ARTICLE D’OPINIÓ
Martín Rodrigo, membre de la coordinadora local de Sabadell En Comú Podem

Fa un parell de setmanes, exactament el 20 d’octubre de 2022, va entrar en vigor la Llei de Memòria Democràtica. Impulsada pel govern de coalició PSOE-UP aquesta nova llei ha condemnat explícitament “el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura franquista” i ha declarat “ilꞏlegal la contesa militar iniciada amb aquell cop militar”. Immediatament, diferents instàncies del govern espanyol l’han començada a aplicar sense cap dilació. Només set dies després de la seva publicació en el BOE, la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va anunciar, per exemple, la retirada de les Medalles al Mèrit en el Treball atorgades durant la dictadura a personatges com el cardenal Enrique Plá Deniel, el general Juan Yagüe o el propi dictador Francisco Franco. La mateixa llei retira un total de 33 títols nobiliaris concedits entre 1948 i 1978 fent desaparèixer immediatament els ducats de Primo de Rivera, de Mola, de Franco o de Carrero Blanco, els marquesats de Queipo de Llano o de Kindelán, i els comtats de Fenosa o de Benjumea, entre d’altres.

D’altra banda, aquesta nova llei considera com elements contraris a la memòria democràtica totes les referències que encara es mantenen en forma de topònims, o bé en el nomenclàtor dels nostres pobles i ciutats (és a dir, en els noms dels carrers i places) o bé en les denominacions dels centres públics, com ara els centres educatius, vals individus partícips “de la sublevació militar i la dictadura, dels seus dirigents, dels que van participar en el seu sistema repressiu o en les organitzacions que van sostenir la dictadura” franquista. Cal recordar, en aquesta línia, que el 28 de febrer de 2019 i a proposta de Sabadell per la República, el ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar amb una amplíssima majoria (23 vots a favor i només 1 en contra) retirar del nostre nomenclàtor les referències a 12 “personatges públics”, tots ells homes, “que no representen en absolut els valors d’una societat democràtica”. Ara bé, tot i que la mateixa moció aprovada afirmava que era “absolutament necessari i urgent treure immediatament de l’espai públic de Sabadell les referències a aquestes [dotze] persones” el cert és que quan han passat més de tres anys i vuit mesos des d’aleshores, l’Ajuntament de Sabadell només ha retirat el nom de dues places (les dedicades als alcaldes franquistes Marcet i Llonch) i ha mantingut els altres deu noms al nomenclàtor de la nostra ciutat, incomplint l’acord del Ple i ara també la nova Llei de Memòria Democràtica. A què estan esperant? Quan aplicarà l’equip de govern municipal liderat pel PSC, amb una regidora no-adscrita, aquell acord del Ple municipal?

No els vull demanar la mateixa celeritat que ha tingut Yolanda Díaz en aplicar la Llei de Memòria Democràtica però està clar que, sota el lideratge de Marta Farrés, aquest equip de govern no ha mostrat cap mena de voluntat per retirar aquests deu noms dels nostres carrers i places. I això que ja porten més de tres anys i mig governant la ciutat! Han tingut temps de sobres. La seva actuació (o, millor dit, la seva manca d’actuació) no es situa en la línia de la filosofia i redactat de la nova Llei de Memòria Democràtica, ni aplica un acord que el mateix PSC va votar a favor, el 2019. Aquesta inacció sorprèn, encara més si tenim en compte que la filiació política de Marta Farrés i la majoria del seu equip (el PSC) és la mateixa que la del president de govern de coalició PSOE-UP, Pedro Sánchez.

Val a dir que dos dels noms que cal canviar (tant el d’Antonio López, marqués de Comillas, com el de Joan Güell) glorifiquen dos empresaris vinculats al tràfic ilꞏlegal d’africans esclavitzats i a l’esclavitud colonial. El primer va participar directament en la trata negrera, a Santiago de Cuba, mentre que Joan Güell, un empresari enriquit a l’Havana, va defensar, en la seva qualitat de president del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, l’esclavitud a les colònies espanyoles i va fer tot el possible per mantenir aquella odiosa institució, tant a Puerto Rico com a Cuba, quan ja cap país europeu (excepte Espanya) mantenia l’esclavitud a les seves colònies. La inacció municipal fa que encara avui tots dos homes de negoci mantinguin els seus carrers a la nostra ciutat.

L’alcaldessa de Sabadell podria emmirallar-se en l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, que ha rebatejat l’antiga plaça d’Antonio López com a plaça d’Idrissa Diallo, un jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca. Per si no ho tenen present els membres de l’equip de govern municipal, els recordaré que Nacions Unides va declarar el tràfic atlàntic d’esclaus com un crim de lesa humanitat i els recordaré també que el passat 25 de març, en el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud i la Trata Transatlàntica d’esclaus, el Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va fer una crida per recordar les “històries de patiment i dolor inenarrables, les històries de famílies i comunitats desmembrades però també les històries d’imponent valor i rebelꞏlia davant la crueltat dels opressors”. A Sabadell, tanmateix, seguim glorificant al nostre nomenclàtor la memòria d’alguns d’aquests opressors així com també la memòria d’aquells que van tenir responsabilitats directes en la llarga nit de la dictadura franquista.

Foto portada: placa del Marqués de Comillas, fa un temps. Autor: David B.