ARTICLE D’OPINIÓ
Blai Gasol, ex director general d’Ordenació i Innovació Educativa
Els militants, els simpatitzants i els votants d’ERC no podem admetre de cap de les maneres la deriva ideològica i de fets a la qual ens ha portat la cúpula dirigent, i per això diem prou i volem foc nou.
No, no podem admetre una estructura B del partit que, amagat-se en l’anonimat, comet actes que ens avergonyeixen. Tampoc podem admetre l’argument amb què ho justifiquen, ‘tots els partits fan el mateix’.
Perquè nosaltres no som ni volem ser com els altres. Nosaltres som hereus d’una gent que l’any 1931 va ser capaç d’aglutinar les diverses forces republicanes i construir un partit que trencava amb el passat i empenyia cap al futur.
Un partit que, a més de guanyar la presidència de la Generalitat durant la Segona República, va ser capaç d’aglutinar en aquell període més de 80.000 militants i el favor de la majoria de la ciutadania.
Un partit inserit en el teixit social d’arreu del país guanyant la majoria d’alcaldies, però també participant o dirigint ateneus, societats corals, cercles, casinos populars, biblioteques, centres excursionistes, entitats veïnals i un llarg etcètera. Amb la voluntat ferma de tirar el país endavant i fomentar el progrés dels seus ciutadans.
La guerra civil ho va trasbalsar tot, i la majoria d’aquella militància va trobar la mort, l’exili, la presó o la depuració.
Ens ha costat molt recuperar-nos perquè, entre altres coses, no vam tenir el suport econòmic i polític de què sí van gaudir altres forces polítiques. Recordem que en la transició vam ser la darrera formació a ser legalitzada.
Ara no podem caure en mans de personalismes ni de líders messiànics, amb discursos superats que no casen amb la seva pràctica. Tampoc podem continuar amb una direcció que no ha sabut connectar amb la ciutadania i, sobretot, amb els nostres votants. Així ho demostra la pèrdua constant de vots en les quatre darreres eleccions sense que hi hagi hagut cap mena de reflexió per reconduir la situació.
Perquè ser republicà vol dir, entre altres coses, que les nostres accions responen als valors republicans. Sí, aquells valors que sorgeixen del moviment de la il·lustració i la revolució francesa, i que, tot i trencar amb l’antic règim, encara som lluny d’assolir plenament com a societat:
- El valor de la igualtat entre tots els homes i totes les dones, on no hi ha ni sobirans ni súbdits, sinó ciutadans lliures d’una república on tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures.
- El valor de la llibertat: llibertat de pensament, d’opinió, de reunió, de manifestació i de protesta, sense cap mena de coacció.
- El valor de la fraternitat, basat en unes relacions humanes en les quals primi la col·laboració, la solidaritat i la cerca de la solució als conflictes i no la competència, l’individualisme i l’enfrontament.
Sí, som lluny d’assolir aquestes fites, però ERC ha de continuar treballant en aquest camí, que és el de l’aprofundiment democràtic. Com també ho és el dret a l’autodeterminació que ens ha de permetre, si el poble català ho vol, assolir la independència.
Per tot això i molt més, a ERC li convé una renovació de l’estratègia política, de les maneres de fer i dels lideratges. Cal, també, una limitació de la durada dels mandats i de l’exercici dels càrrecs perquè cal disposar d’una estructura organitzativa, però no fer de l’ocupació de càrrecs el modus vivendi. En definitiva, cal una renovació a fons. Cal Foc Nou.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
