CARTES DELS LECTORS
Ernest Espinós Gil
Des del 2007 les classes populars estan patint una forta crisi econòmica i social, tothom parla que la classe mitjana considerada pels economistes com l’amortidor a les tensions socials o possibles revoltes obreres, ha perdut molt benestar econòmic i que això fa que sigui un perill per l’estabilitat i la pau social que tant desitgen els que defensen aquest sistema que cada vegada més fa que la població es trobi en grans dificultats econòmiques per subsistir.
Tots recordem les grans manifestacions i concentracions de milers de persones en places i carrers de la majoria de pobles i ciutats, gent de mitjana edat i jubilats debatent amb els joves, què fer per defensar-se d´aquestes polítiques que empobrien cada vegada més al poble treballador.
En aquests debats hi participaren molts intel·lectuals i joves professors d’universitat, un moviment el del 15-M que després es va transformar en una organització política i que van saber aprofitar aquell foc de rebel·lia i que en les últimes eleccions aconseguiren cinc milions de vots.
Avui els ciutadans ens queixem dels terribles i constants augments en el rebut de la llum, deixant-nos imatges tan colpidores com veure famílies abrigades amb mantes, per guarir-se del fred dins la seva llar. Persones que no tenen casa i han de malviure al carrer, i el que pot, dins d’un caixer d’algun banc, pensionistes que veuen com se’ls hi congelen les pensions, que moltes vegades fan d’aixopluc també per algun fill que en aquells moments està a l’atur i que ja estan amenaçant que ens els pròxims 10 anys hi haurà una pèrdua mitjana d’almenys un set per cent.
Els grans bancs i els tres partits que els hi donen suport a canvi de bons préstecs per les campanyes de les eleccions i que després els obrin les portes giratòries, ja ens estan indicant que el que no tingui en el futur un pla de pensions privat, ho tindrà molt malament per viure solament de la pensió pública.
Durant aquests anys de crisi, les empreses han aprofitat per fer neteja de treballadores i treballadors fixes a canvi de fer nous contractes a temps parcial i amb sous de misèria, i tot això, amb el consentiment de les cúpules dels tres sindicats majoritaris. Per més inri, a la nostra ciutat quan tenim l’oportunitat de municipalitzar o que els mateixos treballadors i treballadores del servei de neteja el puguin gestionar, resulta que aquests mateixos tres sindicats, es posen a defensar al seu màxim explotador. És incomprensible. Algun dia no massa llunyà podrem saber quins interessos s’amaguen davant d´aquesta estranya actitud.
El resultat final del 15-M porta una certa il·lusió a les classes populars, perquè semblava que els més febles de la societat ja tenien una veu forta al parlament de Madrid, però s’ha trigat poc en veure com els partits del trio, s’han posat d´acord per tancar files i com la nova veu al no comptar als carrers i les places amb un moviment fort de protesta i confiar només amb les institucions, aquesta veu cada dia que passa es torna més feble i la majoria de les vegades es queda afònica.
És hora que comencem altre vegada a omplir els carrers i les places dels nostres barris i pobles, ja que de motius no ens en falten; augments constants del rebut de la llum, la congelació de les pensions, els retalls sobre la sanitat, els augments dels aliments, tot això està fent que moltes famílies es vegin obligades a demanar ajut al Rebost Solidari, a les parròquies, etc. Tots i cadascú d´ells, seria motiu per tornar a recuperar la veu i l’esperit del 15-M.
