ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor. Responsable de Política Municipal del PSC Sabadell

Amb la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional en contra del nou Estatut, aprovat per Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats i ratificat a posteriori en referèndum, va començar un llarg procés de confrontació que ha generat moltes il·lusions i frustracions i que ens ha portat a un atzucac difícil de superar en un context de forts canvis estructurals: climàtic, demogràfic, tecnològic i geopolític. Una interpretació restrictiva de la Constitució, que va potenciar la recentralització enfront d’una visió més federal de país, i un finançament deficient de Catalunya, que no és exclusiu d’aquest territori, segurament expliquen en bona part la desafecció d’un sector molt significatiu de la societat catalana envers el que podria ser un projecte comú de futur.

Els resultats de les darreres eleccions autonòmiques evidencien que les opcions a favor i en contra de la independència estan molt equilibrades i que els electors reclamen prioritzar la gestió per afrontar els grans reptes que tenim al davant, sense obviar la resolució del problema polític de fons, la qual cosa implica un gran pacte de país. L’acord signat entre socialistes i republicans ha possibilitat la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat i la formació d’un nou govern. Signifiquen la posada en marxa d’aquest pacte, que des de dues visions progressistes diferents, el federalisme i la independència, deixa de banda els retrets, que els indults, l’anul·lació del delicte de sedició i l’amnistia estan contribuint a superar, i concreta una proposta compartida per aquesta nova legislatura.

Els quatre punts rellevants d’aquest acord són els següents:

Resolució del conflicte polític

En el marc del Parlament, es crearà la “Convenció Nacional per la Resolució del Conflicte Polític”, formada per representants dels grups parlamentaris i presidida per ERC, amb l’objectiu d’arribar a un acord de consens per resoldre el problema polític existent en les relacions entre Catalunya i Espanya, que haurà de ser referendat finalment pel conjunt de la ciutadania.

Nou model de finançament singular

S’establirà un nou model de finançament singular, basat en una relació bilateral amb l’Estat, que impliqui la gestió, recaptació, liquidació i inspecció per part de la Generalitat de tots els impostos generats a Catalunya, excepte els locals, i la transferència posterior d’una part a l’administració estatal per pagar els seus serveis i per contribuir a la solidaritat interterritorial, d’acord amb el principi d’ordinalitat. L’aplicació d’aquest principi en el model de finançament actual significaria que l’ordre que ocupen les 15 comunitats autònomes del règim comú segons de la seva aportació fiscal per habitant, s’hauria de mantenir en funció del que reben pel mateix concepte, un cop realitzada la reassignació dels ingressos. Aquesta situació no es dona en l’actualitat i caldrà aplicar mesures compensatòries per aconseguir-ho, si la implementació del nou model s’endarrereix més enllà del 2025.

El català com a llengua pròpia i signe identitari de Catalunya

Cal potenciar el català i aconseguir la seva presència en tots els àmbits. Per aquest motiu es crearà el “Departament de Política Lingüística”, amb un pla transversal que afecti a les polítiques del conjunt de departaments del govern, i s’aprovarà el “Pacte Nacional per la Llengua” per aplicar mesures concretes, que prioritzin l’ús social de la llengua. El català ha de ser l’idioma predominant en l’administració, respectant el dret a l’opció lingüística de la ciutadania en les relacions institucionals, i en l’educació, amb un doble compromís: que tots els estudiants dominin el català i el castellà al final del cicle educatiu i que la utilització de les dues llengües en les aules només es modifiqui en funció de criteris pedagògics.

Polítiques públiques

L’aplicació de polítiques públiques de caràcter socialdemòcrata, adequades als grans canvis de la societat actual, està força present en l’acord. L’aigua, l’energia, les infraestructures, les prestacions de l’estat de benestar o la fiscalitat estan supeditats a criteris mediambientals i socials, com ho demostren l’aposta per les energies renovables, la priorització del transport ferroviari, la gratuïtat de l’educació de 0-3 anys, el manteniment dels impostos de successions i patrimoni o la reducció de l’IRPF de les rendes inferiors a 35.000 €.

En la mateixa direcció va el compromís explícit d’impulsar durant la legislatura 21 lleis, com les d’arrendaments urbans i regulació de contractes de lloguer, d’erradicació del sensellarisme, del tercer sector social, de qualitat atmosfèrica o de l’impost d’activitats generadores de gasos d’efecte hivernacle.

A la vida cal saber interpretar bé l’evolució dels esdeveniments i adaptar-se als grans canvis, tal com li va respondre el gran economista John Maynard Keynes a un periodista, que en el convuls període entreguerres del segle passat l’acusava d’haver modificat els seus plantejaments: ”Quan els fets canvien, jo canvio d’opinió, vostè no?”. L’acord d’investidura entre PSC i ERC combina adequadament ideologia, responsabilitat política i principi de realitat i permet aprofundir en la visió d’Espanya com un estat federal. Ara queda al davant un llarg recorregut legislatiu al Parlament i al Congrés per aconseguir les modificacions normatives requerides, però l’objectiu final està clar i en el trajecte per assolir-lo també serà possible gestionar amb més rigor i mitjans els greus problemes que afecten el dia a dia de la ciutadania.

Foto portada: presa de possessió de Salvador Illa, el passat dissabte. Autor: ACN.