ARTICLE D’OPINIÓ
Agrupació de Veïns de Gràcia
Si cerquem el significat de la paraula ‘cultura’ al diccionari, aquest ens tornarà una vaga descripció de tot just un parell de línies. Aquest concepte vindria a englobar el conjunt de símbols, valors i coneixements, entre d’altres, que són compartits per tot un poble i que en fonamenten la seva forma de vida. Una paraula, dues línies, per dir que la Cultura ho és gairebé tot, o que tot és Cultura. Però les coses no sempre són tan fàcils com llegir una descripció, ni tothom té sempre a l’abast un diccionari.
Enguany, la nostra ciutat, serà la capital cultural catalana. I quan tot just comencem a rebre les primeres informacions del programa que omplirà d’esdeveniments aquest 2024, des del barri de Gràcia podem afirmar que se’ns fa difícil celebrar-ho. De fet, ens preguntem si una ciutat que ha decidit mantenir un districte sencer -estem parlant de sis barris- sense cap biblioteca pública, té legitimitat per proclamar-se capital de quelcom tan important per a la societat com la Cultura.
La Unesco descriu les biblioteques públiques com una força viva en la educació, la cultura i la informació, i com un agent essencial per al foment de la pau i el benestar. Nosaltres hi afegim que són una estructura que ajuda a teixir la societat, allunyant-la de la cultura del consum, i que en aquest cas, ajuda a teixir els barris, les seves gents, les seves entitats i les seves escoles. També els seus carrers i les seves places. Una biblioteca és, a banda d’una porta que democratitza l’accés a la cultura, un espai on passen coses. A l’interior i a l’exterior.
La demanda de la biblioteca publica del barri de Gràcia no és pas nova. Ja consta a les primeres actes de l’Agrupació de Veïns de Gràcia (AVG), que l’any passat va celebrar el seu 50è aniversari. Durant aquest mig segle hem vist florir biblioteques públiques per tota la ciutat, fins al punt que tant sols el nostre districte, el cinquè, és l’únic que no en disposa. L’any 2006, quan s’aprovà el Pla de biblioteques, ja s’hi esmentava aquesta mancança.
L’any 2012, la col·laboració de l’AFA de l’institut Pau Vila i l’AVG va permetre organitzar un servei de biblioteca pública sota mínims. Una proposta social que pretenia cobrir el buit i fer-lo visible, que va durar 10 anys. El servei no tan sols va acabar amb l’economia de l’AVG, sinó que no va aconseguir el seu propòsit de cridar l’atenció a l’Administració, i es va haver de tancar. Les actes d’aquest projecte sí que van demostrar, però, que la necessitat d’un equipament similar era indispensable per al barri. Si bé és cert que en un primer moment, des de l’Ajuntament es va mencionar la possibilitat de reobrir el servei, des de l’Agrupació es va considerar una ajuda insuficient, que arribava tard i que no pretenia ser res més que un pal·liatiu circumstancial de poc recorregut. En tot cas, a hores d’ara seguim sense biblioteca. Ni gran, ni petita, ni social, ni municipal.
A la ciutat tenim un govern conscient d’aquesta carència, de la seva antiguitat, i de la seva importància, i tot i així ha decidit ometre-la en el seu programa. I això que ara des de la Diputació han rebaixat els criteris i seria molt més fàcil que fa uns anys dotar a Gràcia d’una biblioteca de barri. D’espais on fer-la, en sobren. Durant anys n’hem traslladat la idoneïtat a qui pertocava. Fins i tot hi ha consensuat el nom que podria dur l’equipament, però sembla que al nostre barri és més fàcil obrir-hi discoteques que biblioteques. No negarem que els espais d’esbarjo privats no siguin cultura, però de la del consum, i de la que només és per a uns quants.
Encarem, doncs, la capitalitat de la Cultura Catalana, amb forats al programa. Nosaltres seguirem insistint, que és el que ens toca, sobretot perquè creiem que encara som a temps d’esmenar el greuge. Només cal voluntat.
Foto portada: manifestació per la biblioteca al districte 5, el passat mes de maig. Autor: S.Alburquerque.
