ARTICLE D’OPINIÓ
Quim Carné, regidor de Junts per Sabadell
“Ella a la nit somia, encara no sap si està dormint o desperta, tanca els ulls fort, ben fort, així li sembla que pot esborrar les imatges que insisteixen a aparèixer, el braç aixecat, la mirada encoratjada per la ràbia i ella repassant a tota velocitat, tot el què ha dit, el què ha fet i el què no ha fet, fins i tot el què ha pensat per si s’ha pogut escapar algun pensament i és això el que l’ha enfadat tant. Ho vol entendre.
Els llençols de l’hospital li donen el plus de realitat, s’ha de concentrar en cada moviment que fa per acomodar-se, i cada múscul que mou li fa fer una ganyota. Agafa el mòbil i repassa els seus missatges, a veure si troba la pista. A tot arreu ell diu que l’estima. No aconsegueix entendre.”
I és que la violència de gènere no s’entén. Hi ha homes que de set pecats capitals els tenen gairebé tots: la ira sentiment no ordenat, ni controlat, d’odi i enuig desitjant fer mal a altres. La luxúria insatisfeta pot portar a compulsions sexuals o sociològiques i/o transgressions, com l’addicció al sexe i la violació. L’enveja com la cobdícia, és un desig insaciable, no troba mai el final. La supèrbia, l’orgull, és considerat l’original i més seriós, de fet, és també la principal font de la qual deriven els altres.
Ens indigna i ens enutja, volem acabar amb aquesta violència, no hem de tolerar cap postura de força, no podem acceptar ni una amenaça, no hem de consentir ni una paraula fora de lloc. L’abús de poder comença amb fets subtils sovint disfressats d’amor i acaba amb coaccions, controls, humiliacions, xantatges, menyspreu i sorgeix la violència, en qualsevol de les seves formes: econòmica, física, psicològica, emocional, sexual, digital, vicària o contra les poblacions LGBTQI+.
Desempodarem els homes de la falsa masculinitat que la història els hi ha donat. La societat ja ha canviat, ara té múltiples gèneres, no només som dones i homes, entre nosaltres tenim persones no binàries i un munt de particularitats i sensibilitats. Cap persona ha de tenir poder sobre una altra, només sobre sí mateixa.
Per fer aquest article volia buscar el nom de les dones que han perdut la vida perquè així ho ha decidit la seva parella o exparella, però he pensat que era injust per totes les dones que aquest mateix matí han patit un acte violent, ni que sigui un despreci que l’ha empetitit. Segons l’Institut Català de les Dones durant l’any 2020 hi havia una mitjana de 1.000 trucades mensuals al telèfon d’atenció a les dones, més que al 2019 que eren 779. És a dir més de 30 dones cada día.
Hi ha una violència masclista invisibilitzada i l’hem de fer evident. Vigilem qualsevol missatge intimidatori, estiguem atents al gest d’ajuda universal, hem d’acabar amb aquesta xacra que causa tant dolor. Hem d’agafar la responsabilitat, tots i cadascú de nosaltres.
“Ella avui ha sortit al carrer, li ha tocat el sol a la cara i s’ha deixat il·luminar amb un somriure. S’ha agenollat davant la seva filla per dir-li que prengui sempre les seves pròpies decisions i que ella mai, mai, deixi que algú la faci sentir petita. Llavors s’ha girat per mirar al seu fill als ulls i abraçant-lo fort li ha dit, valora’t i estima’t prou per saber que no ets millor que ningú. Valora i estima qui vulgui estimar-te a tu, lliurament, sense cicatrius i sense dolor.”
Un món millor es construeix amb millors persones.
