CARTES DELS LECTORS
Ernest Espinós. Soci número 47113
S’acosten les eleccions a una de les entitats esportives més importants de la nostra ciutat, pel seu volum de socis, per la seva antiguitat, per la seva trajectòria esportiva i per ser una de les organitzacions sense ànim de lucre més rellevants de Sabadell i de la que sempre he gaudit a nivell social i esportiu i possiblement una de les que em sento més orgullós de formar-hi part.
Per aquest motiu crec necessari repassar les últimes legislatures on el Sr. Claudi Martí i Mortes, actual president del Club Natació Sabadell i candidat a la reelecció, ha tingut un paper important i ha esdevingut el màxim responsable de la infausta situació actual de l’entitat. Repassaré intencions, fets, promeses i incompliments que sota el meu parer tothom n’hauria de ser conscient a l’hora de votar el nou president del Club. Espero que tothom en pugui treure les seves conclusions.
En Claudi Martí ha presidit la gestió del Club durant la passada legislatura i ara es torna a presentar com a candidat pels propers sis anys. És important que els socis del Club Natació Sabadell sàpiguen quina ha sigut i és, la seva filosofia i la seva gestió tan econòmica com social a través d’aquests anys on ha estat part activa de les diferents juntes directives del Club. Tractaré d’explicar fets substancials i així que cadascú en faci la seva valoració.
El Sr. Claudi Martí és un soci que ha viscut diferents etapes de la nostra entitat esportiva.
En una primera etapa, del 2003 al 2011, en Claudi Martí estava al capdavant de la vicepresidència econòmica sota la presidència del Sr. Carles Ruiz, etapa on ell i el mateix President Ruiz eren màxims defensors del projecte ‘Montcada 4’ – un projecte on es traslladaven les actuals instal·lacions del Centre Gran Via a l’actual pàrquing i nau poliesportiva amb el que representava un cost econòmic que segons la conjuntura econòmica d’aquell moment era impossible d’assumir per a l’entitat ni presentava cap interès per a cap grup d’inversors-. En aquell moment un grup de socis, entre ells jo mateix ens hi vam oposar perquè creiem que era posar en perill l’existència del nostre Club. Aquella Junta Directiva per aconseguir que l’Assemblea de Socis Compromissaris els hi aprovés el mencionat projecte utilitzaven tot tipus d’argúcies i estratagemes (com tancar el micròfon, perquè no poguéssim exposar els nostres arguments, o anar a buscar persones amb poca mobilitat i afins al seu discurs amb taxi perquè votessin a favor seu…). Fins i tot recordo un dels seus arguments (sense cap mena de base empírica) on deien que en temps de crisi era quan més socis s’apuntaven al Club. Doncs bé en aquells moments amb quasi 34.000 socis es va començar a baixar fins a menys de 20.000 socis, per tant ja s’apuntava una forta crisi econòmica que no va deixar indiferent a ningú i per descomptat tampoc a la nostra entitat. Però sí que hem de reflexionar sobre com estaríem si aquell projecte visionari s’hagués portat a terme amb un sostingut decrement de socis – d’on el Club en treu els seus principals ingressos ordinaris.
El 2011 es porten a terme noves eleccions on es presenten dues candidatures, la del Sr. Claudi Martí i la del Sr. Miquel Torres, sortint guanyador aquest últim (haig de dir que jo li vaig donar el meu vot ja que entenia que després d’una etapa convulsiva i de fortes tensions i en Torres havent sigut una icona de la natació, tocava donar-li un vot de confiança). Un període del 2011 al 2017, al meu parer, va ser decebedor. Amb una presidència de fort caràcter que imposava propostes que deixaven poc marge d’intervenció a la resta de socis. A mode d’exemple d’aquest tarannà poc plural, dels 21 membres de la Junta Directiva inicial del Sr. Torres, 17 varen dimitir durant diferents moments de la legislatura.
El 2017 tornen a haver-hi eleccions i el Sr. Claudi Martí demana a un petit grup de socis (entre ells exmembres de la Junta Directiva del senyor Torres), que ens reuníssim amb ell al Centre Cívic de Sant Oleguer, on nosaltres ja quedàvem habitualment. El seu propòsit segons ens comenta és explicar-nos el seu projecte.
Foren tres reunions amb la presència a part del Sr. Claudi Martí, del senyor Pere Carrasco (actualment vicepresident de la Junta Directiva), el senyor Xavi Balaguer (actualment Director Esportiu del Club) i el senyor Carles Poyato (actualment Director General del Club). Aquestes reunions eren per explicar-nos els plans de futur pel Club on d’entrada ens digué que volia fer oblidar la seva etapa de vicepresident econòmic, reconeixent que en alguns moments havia mostrat certa antipatia i que això ho volia revertir fent un Club on els socis i sòcies fossin el seu principal actiu i els treballadors fossin ‘feliços’, paraules textuals. Per això, segons ell, volia la màxima participació iniciant una nova etapa molt més propera al soci amb més participació d’aquest fent cada trimestre una assemblea per poder explicar la marxa del Club i perquè els socis a part de fer un bon seguiment de la gestió poguessin fer propostes i suggeriments de millora. A dia d’avui no s’ha n’ha portat a terme cap d’aquestes reunions informatives o assembles. La transparència de la seva gestió no és, ni ha sigut, el seu punt fort.
També volia oferir la màxima transparència dels comptes econòmics, evidentment tampoc ha estat així, només s’ha sabut de l’estat econòmic del Club una vegada a l’any ja que per Estatuts la Junta està obligada anualment a informar en Assemblea de Socis Compromissaris, informar dels balanços i els resultats econòmics, que en els últims dos anys han estat d’unes pèrdues de mig milió d’euros en cada exercici, i segons es comenta (per allò que dèiem de la manca de transparència), aquest present exercici serà una vegada més negatiu, segueix pel mateix camí. Per aquest motiu, el Sr. Claudi Martí ha avançat les eleccions al mes d’octubre, ja que al mes de novembre havia de convocar l’Assemblea de Socis Compromissaris i donar explicacions de la gestió econòmica i social on ja portaria tres anys de pèrdues econòmiques.
Una altra de les propostes estrella del seu programa, era el famós Pla Pedrera. Un pla que havia de dur a terme la vicepresidenta esportiva, la senyora Mercè Vallès, que en menys que canta un gall va passar de vicepresidenta (càrrec voluntari a Junta Directiva) a Directora de Màrqueting i Comunicació (càrrec remunerat amb sou de direcció), tornem a tenir un altre exemple del concepte de transparència que té aquesta Junta i el seu President. Doncs, bé, continuant amb el Pla Pedrera, en el primer any ens va presentar una anàlisi de com aniria eliminant esportistes d’elit per substituir-los per joves esportistes del Club, un pla efímer ja que al segon any varen començar els contractes a nous esportistes i fins i tot alguns dels contractes van suposar pagar quantioses clàusules de rescissió al nostre contrincant esportiu terrassenc.
Més propostes que no s’han complert, el compromís de fer uns Estatuts nous. Durant un any sencer, sis socis juntament amb el vicepresident Raúl García Barroso, vàrem estar treballant una proposta per presentar a la Junta Directiva. Això fou a finals del segon any de legislatura i això a falta d’intenció i ganes per part d’aquesta Junta, el més calent, com es diu en català, està a l’aigüera. Una vegada més manca d’intencions, manca de compromís i de nou manca de transparència.
Enguany aquesta Junta vol que els equips absoluts de waterpolo participin a la competició europea i per això el Club està demanant subvencions públiques, l’aportació de la Generalitat encara no se sap i la de l’Ajuntament de Sabadell ha sigut de 100.000 euros, no se sap quina serà l’aportació dels patrocinadors habituals del Club i tampoc s’informa de quin serà el pressupost que representa que els equips masculí i femení absoluts hi participin. Sabem que el Barceloneta ha fet un pressupost de 600.000 euros.
Un altre dels punts més importants és el dedicat als treballadors i treballadores del Club. En Claudi Martí va omplir tots els discursos pre-electorals amb el terme felicitat, la gran família de treballadors del Club havia de ser feliç per poder donar un bon servei, havien d’estar contents i satisfets tant en la vessant econòmica com en la vessant relacional. Doncs un altre incompliment d’aquesta Junta i d’aquest President; disminució del sou del 12 per cent i 20 treballadors i treballadores acomiadades, mentre es gasten grans quantitats d’euros fitxant grans estrelles femenines i masculines pels equips de waterpolo (desenganyem-nos, el waterpolo realment és l’únic tema que l’interessa a aquest president).
Augment de les quotes; és veritat què la Junta aplica el què es va aprovar en Assemblea, que cada any la Junta pot augmentar les quotes socials respecte a l’IPC, 10 per cent. Aquí, però, toca fer una reflexió; degut al COVID i a l’augment de les energies, el cost d’obrir cada dia ha incrementat exponencialment, però és just aquí, on es demostra la poca sensibilitat d’aquesta Junta, doncs aquest increment farà que moltes famílies s’hauran de plantejar si segueixen vinculades al nostre Club. M’agradaria saber, per part de totes les candidatures, què faran quan les famílies cada vegada més ofegades econòmicament diguin que no poden pagar.
Els que som usuaris de les instal·lacions del carrer dels Montcada veiem com cada dia què passa empitjora el centre esportiu. L’edifici necessita un bon pla de rehabilitació, el sostre de la piscina interior (l’aïllament) s’està desprenent, els aparells d’aire plens de ‘merda’, les grades, sobretot les primeres files, estan esquerdades. S’hauria de canviar la coberta de la piscina exterior, pels forats que hi ha, molts dies ens visiten els coloms i els pardals. Per últim, tenim una zona gastronòmica que avui es troba sota mínims, aquest dies ja han decidit no fer més menús per dinar. Ara bé, primer de tot fitxar estrelles pels equips absoluts de waterpolo. Si les instal·lacions cauen a pedaços, els partits es juguen a Can Llong, no passa res!
I per acabar, una altra promesa incomplerta; ens prometeren una sala social on els associats es podrien trobar per jugar jocs d’entreteniment, per passar una estona, per llegir els diaris quan arriben i poder intercanviar idees de com millorar les nostres instal·lacions, però es veu que això no interessa, no fos cas que es generessin massa noves idees.
Espero que el candidat que surti elegit President, tingui en compte dues coses; transparència i escolta activa de les propostes dels socis i sòcies del Club, les demés propostes si es compleixen aquestes dues, ja tindrem temps per anar situant-les.
[Nota de la redacció] El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. Podeu enviar els articles a opinio@isabadell.cat. iSabadell no demana exclusivitat a ningú. Només demanem que, si el text s’envia a altres mitjans de comunicació, es faci arribar a tots al mateix temps, sense prioritzar-ne cap. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: piscina exterior de Can Llong. Autora: Lucía Marín.
