Sabadellencs:
El nostre origen ha configurat la nostra identitat. Veníem d’una ciutat i ho dèiem amb un cert orgull i en rebíem un reconeixement d’antuvi.
Érem part d’aquella ciutadania que vam fer dimitir un batlle franquista, que vam tirar endavant una vaga general. Una ciutat plena de complicitats, des de cultures polítiques diferents, fins i tot, a voltes des de classes socials diferents. Una ciutat amb institucions potents, amb uns representants polítics amb els quals podíem dialogar i, quan calia, discrepar.
Una ciutat on havíem fet realitat aquell vell eslògan de la unió de les forces del treball i de la cultura.
Sí, ho dèiem ben clar: “Sóc sabadellenc”.
Avui ja no ho podem fer, no amb el mateix sentiment. Sabadell és conegut per altres coses, la seva decadència institucional a tots els nivells és evident, les forces de la cultura han anat emmudint, l’esquerra està fragmentada, més que en qualsevol altre lloc, per raons peregrines.
Nosaltres, sabadellencs d’origen, de sentiment o de pertinença, però que per una o altra raó no vivim a la ciutat que ens va veure créixer, no hi podem fer gran cosa, ni exigir-vos res, només demanar-vos que feu memòria, que penseu que hem estat referents i que feu el possible per reconquistar la ciutat.
Que si un dia marxeu, pugueu fer com nosaltres hem fet durant anys: dir, senzillament, “sóc sabadellenc” i que això sigui vist amb respecte.
Gràcies per seguir i, com deia un conciutadà, sigueu feliços.
Oriol Farrés Juste
Professor de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Molins de Rei
Manuel Foraster Giravent
Escriptor
Barcelona
Manuel Garriga Casas
Periodista
Barcelona
Alfons Bach
Cuiner
Barcelona
Ferran Izquierdo Brichs
Professor de Relacions Internacionals en la Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona
Pep Domènech
Creatiu
Barcelona
Rafael Jaime
Special Language Demonstrator. Hispanic Department-University College of Cork
Cork, Ireland
Roger Fusté Suñé
Maître de Langue de català de la Université Lumière Lyon 2
Lió, França
Marta Clapés Cascón
Advocada
Barcelona
Jaume Busqué i Barceló
Historiador
Barcelona
Xavier Domènech Sampere
Historiador
Barcelona
Carmen de Pedro Sastre
Secretària
Ministerio de Asuntos Exteriores
Madrid
Q “cabreado del norte”
Los que se fueron de Sabadell, miran a este resignados por lo que fue
y los que seguimos en el, nos miramos los unos a los otros esperando no sabemos que.
Y Sabadell hay lo tenemos en manos de corruptos y esperando que nos resuelvan la papeleta.
¿Como para sentirnos orgullosos?
Em fa molta pena haver-hi d’estar d’acord.
Teniu tota la raó i, probablement, com que alguns encara aneu venint de tant en tant per aquí, segur quet us haureu adonat de l’ambient abatut, deixat, adotzenat, xaró (“cutre”) i empobrit que hi respirem els que hi hem de viure.
L’única solució per refer una mica les coses, seria, com dieu, que les forces d’esquerra, els grups amb cara i ulls (i cervell i sensibilitat i sensatesa!!) donessin un tomb polític a la situació.
No ens queda altre remei que empènyer-los, en la mesura del possible, a forçar la desaparició de tots els gàngsters, siguin del partit que siguin, i posar, d’una vegada, bons gestors que vulguin treballar per la ciutat i per la felicitat dels ciutadans.
Si no, estem definitivament perduts i, com vosaltres, haurem de començar a empadronar-nos lluny per acabar dient “jo era sabadellenc, llavors que…”