ARTICLE D’OPINIÓ
Txus Merino, activista per la salut pública, militant de la CUP i encausada al 9+ a Lledoners.
Lluís Perarnau, exregidor de la Crida per Sabadell i candidat de la CUP Països Catalans per Barcelona
Després de les municipals del maig passat, eleccions al Congreso el pròxim 23 de juliol per gràcia de Pedro Sánchez, que amb l’avançament de la convocatòria d’eleccions espera salvar la mateixa pell. Altre cop, el recurs del «vot de la por», el del «que ve la dreta», plantejant la disjuntiva de «o PP-VOX o govern liderat pel PSOE». Una disjuntiva que és falsa si ens atenim a les diferències en els fonaments de les polítiques socioeconòmiques d’uns i altres. La política del PSOE de Pedro Sánchez ha estat clarament guiada pel principi d’afavorir el procés d’acumulació capitalista: – No derogació de la reforma laboral del PP; – impuls al Quart cinturó, a l’HardRock i a l’ampliació de l’aeroport; – model econòmic i social basat en un turisme depredador; contenció salarial, precarietat laboral i empobriment de sectors populars… Si el govern PSOE defensa els interessos de l’IBEX35, el PSC de Collboni i Marta Farrés mostren la seva sintonia amb els grans grups empresarials, immobiliaris i financers (CASSA-Agbar, CaixaBank, BBVA, Banc Sabadell, Cevasa, Florentino Pérez…).
L’etiqueta de «progressista» que s’atorga de manera corrent al PSOE enfront de PP-VOX no es correspon amb la seva acció política efectiva en defensa de drets democràtics com seria en defensa de la llengua catalana o dels drets democràtics nacionals. Respecte del català, la posició del PSC en la pràctica en ajuntaments com el de Sabadell és la de saltar-se les normatives pròpies acordades democràticament i fer comunicacions només en castellà en alguns barris. Respecte de la negació dels drets nacionals, a més a més de la seva oposició a un referèndum, està el seu suport incondicional a les operacions d’Estat de persecució i repressió de l’independentisme (criminalització dels CDRs, falses acusacions de «terrorisme» contra les companyes del 23-S, espionatge i infiltracions policials…).
Pel que fa a la gestió de les migracions i l’acollida de les persones que demanen asil, la política del PSOE tampoc es pot caracteritzar de «progressista».
La posició de Grande-Marlaska justificant la massacre de fa un any a les tanques de Melilla és prou il·lustrativa. Mentre la majoria de la classe treballadora patim una situació de feines precàries amb salaris baixos i la desigualtat social i econòmica creix sense frens (els rics cada dia més rics; els pobres, cada dia més pobres), a sectors de la població se’ls continuen negant els més mínims drets (ni permís de residència, ni permís de treball). L’exclusió de les persones migrades del «mercat laboral reglat» no només és funcional per al sistema perquè permet la superexplotació en determinats sectors econòmics, sinó que a més la dreta reaccionària ho està utilitzant per guanyar suports a partir de fomentar el racisme i la xenofòbia. Per descomptat, la política desplegada pel PSOE des del Ministerio del Interior no ha millorat la situació de les persones migrades pel que fa als seus drets ni ha servit per combatre el racisme institucional (recordem les declaracions del delegat del Gobierno a Catalunya, Carlos Prieto, en la seva visita a Sabadell, associant immigració i delinqüència).
D’altra banda, la classe treballadora ens trobem amb jornades que s’allarguen (hores extres no pagades, pluriocupació…), ens falten hores per poder cuidar dels fills o dels pares… I l’Estat, alhora, retalla els serveis públics, el creixement de la xarxa d’escoles bressol municipals s’atura, les residències de gent gran públiques continuen inexistents, els serveis municipals com el SAD i altres s’externalitzen en benefici de grans grups empresarials… Tampoc aquí es veu per enlloc cap avenç «progressista» en la gestió dels governs, sigui a escala estatal, autonòmica o municipal. Així, l’ofensiva neoliberal – reaccionària de PP-VOX es llença sobre les rampes posades per la gestió del «neoliberalisme progressista» del PSOE.
Aquest és el moment. Ja sigui amb un govern PP-VOX o amb un govern PSOE feble i fortament condicionat per l’ascens de la dreta reaccionària, preparem-nos per a nous atacs a la llengua, a la sanitat i l’escola públiques, a les universitats, al pensament crític i la creació artística compromesa…
La CUP es presenta a aquesta convocatòria electoral amb l’objectiu de Plantar cara. Plantar cara als que ens plantegen retallades, sigui amb una etiqueta o una altra, Plantar cara als que ens volen fer retrocedir en drets democràtics, socials i polítics. I això només ho podem fer des d’una posició de lluita, de mobilització. Perquè l’única resposta als foscos núvols de la reacció que ja s’albiren no pot ser altra que el de la mobilització massiva i organitzada. Preparem-nos per a un nou cicle de lluites i estenguem la crida a l’organització. Necessitem més militants al moviment popular, al sindicat, a la PAH, al casal, al col·lectiu antifeixista, al grup feminista, a la CUP, a la Crida per Sabadell… Això va més enllà del 23-J, sí. Perquè avui com ahir, la lluita és el camí i el nostre lloc, com sempre, és al carrer plantant cara.
Foto portada: urnes amb paperetes. Autor: David B.
