La regidora Èlia Soriano, en una imatge d’arxiu. Autor: ERC.

‘Decidir en temps d’emergència: cal disposar lliurement de superàvits i romanents’, per Èlia Soriano (ERC)

ARTICLE D’OPINIÓ
Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell

Emergència (definició):

“Situació produïda per un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata”.

Les emergències són, per la seva pròpia naturalesa, de gestió difícil. Cal prendre decisions de manera ràpida i, sovint, amb informació parcial. Fa sis mesos, ja, que ens hem acostumat a parlar d’emergència epidemiològica, emergència sanitària, emergència social…

La pandèmia de la Covid-19 ens ha fet comprovar la certesa que qualsevol mesura presa abans d’una pandèmia sembla exagerada i que qualsevol mesura presa després sembla insuficient. I, enmig d’aquesta exagerada insuficiència, comencen a sorgir propostes d’actuació que s’escapen d’aquesta situació d’emergència i que són, de fet, girs de timó de decisions preses en altres imprevistos que arrosseguem des de fa anys.

Aquests dies el govern espanyol intenta trobar suport a un despropòsit descomunal, que a data d’avui encara té tots els partits de l’arc parlamentari en contra. Necessita validar al Congrés dels Diputats l’ocurrència de confiscar milions d’euros dels municipis en un atac directe i sense precedents a l’autonomia local.

I sí: sembla que aquest acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, amb només els vots a favor del PSOE i amb l’abstenció necessària de Podemos, és fruit de la gestió de l’emergència. Però, en realitat, és conseqüència de la política austericista que PP i PSOE van imposar davant la crisi econòmica del 2010.

Una decisió política que fa 10 anys que hipoteca l’autonomia de les administracions locals i que es va construir sobre l’obediència a l’austeritat, sobre la necessitat de prioritzar el pagament del deute per sobre de les necessitats dels ciutadans.

La definició d’emergència té accepcions diferents en funció del camp en què l’adscrivim. Vista la situació actual, creiem que és interessant la definició en l’àrea de la protecció civil perquè és aquest el paper que defensem que han de jugar les administracions locals: protegir les persones. Des d’aquesta posició de defensa de la millora de la vida de la gent, l’emergència és una «situació imprevista que comporta un risc imminent i greu per a una part més o menys gran de la població».

I això vol dir abandonar la presa de decisions des de la servitud a l’austeritat, vol dir ser responsables de les nostres decisions, i vol dir, sobretot, actuar fent que aquestes decisions condicionin al menys possible les dels altres. Considerant els riscos de cedir els nostres estalvis a Madrid, el més sensat és no fer-ho.

Per què diem que la proposta de la cessió del superàvit és un despropòsit? Per què defensem que els nostres estalvis s’han de quedar a la ciutat?

Cedir al govern espanyol els estalvis dels ciutadans de Sabadell és un risc per a l’estabilitat econòmica de l’Ajuntament. No només aquest 2020, sinó fins que el govern espanyol pugui retornar aquests milions d’euros. I és que aquesta cessió comporta riscos importants més enllà el risc d’incompliment d’un estat que ens té acostumats a no complir els seus compromisos i que, a més, presenta una situació financera delicada.

Considerant que el romanent actua com a mecanisme de liquiditat, cedir-lo implica saber si podrem no posar en risc la tresoreria municipal i el període legal de pagament a proveïdors. Realment podem arriscar-nos a no pagar a les empreses que treballen per a l’Ajuntament per cedir els nostres estalvis al govern espanyol?

El romanent actua com a fons de maniobra davant possibles imprevistos: podem cedir aquest recurs? Amb la normativa actual, el romanent, malgrat que ens suposi incomplir la regla de la despesa, sí que ens permetria finançar aquesta emergència. És lògic, doncs, que l’Ajuntament disposi d’aquest recurs en lloc de renunciar-hi durant 15 anys.

Cal assegurar que l’Ajuntament podrà fer les inversions que ha previst per a aquest mandat amb ingressos procedents d’altres fons (PUOSC, programes de diputacions, FEDER, etc.), i que disposarà dels recursos propis que necessita per completar aquestes obres. Ens podem permetre com a ciutat perdre aquesta capacitat?

Comprometre —ara, a corre cuita— la salut financera de l’Ajuntament de Sabadell per als propers 15 anys no és una qüestió menor. La decisió de l’actual govern comprometrà les actuacions dels governs dels tres pròxims mandats.

Cal lideratge per defensar els interessos de la ciutat per sobre dels del partit al qual es pertany; convé fer-ho encara que això comporti haver de dir no a unes sigles que, ara per ara, han llançat una proposta sense el suport de cap altra força política. Comprometre la salut fiscal de l’Ajuntament és una decisió que no es pot prendre si no és amb un consens que no existeix ni a nivell local, ni nacional, ni, tampoc, estatal.

Per aquesta raó, el grup municipal d’Esquerra Republicana hem coliderat la feina per tal que el Ple de l’Ajuntament instés el govern municipal (PSC-Podemos) a no cedir aquests recursos a Madrid. I ho hem aconseguit: cinc dels sis grups municipals (tots menys el PSC) hem actuat considerant els riscos de cedir els nostres estalvis a Madrid. Cinc grups (tots menys el PSC) hem votat al Ple a favor de la moció que insta l’executiu local a negar-s’hi. Cinc grups hi hem defensat els interessos de Sabadell; només el PSC, una vegada més, lamentablement, ha posat els interessos de partit per davant dels interessos de la ciutat, i, per aquest motiu, s’hi ha quedat sol com un mussol.

Rebutgem la proposta del govern espanyol i exigim disposar lliurement de superàvits i romanents. Instem PSOE i Podemos a respectar el principi d’autonomia local, i, per tant, a derogar la llei Montoro (ara, Montero), tal com van prometre en campanya.

Busquem, sempre, la manera més eficaç de disposar del màxim de recursos possibles per al benestar dels veïns de Sabadell.

Foto portada: Soriano, seguint una sessió del ple de forma telemàtica. Autor: ERC Sabadell / cedida. 

Comments are closed.