Foto portada: Guillem Fuster. Autor: David B.

‘Anar-hi per ser-hi, ser-hi per guanyar’, per Guillem Fuster i Usas (CUP)

ARTICLE D’OPINIÓ
Guillem Fuster, militant de la CUP Sabadell i membre del Consell de Govern del Consell per la República.

Tenim la ferma voluntat de convèncer al desanimat, al desheretat, al perseguit i menystingut per aquest règim monàrquic i espanyol, i estem convençuts que  podem ser una opció de ruptura democràtica que planteja que la República Catalana serà per a tothom o no serà”.

És evident que el nostre procés d’alliberament nacional i social no acaba ni comença en un cicle electoral, i menys encara en un cicle electoral espanyol. És per això que sempre cal anar més enllà dels cicles electorals i reflexionar i organitzar-nos cada cop més i millor per poder assolir els nostres objectius polítics.

 Des de la CUP seguirem al carrer i treballarem més i millor la nostra intervenció a les institucions, per molt que sabem que encara són gestionades per un poder aliè i usurpador, carrer i institució, continua sent la nostra millor combinació per acumular forces i desplegar el nostre programa d’Unitat Popular: la independència dels Països Catalans, la transformació social i la democràcia per a tothom i amb tothom.

Sabem, però, que no és fàcil el desànim general existent al si del nostre poble des del cicle 2017, fruit de la repressió, la desorientació i la manca d’entesa estratègica per part de les forces dites independentistes i la seva gestió merament autonomista de les institucions, així com els acords amb les forces del 155 en diputacions i municipis, no ajuden a continuar confiant en la possibilitat guanyadora de la lluita per la República Catalana Independent que portem fent, amb una majoria social evident, des de fa més de 10 anys.

Ara bé, coneixedors del cicle dels darrers quinze anys d’agudització del conflicte polític amb l’Estat espanyol a Catalunya, i del rearmament reaccionari de les dretes extremes i l’extrema dreta contra el conjunt dels Països Catalans, ens toca contestar-los lluitant i aprofitant qualsevol escletxa existent per plantar-los cara i denunciar-los.

Sabem que a Madrid no decidirem mai el futur polític del nostre país, però fer-nos presents sempre serà la millor manera d’explicitar un conflicte i la necessitat de la seva resolució. Sabem que l’autodeterminació no vindrà caiguda del cel sense una mobilització permanent, però sense tenir veu al cor de la bèstia tampoc. Mobilització, organització i veu, i sobretot preparació.

Preparació, perquè els darrers anys de suposada taula de diàleg a Gobierno del PSOE només han comportat el blanquejament d’aquest i que aquest esdevingués la principal força conservadora i espanyolista a Catalunya encara ara sostingudes per un determinat vot progressista, i això, també ha obert les portes a la bèstia reaccionària que ens amenaça en forma de dreta extrema i extrema dreta.

El panorama que s’albira no és optimista, la possibilitat d’un govern desacomplexadament neofranquista o d’un gran acord dels partits del règim (PP-PSOE) fa posar nerviós al més tranquil. Però tal com en els darrers anys hem demostrat com a poble, quan aconseguim posar a l’agenda política l’objectiu de l’autodeterminació i el d’una agenda social agosarada al servei de les majories, som capaços de plantar cara i resistir.

El desànim i la crítica és legítima, fins i tot el fet de no voler anar a votar, de fet és un dret no pas una obligació, però amb la reculada en matèria de drets polítics, socials i nacionals que estem vivint, no seria la millor opció. Però perquè no passi, i més entre els nostres mateixos, ens tocarà a tots plegats fer autocrítica i identificar els motius de per què hem arribat a aquesta situació. I des de la CUP ho hem fet i ho farem, no som els millors, però tenim la ferma voluntat de convèncer al desanimat, al desheretat, al perseguit i menystingut per aquest règim monàrquic i espanyol, i estem convençuts que podem ser una opció de ruptura democràtica que planteja que la República Catalana serà per a tothom o no serà. Sabem que això amb un vot a Madrid no serà suficient, però ajudarà a anar a més i a tenir aquella veu que diu allò que alguns no volen sentir, i només per això, ja val la pena intentar-ho.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: Guillem Fuster. Autor: David B.

Els comentaris estan tancats