Bertha von Suttner Sabadell

’21 de setembre; Dia Internacional per la Pau 2020: referents en el nostre nomenclàtor’

ARTICLE D’OPINIÓ
Montserrat Torruella. Coordinadora: un altre món és possible de Sabadell

Ara que la situació sanitària aconsella no viatjar gaire lluny, potser seria el moment de fer algun recorregut a indrets propers, que per la seva discreció, desconeixem; però que són part de la nostra ciutat i que seria recomanable que els apreciéssim, com fem de punts com els parcs i les places de la ciutat. A més a més, amb calma, seria la ocasió d’apreciar la urbanització, l’arbrat, les altres espècies de vegetació que aixopluguem molts éssers que ens passen desapercebuts, és a dir, aniria bé agafar la lupa i apreciar els detalls.

A Castellarnau, hi ha una zona on els carrers són tranquils i on us convidem a conèixer el valor que aporta a la ciutat haver anomenat els carrers amb els noms que els determinen, doncs aporten valors a la societat i són referents en moltes ocasions de la vida.

Aquest any que es commemora el 75è aniversari del final de la II Guerra Mundial, amb el desastre que va suposar el llançament de les primeres bombes atòmiques dirigides a la població indefensa d’Hiroshima i Nagasaki,ja que l’atac va ser llançat contra la població civil; en aquesta zona de la ciutat trobem tres noms de persones que van tenir un paper molt actiu en denunciar les conseqüències de l’atreviment de la utilització de les armes atòmiques i l’inici de la cursa d’armaments que portaria cap a la Guerra Freda. Ens referim a Bertrand Russell, Marie Curie i Albert Einstein.

El matrimoni Irene Curie-Fréderic Joliot Curie, va tenir una intervenció destacada en la Crida d’Estocolm que es va convocar a partir del 1950, durant la tensió creixent entre Estats Units i Corea i que va mobilitzar científics de molts països, que en la seva petició de desescalada armamentista, demanaven destinar els recursos a la ciència i a la investigació. És la mateixa petició que hem sentit aquests dies per part de moltes veus de l’àmbit sanitari i que esperem que siguin escoltades.

Posteriorment, Bertrand Russell va impulsar el manifest dels 100, on es van aplegar científics reconeguts com Max Born, professor de Física teòrica a Berlín, Frankfort, Göttingen i Edimburg; Premi Nobel de Física 1954; P.W. Bridgman, professor de Física teòrica a la Universitat de Harvard i Premi Nobel de Física 1946; Linus Pauling, professor de Química a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, Premi Nobel de Química  1954; H.J.Muller, professor de Zoologia a la Universitat d’Indiana, Premi Nobel de Medicina 1946, i una llarga llista massa extensa per detallar aquí. La participació en el grup d’Albert Einstein va ajudar a reunir totes aquests persones, que coneixedores dels perills de la nova arma i veient con avançaven les investigacions de la bomba d’hidrogen, temien les conseqüències sobre la Humanitat.

En aquests moments els arsenals acumulats per les potències mundials superen en escreix la potència destructiva de les armes dels anys 50, i tot i que s’han fet intents per arribar a pactar acords de reducció de capacitat i de destrucció dels arsenals, els avenços aconseguits entre els opositors són molt febles i en moltes ocasions arriben tensions en el  compliment dels acords que retarden la seva implementació. Nacions Unides ha demanat reiteradament avançar cap a la reducció de les armes atòmiques i molts països han signat protocols, fins i tot ciutats de tot el món s’han pronunciat en la mateixa direcció.

A Catalunya, la Llei de Cultura de Pau aprovada al Parlament de Catalunya l’any 2003 i l’Agenda de la Haia acceptada per la Generalitat també recolzen aquesta línia. La ciutadania té un paper important per aconseguir que fites que semblen impossibles s’acabin implantant. Passejar per Castellarnau i reflexionar sobre el tema, contemplant els rètols dels seus carrers pot ser una manera d’avançar en el convenciment ferm de que la pau és possible.

Foto portada: inauguració d’una placa dedicada a Bertha von Suttner, primera premi Nobel de la Pau, al barri de Castellarnau, l’any 2015. Autor: J.d.A.