ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Monge, ex-regidor de l’Ajuntament de Sabadell
Tots coincidirem que aquest estiu està sent autènticament devastador pel que fa als focs en el medi natural. Se n’ha parlat molt de les causes, i tots els entesos coincideixen en culpar a una conjunció de factors: la sequera, l’onada de calor, el canvi climàtic, un bosc poc o mal gestionat, l’ésser humà, etc.
Sigui com sigui, el cert és que estem sent espectadors d’una autèntica tragèdia, tant en els nostres boscos, que en el millor dels casos trigaran dècades en tornar-se a recuperar, així com en els bens (cases, explotacions ramaderes, conreus…) de famílies que ho han perdut tot.
Molts són els cossos que hi estan treballant d’una manera encomiable: Bombers, Agents Rurals, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Mossos d’Esquadra… que han fet tot el que està en les seves mans per a fer minvar, fins a l’extinció, tots i cadascun dels focs que s’han declarat.
Justament, de membres d’aquests cossos, hem escoltat dir que quan el foc agafa una determinada magnitud és absolutament impossible aturar-lo. Per tant és evident que, si no volem tenir grans incendis forestals, cal que es facin algunes accions indispensables. Durant la tardor i l’hivern tasques de prevenció: baixar la càrrega tèrmica dels boscos, mantenir en bon estat i si s’escau reparar els camins forestals, afavorir l’existència de conreus intercalats entre la massa forestal, crear les anomenades franges de seguretat per a persones i bens…, entre d’altres.
A l’època més perillosa cal evitar a tota costa l’inici del foc i si ho fa, cal que siguin atacats el més ràpidament possible, en el seu inici, abans no es converteixi en un autèntic malson.
En aquest sentit val a dir que, tant en les tasques de prevenció com d’intervenció, les ADF hi tenen un paper fonamental. En l’època de menys risc fan aquesta feina preventiva i en els mesos en que el perill és extrem, es situen en llocs estratègics per a poder detectar la més petita columna de fum i, com a grans coneixedors del terreny que són i per la seva proximitat, solen ser els primes en arribar i en atacar les flames.
Molts són els incendis que es limiten a una petita superfície, que no arriben a créixer per aquesta capacitat de detecció i rapidesa d’intervenció de les Agrupacions de Defesa Forestal.
Però paradoxalment hem pogut escoltar en vàries ocasions aquest mateix estiu que, en meitat d’un incendi i al·legant motius de seguretat, se’ls ha fet fora de la primera línia i se’ls ha col·locat com en el cas del darrer foc del Bages en punts de trànsit, aturats, inactius, mentre que veïns sense cap tipus de condicions ni formació, defensaven les seves cases a primera línia.
Fonamentat amb el voluntariat, és un model molt arrelat a Catalunya des de mitjans de la dècada dels 80, i funciona. Està format per propietaris forestals, pagesos i voluntaris que, de forma altruista i durant tot l’any, treballen per a que tots plegat no perdem els boscos. Són persones formades i organitzades, molt actives i conscienciades.
A l’estat espanyol aquest model no ha acabat d’arrelar per les dificultats a l’hora de trobar voluntaris i, en canvi, des d’altres països, tant d’Europa com del sud d’Amèrica, s’han interessat en conèixer la nostra experiència per poder-la aplicar en els seus boscos.
Necessitem les ADF ja que en moments com aquests són absolutament imprescindibles i un actiu molt important per col·laborar, de forma determinant, a l’hora de prevenir i intervenir en aquests maleïts incendis forestals. Cal que puguin sumar els seus esforços i, d’aquesta forma, ajudar a combatre aquesta autèntica plaga.
D’igual forma, la seva tasca voluntària ha de tenir un recolzament més decidit per part de les administracions, especialment la local (ajuntaments, consells comarcals, diputacions). Sovint es veuen obligats a treballar amb un material vell, obsolet i no pas en les millors condicions, fet que disminueix la seva capacitat d’acció.
Com a societat no ens podem permetre el luxe de perdre el valor d’aquest actiu, i cal que tothom, institucions, d’altres cossos, estaments, ciutadans i ciutadanes els posem al lloc que es mereixen i els hi donem tot el nostre recolzament.
