Passeig

Cartes dels lectors: ‘El Passeig té solució’

CARTA DEL LECTOR
Marc Valls Estefanell

Obres que mai acaben, collages d’asfalt, arbustos que aparenten ser arbres, vehicles que condicionen el rumb dels vianants i tant si plou com si fa sol sempre regna el color gris. A dia d’avui, el punt neuràlgic de Sabadell, el Passeig, ja ha estat objecte de prou crítiques i conyes. El Passeig de la vergonya ha amenaçat amb posar punt i final al somni de molts de convertir-lo en un espai idíl·lic, referent i central de la capital vallesana.

És, doncs, el moment de reconvertir un desastre en un miracle. De fer de l’actual Passeig, el Passeig. D’aparcar el conformisme i pujar-nos al carro de la revolució. Hi ha solució, i és molt més senzilla del que sembla. Tenim al nostre abast solucions immediates perquè, en poc temps, es pugui respirar orgull, orgull de ciutat, al trepitjar el més bell racó de Sabadell.

Analitzem cada solució:

· Passeig peatonal. El Passeig serà peatonal o no serà. Ara per ara, és una autopista d’autobusos amb una vorera estreta a cada cantó per deixar contents els vianants. La solució? Blindar definitivament el Passeig, no deixant passar-hi cap vehicle. Ni busos ni taxis. El transport públic mai pot actuar en detriment del vianant, ans al contrari, sempre li ha de suposar un valor afegit, cosa que en aquest cas no fa. Diguem prou a decidir si agafem la vorera esquerra o dreta, a no poder passejar tranquil·lament pel mig, a empassar fum i a aguantar soroll. S’ha acabat. El Passeig és nostre. Al Passeig s’hi va i s’hi arriba a peu.

Així, la prohibició de la circulació de vehicles comportaria eliminar les voreres establertes, retirant l’asfalt i enrajolant la superfície de forma homogènia. Això podria comportar, també, canviar la distribució dels arbres.

· Arbrat. Primer de tot, cal tenir en compte que no es poden plantar arbres de grans magnituds, ja que la construcció d’un pàrquing i una estació dels FGC just a sota del Passeig ho impossibiliten. O dinamitem aquests dos escenaris o diguem adéu a la selva amazònica que volíem alguns. Existeixen, però, possibles alternatives. Una d’elles podria ser plantar palmeres inspirant-se en la Plaça Reial de Barcelona i així retre homenatge als famosos arbres que coronaven el Racó del Campanar.

· Terrasses de bars i restaurants. Fomentar la presència de terrasses de bars i restaurants, però que totes elles compleixin amb un nivell mobiliari de màxima qualitat i disseny.

· Locals comercials. Permetre solament activitats de restauració i comercials, desestimant oficines i consultes de qualsevol tipus, entitats financeres, etc. El Passeig no és lloc per anar treure diners o perquè et diguin si tens una càries o no. Aire.

· Façanes dels edificis. Elaboració d’un disseny global de totes les façanes i màxima disciplina en la seva aplicació. Es tractaria de donar vida al Passeig a base de posar-li color al conjunt de façanes que el formen, és a dir, pintar-les de colors llampants i vius. Calquem la Plaça de Vic o el mític tram per on passa el riu a Girona. Adéu beixos, grisos i marrons. Hola vermells, taronges, blaus, verds, liles i grocs.

· Bancs per asseure’s. Avui al Passeig no hi ha bancs. És l’obra minimalista més gran mai vista. Els bancs individuals i solitaris del Racó del Campanar són dignes d’estudi. Els que s’hi asseuen o bé han estat castigats o bé han guanyat un duel a pedra, paper, tisora, entre els seus per guanyar-se el seient. Sigui el que sigui, no els molesteu, alguns estaran reflexionant i els altres gaudint de la victòria. Per això, cal multiplicar els bancs per 10, perquè el Passeig esdevingui un lloc d’obligada parada, no de passada.

Totes aquestes propostes són completament viables i es poden portar a terme en molt poc temps. No es tracta de fer un nou Passeig, sinó d’arreglar i remodelar el que ja tenim i deixar-lo com ens mereixem. Fer d’aquest indret el lloc més digne i agradable de Sabadell per passar-hi una estona. Visca el Passeig!

Foto portada: vista del Passeig, el passat dilluns. Autor: David B.

One Comment