CARTES DELS LECTORS
Marta Blasco
Fa uns dies vaig rebre la citació de Sabadell Gent Gran (antic Nen Jesús), per fer la valoració de discapacitat de la mare, una persona de 84 anys, afectada d’Alzheimer i amb problemes físics. Vaig trucar indicant la dificultat amb la que em trobo per poder fer sortir a la mare de casa i em van dir que si no hi anava li farien la valoració sense poder valorar la mobilitat.
Així que avui, com era previst, no he pogut portar la mare i hi he anat jo. M’ha atès una doctora, i sé que és doctora, m’ha quedat molt clar, perquè m’ho ha repetit tres vegades en menys dels cinc minuts que he estat al seu despatx. M’ha fet sentir tant malament quan li he intentat fer entendre perquè la mare no hi havia anat, és que no m’ha deixat ni parlar, l’únic que m’ha dit és que si no vol sortir perquè vull la tarja d’aparcament, que en definitiva és pel que tots demanem la discapacitat. No he tingut l’opció de rebatre-li per dir-li que aquest no era el motiu. M’ha acompanyat a Recepció i m’ha dit que em tornaran a donar hora qui sap quan. I per acabar, la secretària m’ha fet responsable que avui algú no hagi pogut aprofitar la visita que jo he malgastat.
Si us plau, com hi pot haver gent tant freda, com poden haver-hi professionals tractant discapacitats o familiars de discapacitats, desconeixent la dificultat i la tristesa del que això suposa. Si el meu consell val per alguna cosa, jo els hi diria a aquesta secretària o aquesta doctora que convisquin un dia, dos amb pacients d’aquestes característiques, i aleshores entendrien perquè he sortit del centre amb les llàgrimes als ulls, enlloc de tenir la sensació d’haver anat a un lloc on potser ens poden ajudar.
