CARTES DELS LECTORS
Oriol Garriga Gusi i Maria Rosa Mora
Hem llegit l’escrit La diàspora de la burgesia a la Guerra Civil (1936-1939) d’Antonio Santamaria; d’acord amb les seves investigacions, però la diàspora no va ser total. Voldria afegir-hi un cas totalment diferent, una situació que probablement va ser excepcional, doncs parlem d’un “fabricant” que no va escapar.
El meu pare era empresari del sector tèxtil, associat amb el seu germà. Quan arriba el 18 de juliol de 1936, es va internar en una clínica de Barcelona, on ja hi havia el seu sogre, a qui li havien de practicar probes mèdiques. Davant la inseguretat del moment decidiren els dos instal·lar-se (o amagar-se) i esperar, a la clínica.
Probablement res hauria passat, si un dia de gener de 1938, i degut al seu temperament inquiet, el pare no hagués sortit de la clínica per dur uns guants a casa d’un metge, sense saber que allà hi havia una reunió clandestina del ‘Socors blanc’. Va ser detingut, acusat d’“espionatge i alta traïció” i conduït a la Presó Model per ordre judicial.
La presó Model depenia de la Generalitat de Catalunya, i era per molts, un lloc més segur que el carrer. Allà continua llegint, dibuixant i pintant com feia a la clínica. Va ser jutjat i condemnat pel Tribunal d’Espionatge de Catalunya a sis anys i un dia. L’empresa de Sabadell, que havia estat col·lectivitzada, va fer alguna gestió demanant-li l’absolució, sense cap efecte.
Aquí començà el seu calvari: del 16 d’agost 1938 al 4 de gener de 1939 va ser al camp de treball dels Omells de Na Gaia, que era més aviat un camp d’extermini dirigit pel sinistre i sanguinari Astorga Bayo. En va sobreviure.
El 4 de gener [de 1939] reingressa a la Model i d’allà el 23 de gener en surt formant part d’una expedició, que a peu i amb pèssimes condicions, per la ruta més inversemblant, traspassen el Pirineu, arriben a Arles sur Tech i després a la frontera Franco/Espanyola on decideix retornar a casa.
Finalment el 20 de febrer de 1939, a la nit, una trucada a la porta. Ha arribat el pare! El rebem la mare i els cinc germans amb por i també amb il·lusió. Comença una nova etapa, la dictadura franquista… I la vida va continuar…
Probablement, pocs empresaris de Sabadell passaren un tràngol semblant. Però… la diàspora no va ser total.
