CARTES DELS LECTORS
Rafa Vilches
Que el clima està canviant és una evidència que ens colpeja cada cop amb més virulència i deixa al descobert les vergonyes de les nostra societat. La tràgica ventada del 9 de desembre de 2014 no es va endur només milers d’arbres, sinó també un bosc ple de records i de vivències en un entorn natural proper i de gran valor.
Quan la industria va fer créixer la ciutat de forma accelerada i deficient, es van conformar els barris obrers al voltant del centre de Sabadell. No existien gairebé espais verds dins la ciutat i les condicions econòmiques i laborals eren força dures. Amb molt esforç personal i gràcies a memorables lluites veïnals, la ciutat va anar construint equipaments i serveis i dignes.
Els barris del nord van trobar en el bosc de Can Deu un espai proper per gaudir de la natura, i un punt de trobada per celebrar festes, aplecs i activitats culturals i esportives. Podríem afirmar que el bosc ha format part de la vida de gairebé tots els sabadellencs, i el podem considerar un “sabadellenc d’honor” que sempre ha tingut les portes obertes per acollir-nos, per fer-nos més feliços, i fins i tot, per enamorar-nos… i com en tot amor, a vegades també arriba el desamor, la indiferència i finalment l’oblit i la decadència.
Què ens ha portat fins aquí? Podríem pensar que la ventada ha estat la causa principal, però la veritable tragèdia no
l’hem de buscar en les causes naturals, sinó en l’acció humana i en la responsabilitat de les nostres institucions privades i públiques, que l’han deixat degradar i que posen en perill el seu futur.
La lamentable desaparició de les caixes, i concretament l’Obra Social de la Caixa de Sabadell que va adquirir i tenir cura del bosc i la masia de Can Deu, va ser l’ocasió perduda perquè el bosc passés a ser adquirit i gestionat per l’Ajuntament. Per un Euro va ser venut a l’actual gestora Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, que sense cap font de recursos nous, no té capacitat per gestionar aquest espai de forma digna.
Una tercera amenaça sorgeix quan l’actual ajuntament abandera la construcció de la Ronda Nord i el 4t Cinturó. Pot suposar la definitiva desaparició d’aquest espai tal i com el coneixem i el gaudim en l’actualitat. Mai cap ajuntament democràtic ha creat una figura urbanística que protegeixi els espais més emblemàtics del nostre rodal, de les amenaces que representen les grans infraestructures viàries projectades en l’època franquista (la Gran Barcelona) i que depenen d’organismes supramunicipals, com pot ser el govern de l’Estat i la Generalitat.
Al llarg dels anys són múltiples els mapes que mostren aquesta autopista travessant el bosc de Can Deu, el Torrent de Colobrers i Togores. La degradació de tot el Rodal de Sabadell pel pas d’aquestes vies, més les possibles requalificacions urbanístiques futures que acostumen a portar aquestes grans obres, han fet sonar els senyals d’alerta de molts ciutadans que en diferents accions i plataformes es mostren contraris a la pèrdua irreversible d’aquests espais.
I si tenim en compte el context de la crisi climàtica mundial, la situació agafa una nova dimensió. Ja no només es tracta d’un tema local, amb millor o pitjor gestió, sinó d’un repte planetari de primer ordre, que afecta la salut i el futur de les nostres vides. És evident que la construcció d’autopistes, el creixement urbanístic infinit i la destrucció dels espais naturals que envolten les nostres ciutats no són la millor manera d’afrontar el repte de revertir aquesta crisi humanitària.
Potser és el moment de tornar a recordar aquelles lluites veïnals, socials i sindicals que van ajudar a dignificar els nostres barris i les condicions de vida de tots els sabadellencs. Els hi devem molt. I la millor mostra d’agraïment és seguir defensant els espais que van acollir als nostres avantpassats i que també han d’acollir als nostres fills en el futur.
Defensem l’entorn natural que ens va acollir i que representa el principal patrimoni pel nostre futur. Les nostres institucions, i l’Ajuntament al capdavant, han d’afrontar aquest repte i tenen l’obligació i els mitjans per preservar-lo.
Foto portada: una imatge del bosc de Can Deu, l’any 2018.
