Passeig Sabadell

Cartes dels lectors: ‘Un nou punt de partida’

CARTES DELS LECTORS
Frank Eeltink, arquitecte i urbanista

Després de 16 anys d’un ambient de plom ha arribat el moment d’un nou començament democràtic i participatiu a la política de Sabadell. Respecte els meus sectors d’interès; l’urbanisme i l’espai públic en relació amb els mitjans de transport, aconsello no caure en l’error de voler començar de zero amb tot.

Una revisió del Pla General de la ciutat seria molt laboriosa i amb pocs resultats concrets a curt termini. Considero que seria més efectiu tramitar intervencions concretes enfocades a la seva realització material. Resumint: no un urbanisme passiu sinó actuant. Actuacions no dirigides únicament al centre de la ciutat però també als barris i la seva interconnectivitat.

Un exemple pràctic:

La falta d’atractiu del nou Passeig no és principalment un problema de disseny, també és causat per un programa ambigu, resultat de la falta d’una visió integral del trànsit a la zona del centre i la seva relació amb la resta de la ciutat. El Passeig ha de ser d’ús cívic, cultural i comercial, de vianants i ciclistes. S’hi ha de poder arribar amb transport públic com l’autobús i taxi, però que no obligatòriament han de passar pel mateix Passeig provocant incompatibilitats d’us. La ubicació de la nova estació dels FFCC, al centre del Passeig, és adequada. Els accessos de vehicles al pàrquing públic existent s’han de modificar de manera que els vehicles no entrin als espais per vianants. S’ha d’aprofitar de l’operació Euterpe i de la possibilitat de connectar amb el nou pàrquing a estrenar per resoldre aquesta problemàtica.

La Rambla i possiblement la Via Massagué mereixen definitivament un tracte peatonal en combinació amb transport públic. Per aconseguir-ho s’ha de sectoritzar el transport rodat privat al centre, en concret de la area compresa entre la Gran Via, la Ctra. de Barcelona, la Ronda Ponent, i el carrer de Vilarrúbias. Nous aparcaments, si encara fessin falta, s’han de situar preferiblement als extrems d’aquesta zona, aprofitant per exemple la reutilització dels túnels de la Gran Via i si seria el cas, l’entorn de la plaça Marcet. La Gran Via sense túnels milloraria sens dubte la integració de les zones perifèriques de l’Eixample.

Les avingudes 11 de Setembre i de Barberà i el final de la ctra. de Barcelona en la Creu de Barberà, que amb la Rambla i la Via Massagué formen l’eix vertebral de la ciutat, així com la ctra. de Terrassa, s’han de pacificar i fer aptes també per l’ús de la bicicleta. Aquests carrers s’haurien de connectar perpendicularment amb eixos cívics que penetrin els barris formant així una xarxa de carrers pacificats que finalment uneixin els barris amb el Centre.

Resumint, hi ha moltes possibilitats que es poden resoldre amb mitjans relativament limitats i executables a curt i mig termini.

Desitjo molta sort i mà esquerra al nou equip de govern.

Foto portada: el Passeig, en una imatge d’arxiu. Autor: David B. 

No Comments