CARTES DELS LECTORS
Montserrat Bel, filòloga i amant dels animals
Estic seguint amb tristesa tot el relacionat amb el buidatge del llac del Parc Catalunya i la situació dels ànecs. Vaig llegir amb veritable complicitat l’article Que es busquin la vida, del meu amic Josep Asensio, lluitador de les causes perdudes i instigador a no parar de reivindicar un humanisme que, pel que es veu, no és gaire acceptat pels que tenen la responsabilitat de buscar el millor pels ciutadans. Només l’endemà d’aquest article, llegeixo una rèplica de Josep Lluís Cortés, pare del regidor Eloi Cortés, on em sobta l’atac personal, contestant amb una agressivitat que em posa els pèls de punta, a la defensiva, titllant-lo de desinformat, catastrofista, parafrasejant enunciats del Josep d’una manera terrible, ridiculitzant-lo. Un text que només pot venir d’una persona prepotent que gosa infiltrarse en la filologia, un tema que segurament no domina tant com l’ornitològic, enfotent-se de la utilització del terme “aneguets”, quan en català és perfectament correcte, perquè fa referència a un ànec petit, un diminutiu que tothom entén des de la tendresa, des de l’afecte, i no des de la fredor de l’àmbit científic.
Jo no vull entrar en el joc brut del senyor Cortés, seguint fil per randa les directrius del govern municipal i des de la solitud dels seus quaderns i de les seves observacions ocellaires. Qualsevol lector pot adonar-se de la ràbia, no entenc per què, amb la que es dirigeix al Josep Asensio. De fet, es retrata molt bé, deixant-lo com un ignorant, com si no sabés del que parla. Segurament escriu així perquè ha mostrat empatia amb els ànecs, perquè no entén, com jo, no només el buidatge del llac (sí, sí, ho sabem de sobres que és artificial, no cal que ridiculitzi al senyor Asensio per no haver-ho especificat), sinó també aquest abandó dels ànecs. Com a expert en ornitologia, sabrà que al març, les femelles poen de 7 a 16 ous i els coven soles entre 25 i 28 dies. On són aquests ous? També han volat cap al Ripoll? Els han trobat? Els han fet desaparèixer? Ho sabrem algun dia? No, senyor Cortés, no té raó. Els ànecs, els aneguets, no marxaran al riu perquè estan acostumats a menjar i viure allà, a aquella zona. Vostè segueix les indicacions que donen des de l’ajuntament, en la línia de la regidora de Benestar animal que, a les xarxes, adonant-se de l’oposició de tots els comentaris afirma que “els experts en ornitologia creuen que marxaran al riu quan les condicions no siguin favorables” i que “mentre estiguin al llac se’ls donarà aliment i aigua”. Imagino que “l’expert” ha estat vostè. Una fal·làcia, una mentida, ja que diumenge es trobaven enmig del llac gairebé sec bevent l’aigua de la pluja que havia caigut la nit anterior. Té vostè criteri propi? No serà que l’article del senyor Asensio està escrit des de l’empatia amb els animals que pateixen i el seu des del partidisme? Quanta duresa, senyor Cortés. No serà perquè diu la veritat?
Per acabar, voldria dir-li un parell de coses. La primera, que diumenge mateix vaig tenir coneixement de la mort de dos ànecs pels atacs de tres gossos que van entrar al recinte del llac sec. Segurament això no hauria passat si els seus amos els haguessin portat lligats, però no em negarà que tampoc no hauria passat si el llac estigués ple o si, com vostè afirma, com a aus salvatges que són, haguessin buscat refugi en un altre lloc. Ja veu que els humans som el seu únic aixopluc.
La segona, que segons es desprèn del seu article, és vostè un superespecialista en la matèria ornitològica, passant-li per la cara al senyor Asensio que en sap molt, que ha escrit un llibre, que no és un llac, que és una bassa artificial. Una demostració de la poca humilitat que, perdoni que li digui directament, li manca. La tercera, el Josep Asensio no està desinformat; potser és a vostè que li falta la humanitat que a ell li sobra. Potser també té la llibertat d’opinar, la llibertat d’observar, de parlar amb la gent, d’analitzar les diferents situacions i arribar a conclusions ben argumentades. Podem estar o no d’acord amb ell, però no puc admetre l’escarni i la burla que es desprèn de les seves paraules
I l’última, els ciutadans normals, els que no tenim l’obligació de seguir les instruccions dels que governen, volem solucions. I aquesta no és ni el seguidisme ni tancar-se en l’orgull o en la supèrbia. Els ciutadans som més intel·ligents del que vostè pensa. Potser som primaris i no tenim els estudis dels quals vostè s’enorgulleix. Tampoc no és defensar des de la trinxera raonaments que no porten enlloc. Potser si hi hagués més empatia entre tots i totes arribaríem a un acord. Jo no pararé de reivindicar-la, de moure’m perquè els “aneguets” no acabin morts de fam o de set, perquè siguin tractats amb l’amor que es mereixen.
Foto portada: el llac del parc de Catalunya, el 27 de març de 2024, encara amb aigua. Autor: J.d.A.
