle teatral-musical amb una gran càrrega d’humor però que també està molt vinculat a la música. A mi m’agrada molt la música disco i retro dels 70 i dels 80, però també el jazz i el soul, que és un tipus de música que sempre he escoltat i és la meva inspiració.
Com encara l’actuació del Benidorm Fest?
Doncs jo no tinc una carrera musical que m’avali. Només tinc dos discs i, malgrat que la cançó que presento al Benidorm és una mica més èpica, també té una part dance molt forta. Al cap i a la fi, a mi m’agrada fer aquests himnes que tenen a veure amb la comunitat, que és la que m’ha recolzat durant tots aquests anys.
Ho farà vestit de drag queen. Creu que els prejudicis que hi ha entorn aquesta figura encara són prou forts com per jugar-li en contra?
Jo crec que, de mica en mica, la gent es va obrint i va entenent el moviment. Jo mateix, per exemple, quan vaig sortir de l’armari va ser complicadíssim pels meus pares. Clar, perquè ells venien de viure una època plena de prejudicis. I jo els vaig entendre i els vaig donar temps.
Molts cops la gent no et rebutja perquè sí i ja està, sinó perquè estan plens d’inseguretats i de pors i els has de donar temps. Jo vaig tenir la sort que a casa meva ho van entendre i van començar a veure-ho d’una altra manera.
Però també hi ha gent que no farà mai aquest canvi. Crec que, malgrat haver avançat molt, encara queden algunes dècades per anar polint tot el que ens han posat al cap sobre el tema de l’homosexualitat. Hi ha països on encara la gent homosexual està condemnada a mort. Per tant, fins que això no acabi, no pot acabar aquesta lluita.
En aquest sentit, què va suposar per a vostè guanyar el premi Drag Race España 2022?
Això va ser una alegria, una gran alegria. Jo era seguidor del format i porto molts anys dedicant la meva energia i la meva passió al transformisme. Per tant, m’ho vaig prendre com una mena de reconeixement a tot això. Dins el programa també és veritat que m’ho vaig currar molt: vaig estar molt concentrat per mantenir els nervis cada dia i poder donar el millor de mi.
Però aquesta alegria va ser doble quan, després, en sortir, vaig veure que tenia el millor track record internacional de totes les franquícies. No sé si hi haurà algú que ho superi, però per mi estar allí amb Bianca Del Rio al costat, ja em va donar la vida.
L’any 2001 ja va fer un primer intent de participar a Eurovisió, tot i que aleshores ho va fer conjuntament amb un grup de música. Ho encara diferent ara?
Jo sempre he sigut fan d’Eurovisió, però sí que és cert que el tipus d’elecció que feien al nostre país no m’acabava d’agradar gaire. Com triaven el representant, vull dir. Hi ha hagut diferents maneres d’escollir els representants i no m’havien agradat gaire.
Però l’any passat, el Benidorm Fest em va semblar una molt bona manera de recuperar la il·lusió per participar en un festival com el d’Eurovisió. Crec que és un dels espectacles televisius a escala internacional més impressionants: més de 20 milions de seguidors. És una bogeria!
A més, és un festival que ha evolucionat molt durant aquests anys. Va començar sent com ‘el festival de la cançó’ i ara hi té molt a veure la moda, la dansa, la música, les personalitats dels artistes… i això m’atreu molt. Crec que el Benidorm Fest fa una proposta molt seriosa per Eurovisió i que abans no se li donava prou valor. El que vaig veure l’any passat em va agradar molt i ara que estic dins puc afirmar que s’estan esforçant molt.
Està tot lligat i estan treballant molt dur perquè la gent s’il·lusioni de nou. Jo crec que l’any passat tot aquest esforç es va veure reflectit amb com va quedar l’actuació de Channel. Lògicament, és una molt bona artista, però darrere hi ha tot un equip de gent treballant que ho va fer molt bé.
Es veu com un dels preferits d’aquesta segona edició?
No, justament crec que no soc un dels favorits. Però per mi l’important és viure experiències que em portin records macos d’aquí a uns anys, intentar fer la feina el millor possible i sentir-me satisfet. Més igual ser el primer que el desè. M’és igual perquè hauré fet el que jo estava convençut.
I què ens en pot avançar d’aquesta actuació?
És una cançó meva, una cançó que em fa molta il·lusió fer amb el meu equip, que és molt petitó comparat amb alguns altres de més potents. Crec i espero que no deixi indiferent a ningú. Hi ha una posada en escena treballada amb moltes ganes i on hem intentat donar el que la gent espera de mi com a artista, com a ‘drag’. Hem mirat de fer una cosa que tingui sentit amb el que jo represento.
Hi ha molta competitivitat en aquest sector?
Pressió sempre n’hi ha, però una vegada allà és més com t’ho prenguis tu mateix. Per mi mai és una competició amb la resta, sinó que és una competició amb mi mateix. No per res, eh, sinó perquè això m’ajuda a conèixer-me molt més: com artista, com a persona, m’ajuda a veure com reacciono en determinats moments i, al cap i a la fi, aquí estem per conèixer-nos i per gaudir. Perquè si tu fas això, competeixes, i no ho gaudeixes… per què ho fas?
Quins missatges o quins estímuls li està transmetent el públic que el segueix?
Hi ha gent que m’escriu missatges super macos dient-me que l’he ajudat en moments crucials de la seva vida. Gent que està malament perquè no té feina, perquè a casa no saben que és homosexual o trans i, de sobte, el fet de veure’t a tu i veure aquesta actitud, els ajuda a prendre decisions amb la seva vida. A vegades, d’una manera passiva, només amb la teva manera de ser, estàs ajudant a molta gent. I a mi m’encanta veure això.
Més enllà del Benidorm Fest, i qui sap si d’Eurovisió, té la vista posada en algun altre projecte a curt termini?
Sí, tinc projectes però ens estem esperant a Eurovisió. És difícil que sigui jo qui representi Espanya, però mai se sap. El destí és capritxós. Quan acabi tot això m’agradaria recuperar aquest espectacle que et deia, que vaig començar abans d’entrar a Drag Race. És un espectacle musical on estic jo sol a l’escena, però també és un homenatge a la música, al cinema i als mitjans del segle passat.
És tot molt clàssic, en blanc i negre, però molt modern. És per no deixar morir moltes figures que crec que són importants dins la cultura de cinema i que, malauradament, ens acostumem a veure a les cortines dels banys, com a la Marilyn Monroe. Jo vull posar aquest valor en alt amb un espectacle que és molt maco.
Foto portada: foto promocional de Sharonne al Benidorm Fest. Font: TVE via Twitter.
