CARTES DELS LECTORS
Ramon B.M.
He tingut la bona fortuna de tenir una d’aquestes malalties rares, una fístula intramedul·lar, una unió incorrecta entre una artèria i una vena allotjada en la medul·la espinal, dorsal D-5. La qual, em produïa parestèsies, formiguejos, en totes dues cames, malaptesa, desequilibri, problemes de prostata i virilitat.
La bona fortuna ha estat, gràcies al servei de metge d’urgències, en primera ressonància mágnetica a l’Hospital de Mútua de Terrassa i seguidament al trasllat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
Vaig ingressar en semicrítics i em van informar de seguida que tenia, perquè portava més d’un any tenint tots els símptomes abans descrits, sense imaginar que els podia causar una vena sobrealimentada, que estava omplint de líquid tota la columna vertebral i que en qüestió de poc temps, la següent fallada que es donaria seria pulmonar, possiblement provocant la meva defunció.
Se’m va avisar de la complicació de l’operació, podia quedar paraplègic i des d’un divendres que vaig ingressar, fins al dijous següent de l’operació, el meu cap es negava per complet a pensar que alguna cosa anés a anar malament, esmento, en algun moment se’m va passar, encara que em vaig obligar a pensar una vegada i una altra, ‘em curaran, ho faran bé i a la primera’, i em repetia aquest mantra al mi mateix en silenci, sense ser capaç de dir una paraula als meus sers estimats, de que podia passar el contrari.
No podia continuar aquesta carta d’agraïment, sense abans posar en context de la situació.
La meva més sincera enhorabona i agraïment a tots els professionals mèdics que he tingut el plaer de conèixer en aquests 19 dies, a les unitats de semicrítics i planta 8 i a tots i cadascun d’ells, camillers, infermers, ajudants en pràctiques, metges, neurocirurgians, responsables i professionals de màquines de diagnòstic per imatges, al personal de neteja, al personal de cuina (molt bona per cert per a ser menjar d’hospital). No sols per l’ajuda significativa que m’han proporcionat, si no, per les seves formes, les seves paraules, el suport, l’amabilitat, el respecte, la cura i l’afecte que han adoptat amb mi i que he pogut veure que és igual i fins i tot millor amb la resta de pacients, que no són pocs i molts solen necessitar de moltíssims més cures atenció i paciència dels quals els jo vaig poder precisar.
No són solament professionals, són persones que mereixen el nostre més sincer respecte i agraïment a tots els nivells. De veritat gràcies a tots i cadascun de vosaltres una i mil vegades, el món necessita més gent com vosaltres.
Encara que, d’altra banda no tot està bé, també tinc una petita queixa, la sala de rehabilitació, és molt petita i el poc material que tenen disponible és donat. Tenint en compte que la rehabilitació és part important per a poder alliberar aquests preuats llits d’hospital, espero i desitjo, que la direcció de l’hospital, pugui permetre ampliar aquestes instal·lacions, que per tot els altres, per part meva són de 10.
Gràcies a tot l’hospital en general, m’heu salvat la vida. Gràcies.
Foto de portada: El Parc Taulí, en una imatge d’arxiu. Autor: ACN.
