‘140.000 milions de raons’, per Ernest Espinòs (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós. Moviment Veïnal del Sud

Aquests mesos de pandèmia segurament que a moltes persones els hi ha passat que han hagut de canviar rutines amb les aficions esportives o d’oci, fruit del tancament d’entitats o gimnasos, però no tot ha estat negatiu ja què almenys ens ha donat l’oportunitat de tornar a conèixer la ciutat, passejant pel rodal, en carrers o barris que desconeixíem o que amb les presses no ens adonàvem del potencial del nostre entorn. Malauradament també tenim la part fosca de la crisi, amb una cada vegada major quantitat d’empreses i comerços tancats, cues com feia temps no hi havia front a Càritas o la Creu Roja, un nombre cada cop més gran de persones recollint ferralla i materials dels containers, el fort augment (un 140 per cent!) en trucades d’atenció contra la violència masclista…

En aquest sentit, la nostra ciutat ha passat durant les darreres dècades de ser reconeguda com una de les més importants de la indústria tèxtil i metal·lúrgica a una ciutat de serveis, una dinàmica en paral·lel al que ha succeït a tot l’Estat. Nosaltres creiem però, què encara tenim oportunitats i sobretot necessitat de recuperar i impulsar els sectors productius nacionals al servei del poble.

El procés de fer de Sabadell una ciutat fortament industrial es donà a partir de finals del segle XIX, però no és fins a principis del segle XX quan es va realitzar el gran salt, aturat en bona part per la guerra i l’autarquia franquista. Amb el desenvolupisme dels tecnòcrates i la falsa transició es reactiven aquests sectors fins que la crisi capitalista del petroli, sumats als interessos de certes elits i de la comunitat europea, obliguen a l’anomenada reconversió industrial, que no va ser més que la pèrdua de bona part d’aquesta cap a la especialització del sector serveis, que prou hem pogut observar les terribles conseqüències que ha tingut.

A casa nostra, aquest procés va coincidir amb l’alcaldia d’Antoni Farrés i un fort moviment veïnal reivindicant equipaments públics, infraestructures urbanes, teixir els barris, etcètera. Tot i els esforços del govern per fer-ho possible i alhora crear una estratègia per adaptar-se als nous temps i diversificar l’economia local, la tendència general ens arrossegaria cap al sector serveis, amb la creació de l’Eix Macià, la vinguda del Corte Inglés i altres grans comerços o marques.

A hores d’ara encara mantenim dins del nucli urbà -deixant de banda els polígons com Can Roqueta, que té unes 170 empreses- tres àrees que encara tenen una bona activitat industrial en la seva majoria en petits tallers, curiosament estant situats a la part esquerra i de nord a sud de les carreteres de Terrassa i Barcelona: el sector de Can Feu-Gràcia, el d’Hostafrancs, i la zona adjacent a Narcís Monturiol amb unes 35 hectàrees que ocupen centenars de petites empreses. La darrera crisi generada per la pandèmia les ha colpejat amb força amb la pèrdua d’un 10 per cent d’aquest teixit industrial, que pateix una manca d’ajudes i assessorament com cal per part de l’actual ajuntament. Tot i així, segons dades facilitades per Josep Milà, secretari tècnic del CIESC, en aquestes zones -Can Roqueta i Gràcia- hi ha un potencial de creixement d’entre el 30 i 35 per cent, que es traduiria en gairebé 4.000 llocs de treball directes.

Precisament la UE ha creat un fons de 750.000 milions per ajudar a la recuperació de la crisi, el que a l’Estat li correspon uns 140.000 milions, els quals ja estan sent discutits per al repartiment entre les comunitats i òrgans pertinents. Esperem que aquesta vegada Ajuntament i oposició siguin capaços d’elaborar un pla conjunt per tal d’estar ben posicionats i poder reclamar la major quantitat d’ajudes possibles en col·laboració amb altres organismes com el Consell Comarcal o la Diputació, ja que ens juguem el nostre futur i sobretot el de les noves generacions, que només han viscut fins ara crisis, atur, i precarietat.

Evitem ser com sempre els darrers de la fila, i esforcem-nos per garantir una nova estratègia per a l’economia sabadellenca que veritablement la diversifiqui, potenciant la reindustrialització, el control públic, i la transició energètica.

Foto portada: el polígon industrial sud-oest, a Gràcia. Autora: Alba Garcia. 

Comments are closed.