ARTICLE D’OPINIÓ
Nohemí Zafra. Moviment Veïnal del Sud
Es commemora el 25N -dia contra la violència masclista- i alguns mitjans de comunicació ens parlaran del nombre de feminicidis de l’any, la quantitat de violacions, les víctimes d’assetjament… Escoltarem estadístiques i protocols, ens espantarem i ho lamentarem però parlar-ne un cop a l’any no és suficient.
Aquestes dades desapareixeran fugaçment de la ment de la població entre els bombardejos d’informació que rebem a diari. S’oblidaran tan ràpid com ha succeït amb els diferents casos mediàtics de l’any: els infants assassinats per la violència vicària, les dones esquarterades, les adolescents atacades en manada… Totes elles van ocupar espais a la premsa durant un temps i ara ens han fugit de la memòria. Van acabar en una anècdota a comentar i prou. Amb aquesta poca importància es fa difícil canviar una societat patriarcal perquè sense la implicació real i efectiva de la majoria és impossible trencar amb el sistema.
Com a societat som tant culpables del problema que suposa la misogínia com part de la solució. Existeix un domini dels homes tan normalitzat que s’entén natural la subordinació i la invisibilització de les dones. Aquest fet que genera desigualtats estructurals i que, en conseqüència, menysté tot el gènere femení, no permet la completa igualtat ciutadana. Les oportunitats i els drets encara avui són diferents entre el que es defineix com ells i elles. Després d’anys de lluita feminista la posició de la dona ha millorat però no és suficient.
Considero que l’opressió masclista que ens envolta caurà quan ens ocupem de qüestions properes: no riure de mems masclistes, utilitzar un llenguatge apropiat, boicotejar les actituds sexistes… Suposem que en guanyar en les qüestions del dia a dia serà possible vèncer aquesta batalla que tants anys dura. Afrontem el masclisme al nostre voltant perquè a vegades es produeix de manera inconscient i, just per això, és necessari donar a conèixer que aquell gest o paraula és inadequat i combatre’l. Crec que és responsabilitat de tothom reprovar actituds, gestos i comentaris subtils que mostren el domini masculí imposat socialment.
Per exemple, quan hi ha una dona que es preocupa massa pels selfies se li pot comentar que no importa com hagi quedat la imatge o que potser no cal buscar tants likes perquè ella no és un producte de consum, que la seva personalitat és valuosa per se. Cal un apoderament a partir del valor humà, el qual està per damunt del concepte estès que les dones som objecte de consum, ni per plaer sexual ni per a ús reproductiu. No som electrodomèstics.
Es pot pensar que són accions mínimes, sense impacte, però crec tot el contrari: el seu efecte continuat i perseverant pot ajudar a estendre una ètica que faci que el nostre entorn sigui més sa i segur.
Després de més d’un any en període de pandèmia observem com s’ha agreujat la situació d’aïllament de les víctimes que es troben més indefenses que mai. Per tant disposar d’un dia de denúncia no és suficient. Moltes dones han vist empitjorada la seva situació: control, vigilància, abús, assetjament, amenaces, agressions… Les dades ens fan saber que la majoria de violacions mai es denuncien, sabem que moltes dones viuen un infern en parella, sabem que hi ha grans diferències en el tracte laboral…
Us emplaço a anar més enllà de les xifres que sentirem aquests dies, anem més enllà i impliquem-nos. Batallem contra els masclisme sense grans rebomboris però amb fermesa. Així provocarem canvis. No ens mantinguem al marge del dolor i la por que viuen moltes dones. No deixem de banda el seu patiment amagat. Cal que tothom prengui consciència i actuï. Combatem el masclisme quotidià i farem caure el patriarcat!
Foto portada: manifestació a Sabadell, abans de la pandèmia. Autor: M.Tornel.
