‘Carta oberta als socis del Club (II)’

CARTES DELS LECTORS
Domènec Vidal, soci 1679 del CN Sabadell

En una carta meva recentment publicada (Carta oberta als socis del Club), animava a una sèrie de reflexions generals de cara a la gestió de futur del Club Natació Sabadell. Ara, a mida que el “rum rum” de les properes eleccions en la nostre estimada i democràtica entitat, vagi agafant embranzida, aniran apareixen noticies tan dins del Club, com en els diversos mitjans ciutadans, com no pot ser d’una altra manera.

Personalment crec adient de anar destacant poc a poc, de manera senzilla i progressiva, una sèrie de punts valuosos, concrets per a accelerar la tan necessària recuperació i garantir al mateix temps el manteniment, la millora i fins i tot el creixement del Club.

En el seu moment caldrà destacar els valors que una entitat com el Club, aporta als seus associats i per extensió a la ciutadania en general, però avui, permeteu-me destacar un valor paradigma de valor afegit en el mon empresarial com és “el sentiment de pertinença”. El Club com tots bé sabem, és una entitat de serveis esportius, salut, socials, culturals i d’esplai que ha sobreviscut al pas dels temps, gràcies a que una majoria dels seus socis, hem gaudit i participat d’aquest sentiment de pertinença a l’entitat.

Aquest sentiment malauradament ha anat minvant darrerament, en part per les dinàmiques socials dels temps, però podem i devem pensar també que quasi segur, no hem estat capaços de potenciar aquest sentiment adequadament, als nous socis.

Potenciar la recuperació d’aquest sentiment de pertinença pot i ha d’ajudar i molt, de cara a garantir la futura viabilitat de l’entitat, ja que el mateix aporta, fonamentalment, tant una major estabilitat social com una major participació dels socis en el dia a dia de l’entitat.

La complexitat de la gestió del Club del segle XXI i la necessària recuperació, per a revertir la situació actual, requeriran d’un seguit d’operacions decisives, que sense un sentiment de pertinença, mitjanament recuperat, seran difícils d‘assolir, de cara a recuperar el més aviat possible, la competitivitat econòmica de la nostre estimada entitat.

Bo és de destacar com a estímul d’una part dels socis, entre els que m’hi incloc, cap a aquest sentiment de pertinença; la joia que representa que un dels nostres equips guanyi una Copa d’Europa, com acaba de fer per primera vegada en la nostra història l’equip de waterpolo masculí; però sabem també, “que això, no ho és tot”.

A mi em sembla també adient a destacar aspectes com el gran valor patrimonial que la nostre entitat té, fruit del seu creixement constant en el decurs de la seva història, patrimoni que ens pertany a tots els socis actuals, ja que som una entitat sense ànim de lucre i depenem molt majoritàriament de les nostres quotes i de les de les activitats dins l’entitat, per a contribuir al manteniment i millora constant de les nostres instal·lacions i serveis i també per a reduïr la
càrrega financera adquirida.

Cal també prendre consciència que la quota social mitja en la nostre entitat és bastant més baixa quan la comparem amb la de Clubs similars, molts d’ells ubicats en instal·lacions municipals. Malgrat això i a l’alt número de socis, malauradament minvat en els darrers anys i a la fidelitat de molts d’ells que fan costat constant al seu Club, gràcies a tot això, estem on estem i tenim el que tenim malgrat les estretors econòmiques a les que les dinàmiques dels
temps ens han sotmès.

Penso que res millor de cara a estimular força aquest sentiment que complementar les vessants esportives diverses potenciant-les amb activitats socials i culturals, que fomentin i garanteixin la presència dels socis més enllà de l’ús dels serveis esportius ja disponibles; planerament ho podríem dir com el “fer Club”, que va caracteritzar a les generacions de socis entre els anys 50 i fins a principis de l’actual segle.

Finalment, permeteu-me un positiu toc d’atenció a qui correspongui; amb el fi de que tots els socis ens engresquem i estimular així el màxim possible aquest sentiment de pertinença; em refereixo a que seria bo que els socis podéssim conèixer quins plans de futur existeixen de cara als propers anys (mig-llarg termini, 8-15 anys); quin “pla director d’instal·lacions i serveis” hi ha planificats i amb quin pla estratègic de referència ho podem aconseguir. Malgrat els difícils moments que estem vivint; és moment de generar il·lusió i optimisme de futur en la nostre entitat, i no posar davant com a primera opció, el despendre’ns d’actius immobiliaris, sense haver pensat abans altres alternatives.

Can Llong encara té un llarg recorregut per a la seva culminació i Montcada/Gran via, necessita un important abordatge de fons a mig/llarg termini. Crec fermament que és el moment adient de treballar en paral·lel amb l’interès del nostre consistori municipal en el desenvolupament de l’eix estratègic del coneixement a la Gran Via. El Club i els seus socis, tenim una oportunitat única de ser capaços d’oferir els nostres serveis en unes remodelades i millorades instal·lacions a la ciutadania de Sabadell a la Gran Via, és qüestió de engrescar-se, creure-ho i prendre consciència que ho podem fer.

Estic convençut que en moments de grans crisis és el moment dels grans projectes de futur, sobre tot si aquests projectes, oportunament planificats, són consensuats i viables; tot depèn de nosaltres els socis i en especial, aquells amb un marcat sentiment de pertinença.

Cordialment.

Foto portada: afició del CN Sabadell, a la final de l’Eurocup de waterpolo masculí. Autor: David Chao.