Últimament, m’estic plantejant de seleccionar, de fent una escrupolosa tria, abans de llegir segons quins diaris o articulistes, de mirar les notícies de la televisió i, sobretot, d’escoltar com parlen i què diuen els polítics i la gent pública. Des de ben jovenet tinc el vici de llegir gairebé tots els papers que em cauen a les mans; però ha arribat un moment que costa de digerir l’allau d’animalades, ximpleries, disbarats i l’orgullós posat dels analfabets que, amb inquina i malaltissa perversitat, afegeixen a la seva idiotesa una il·limitada ignorància disfressada de convicció.
Hi ha massa autors bons, pensadors profunds, escriptors i intel·lectuals sòlids, la lectura dels quals aporta noves idees, interrogants i suggeriments que ajuden a avançar, perquè eixamplen l’ànima i el pensament, com per perdre el temps amb la púrria tan abundant en els mitjans de masses, plens d’éssers lamentables, capaços de negar l’evidència com obstinats embriacs, que inventen dades i fets històrics amb tota la barra, convençuts que al món només hi habiten ignorants com ells i que, per tant, no es notarà que enfilen animalades. I no els estic pas insultant, no, que, com va dir Valle Inclán “yo no insulto: describo”.
El lector deu demanar que, després d’aquesta filípica, concreti amb exemples. I aquí van, tot aclarint que deixaré de banda la nombrosíssima caterva de sabatots acomplexats que opinen de tot a la xarxa, ocults rere un anonimat que els deu confortar en confirmar que no són ningú, cap entitat d’aspecte o contingut humà que els doti de vàlua o sentit.
Exemples, doncs.
Arran del litigi secular –molts l’gnoraven, però existeix de molt antic- entre Catalunya i Espanya, els conservadors (de dretes o suposadament d’esquerres) s’entesten a mantenir les coses tal com estan, perquè senten terror de perdre prebendes i beneficis i d’haver de guanyar-se el futur per la pròpia capacitat, cosa que en alguns casos és missió impossible. Per això, com que l’únic argument que tenen és el poder (la dreta) i la por de ser descoberts (la dreta i la suposada esquerra) es llencen a buscar arguments a la desesperada i arriben a engendrar discursos delirants, grotescos, que no es poden considerar idees, perquè no són racionals; això és: no se sostenen sobre cap raonament demostrable.
I ho fan amb el convenciment que tots els que escolten o llegeixen són ases de set soles, carallots autèntics negats d’intel·ligència i de cultura elemental; incapaços del tot, com ells, vaja. Si no, és incomprensible, per exemple, que surti un ésser grotesc com Esperaza Aguirre i perpetri la frase “España és una nación que existe desde hace 3.000 años”. La diu i després enceta aquell somriure de pallasso tonto per subratllar la rucada. Apa!
Sentir una barbaritat històrica així i deixar-la sense rectificació pública, fent veure que tothom pot dir el que vulgui, no és ser massa “tolerant” –per usar un mot agradable a les oïdes dels benpensants-: és ser còmplice o tan ruc com la salvatge xulapona. Però ningú no ha corregit la burrada i el públic oient, molt probablement, mig per una inconcreta bona fe i mig per una expressa mala formació, es creu la gòfia i se l’empassa com si fos veritat. És el sistema Goebbels: “Una mentida repetida mil vegades, esdevé una veritat”.
Algú s’hauria d’haver preocupat d’explicar a la població (a l’escola, a la tv, o on sigui!) que aquesta dona no hi toca, que no sap història i que, com tants, confon la seva Ejpanya amb “Hispania”, que és una denominació dels ibers per aplicada al que els grecs van anomenar Ibèria. I que per tant no és Espanya, sinó tota la península, inclosos Portugal i Catalunya, que amb els romans van ser Lusitània i Tàrraco, dins del que els romans van tornar a anomenar Hispania. I que els espanyols ni existien, ni estaven tenien projecte. La ignorància porta al ridícul.
Una ignorància, per cert, que el senyor Bin Laden va posar en evidència el dia que va dir que es proposava recuperar Al-Andalus. La gent que ho va mig entendre, va riure, però és que l’home estava reivindicant un territori que els àrabs havien perdut després de dominar-lo més de 700 anys (del 711 al 1492)… mentre els cristians futurs espanyols només feia 509 anys que l’ocupaven (de 1492 a 2001, quan ho va dir). El tal Laden era un assassí com una casa de pagès, però no era tan burro com segons qui…
De manipulacions històriques, coses mal explicades expressament i llegendes elevades a lliçó escolar, n’hi ha tantes com es vulguin. Algunes de ben divertides, com l’existencia d’un patriòtic Rodrigo Díaz anomenat “El Çid” (escriptura, pronúncia i títol donat pels seus homes: que eren àrabs!), símbol del cristianisme espanyolíssim… que combat cristians dirigint àrabs! I tants miracles “apanyadets” –com la bomba que no destruí el Pilar de Saragossa per un miracle… que un manyà de Sabadell em va explicar fa anys com van fer-lo possible al meu poble!-.
I parlant de l’Aragó, l’última creació de l’estultícia l’han perpetrat aquests tanoques analfabets que, desafiant tota la filologia mundial i passant-se pel forro estudiosos i especialistes, han inventat una llengua que anomenen LAPAO, ignorant tota investigació i conduïts pel mateix encefal·lograma pla dels infradotats que fa anys que prediquen que el valencià i el català són dos idiomes diferents, al mateix temps que no se’ls acut dir que el sevillà i el sorià no són castellans, perquè es parlen diferent del cacereny o el tinerfeny. I aquests ramats de pallassos depauperats surten per la tv, als diaris i arreu parlant com si sabessin alguna cosa, amb una seguretat que espanta, perquè a vegades fa pensar si no s’atreviran a fer una norma que prohibeixi sortir el sol per l’est i s’entestin a canviar els punts cardinals… reescrivint la seva Constitución, a veiam si s’obra el miracle!
En fi, que potser comença a ser hora de parar els peus a tanta carallotada atrevida. És veritat que tothom té dret a dir el que pensa (he dit “pensa!”), però hauríem de començar a exigir que, per escoltar-lo, primer ha de pensar el que diu. I, d’aquesta manera, eliminar estupideses que no fan més que sembrar ignorància, això és: dificultar que els humans ens entenguem i avancem.
3 Comments