Maties Serracant i Juli Fernàndez en la inauguració de l'exposició del Passeig. Autor: David B.

Anàlisi. ‘Dificultats davant la investidura’

El retard en la convocatòria del ple d’investidura del nou alcalde resulta indicatiu de les grans dificultats per a resoldre la remodelació del govern local. Això és producte dels enfrontaments i la pèrdua de confiança entre els quatre socis arran de les disputes pel relleu a l’alcaldia.

Ja ha passat més d’una setmana des de que l’alcalde Juli Fernàndez anuncià el relleu a l’alcaldia en la persona de Maties Serracant (més info: ‘Fernàndez confirma que Maties Serracant serà el nou alcalde‘). Les polèmiques i picabaralles entre els socis per aquesta qüestió, que finalment acabaren bandejant-se públicament, han deteriorat notablement les seves relacions de confiança política i personal. Ara això està passant factura i les negociacions per a remodelar el Cartipàs municipal estan enfrontant-se a grans dificultats. És clar que ambdues qüestions estan vinculades i que fins que no es resolgui la qüestió de la remodelació del govern municipal difícilment es convocaran els plens de renúncia de Fernàndez i d’investidura de Serracant.

Certament, per a la imatge pública del govern municipal, seria convenient que el tema es resolgués el més aviat possible per a tancar una situació d’interinitat que alimenta les crítiques dels partits de l’oposició com s’ha palesat en el recent comunicat del PSC que posava el dit en la nafra entorn a aquest tema (més info: ‘Per al PSC el relleu a l’alcaldia evidencia la inestabilitat del govern local‘).

Tanmateix, la manera traumàtica com s’ha produït el relleu no ha deixat satisfet a ningú. Tret, és clar, de la Crida per Sabadell, a la qual per una estranya carambola de circumstàncies previsiblement acabarà ostentant l’alcaldia. Aquí s’ha d’assenyalar que el focus del conflicte es polaritza entorn a ERC i Unitat pel Canvi, les dues formacions que, amb el permís d’un PSC renovat, són les forces amb més possibilitats de guanyar les properes eleccions municipals. En totes aquestes turbulències, ERC ha comptat amb el suport de Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi amb el de la Crida.

Foto portada: l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, el portaveu d'Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, el cap de llista de la Crida, Maties Serracant, i el portaveu de Guanyem, Marisol Martínez. Autor: David B.
Fernàndez, Berlanga, Serracant i Martínez, fa uns dies. Autor: David B.

El grau d’enfrontament és tant gran que, segons fons properes al partit, a l’assemblea d’ERC celebrada a la vigília de l’anunci de Fernàndez, un sector de la formació liderada pel mateix alcalde va proposar sortir del govern si havien de renunciar a l’alcaldia. Una postura que fou rebutjada per les bases del partit, ja que es donaria la pèssima impressió que es posava el càrrec per damunt del projecte polític. Ara bé, sembla ser, que aquest posicionament no està totalment descartat en funció de com vagin les negociacions sobre el Cartipàs.

Efectivament, per a Esquerra haver de renunciar a l’alcaldia quan només manquen dos mesos pel referèndum de l’1 d’octubre suposa un cop molt dur tant per al seu protagonisme a nivell nacional, com per a la carrera política de Fernàndez. Tanmateix  tampoc seria massa intel·ligent que Fernàndez marxés del govern local, si té aspiracions de repetir com a cap de llista d’ERC a les properes eleccions municipals.

Justament, en la qüestió del Cartipàs, ERC, UpC i Guanyem demanen compensacions en el repartiment de quotes de poder; uns per haver renunciat a l’alcaldia i l’altre per haver aixecat els vetos i permetre el relleu. D’altra banda, en l’àmbit de la Crida, la remodelació de l’equip de govern podria ser l’oportunitat per a què alguns edils de la formació, vinculada a l’esquerra independentista, renunciessin a l’acta de regidor amb la qual cosa entrarien noves persones a ostentar responsabilitats de govern.

Confiança esquerdada

Si se’m permet la metàfora, el govern municipal és com una gerro xinès que amb el tema del relleu a l’alcaldia s’ha esmicolat. Ara, potser amb grans esforços, serà possible enganxar els trocets, però les esquerdes restaran ben visibles. La confiança és un intangible molt delicat i, després de les fortes picabaralles, és pràcticament impossible que pugin recuperar-se.

Juli Fernàndez i Joan Berlanga (UpC), al balcó. Autor: David B.
Juli Fernàndez i Joan Berlanga, al balcó de l’Ajuntament. Autor: David B.

No obstant això, per la més elemental sensatesa política i malgrat les dificultats, als socis del quatripartit no els hi queda altra opció que recomposar la malmesa unitat i acabar el mandat. Si no ho fessin i es deixessin portar pels impulsos fratricides, tots, en major o menor mesura, acabarien pagant la factura política i alimentarien les expectatives de l’oposició.

En aquesta tessitura, abans d’acabar el mes, hauria de verificar-se el relleu a l’alcaldia i la presentació del nou Cartipàs. Això no obsta perquè, a partir d’ara, tots els socis de govern treballin amb la vista posada en les properes municipals.

Foto portada: Maties Serracant i Juli Fernàndez en la inauguració de l’exposició del Passeig, aquest dimarts. Autor: David B.