Lluis Companys

‘Companys, un català republicà, federalista i d’esquerres’, per Carmel Montllor (PSC)

ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor. Partit dels Socialistes de Catalunya

La història es basa en fets concrets que s’han de situar en el temps i que no es poden utilitzar a posteriori per construir un relat interessat. Aquesta és l’estratègia del discurs independentista que lliga la figura del President Companys a la lluita per la independència, centrant-se en una interpretació determinada dels fets d’octubre de 1934 i de la seva mort heroica el 1940 amb el clam ‘Per Catalunya’, i obviant la seva trajectòria personal i política.

L’ideari del President Companys es fonamentava en la conjugació de catalanisme i obrerisme, la qual cosa el va portar a defensar una República espanyola que contemplés l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de polítiques d’esquerres. Aquest va ser l’eix principal del seu pensament, combinat amb una gran estimació per la seva terra i amb una visió integradora d’Espanya per afrontar la lluita contra les elits conservadores i el feixisme que no entenien de fronteres.

Si a efectes d’una millor comprensió, analitzem la seva vida en dues etapes, podrem descobrir els trets del pensament de Companys a través dels seus actes i escrits.

Primera etapa: 21 de juny de 1882 (naixement) – 1 de gener de 1934 (president de la Generalitat)

Nascut al Tarròs (Lleida) en una família pagesa benestant i on de petit va tenir com a company de jocs a Salvador Seguí (el Noi del Sucre), ben aviat va anar a estudiar a Barcelona on va conèixer a Francesc Layret. Aquests dos amics, sindicalista compromès l’un i republicà progressista l’altre, assassinats tots dos per pistolers a sou de la patronal, van influir en que es convertís en advocat defensor d’obrers i en ferm partidari d’un moviment republicà de caire progressista, que el va portar a integrar-se el 1917 en el Partit Republicà Català (PRC). El programa d’aquest partit estava inspirat en el federalisme de Pi i Margall, en el laïcisme i en profundes transformacions socials i econòmiques. Així mateix, les seves arrels pageses el van fer participar el 1922 en la creació de la Unió de Rabassaires de Catalunya, defensora dels drets dels viticultors no propietaris del  camp català.

Les seves actuacions durant el primer terç del segle XX es van centrar en la crítica als  governs conservadors de la Restauració per la seva corrupció, la desastrosa guerra del Marroc i la repressió dels moviments obrers i camperols que protegia els interessos de la burgesia. Les conseqüències del seus actes el van portar vàries vegades a la presó.

La integració del Partit Republicà Català (PRC) en Esquerra Republicana el març de 1931 i la victòria d’aquest partit en les eleccions municipals de l’abril de 1931 amb la instauració posterior de la Segona República i de la Generalitat de Catalunya, van implicar un fort compromís de Companys amb les noves institucions, primer com a diputat a les Corts Constituents a Madrid, participant activament en la redacció de la nova Constitució, després com a diputat i president del Parlament de Catalunya i com a Ministre de Marina, i finalment com a president de la Generalitat de Catalunya en substitució de Francesc Macià a partir de l’1 de gener de 1934.

D’aquesta primera etapa de la seva vida podem concloure que va ser una persona progressista i compromesa, que defensava una visió d’Espanya en la que Catalunya havia de veure reconeguts els seus drets i jugar un paper preponderant, si bé això no li va impedir criticar a una burgesia catalana explotadora que s’amagava darrera d’un catalanisme bàsicament cultural.

Segona etapa: 1 de gener de 1934 (president de la Generalitat) – 15 d’octubre de 1940 (afusellament)

El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència d’Alejandro Lerroux, es va formar a Madrid un govern conservador i centralista en el que s’hi integraren tres ministres de la CEDA, coalició de partits de dretes. Com a resposta la UGT va convocar una vaga general, a Astúries va esclatar un moviment obrer revolucionari i a Catalunya el 6 d’octubre de 1934 el president Companys va proclamar l’Estat català dins de la República federal espanyola. En aquesta proclamació també va influir la declaració d’inconstitucionalitat de la llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament català. La falta de suports de l’entorn obrer i la intervenció de l’exèrcit posà fi a la revolta i portà a la presó al President Companys i al seu govern.

Cal remarcar que amb la seva declaració Companys defensava el federalisme i des del primer moment va oferir el seu suport a les forces progressistes de la resta del país per evitar que el nou govern conservador pogués aplicar una política reaccionària i centralista.

El 18 de juliol de 1936 començà la Guerra Civil espanyola amb la sublevació d’una part de l’exèrcit en contra de la República. A Catalunya el moviment rebel va ser sufocat amb la intervenció de les forces de l’ordre i de les organitzacions obreres, si bé el repartiment d’armes entre la població va generar una situació de desgovern, amb persecució religiosa, assassinats i saquejos, que la Generalitat no va poder controlar. Companys s’hi va enfrontar i va intentar posar ordre, però no va ser capaç de reconduir la situació, perquè el poder real estava al carrer.

Durant la guerra es va sentir implicat amb la resta d’Espanya, tal com ho demostra els seus discursos:

  • Juliol 1936: “Catalunya, ara i sempre, donarà proves del seu fervor per les institucions republicanes, per la Constitució democràtica i pels ideals d’autonomia, llibertat i progrés”.
  • Novembre 1936: “Vosaltres valents madrilenys endavant, Catalunya us ha enviat reforços i us estima i us admira. Madrid, Madrid, pronunciarem el teu nom com un rés i com una admiració” .

El seu afusellament i mort el 15 d’octubre de 1940, després d’haver estat detingut a França per la Gestapo, entregat al govern franquista, torturat i vexat a Madrid i jutjat a Barcelona, l’honora com a persona i com a polític i la seva darrera frase ‘Per Catalunya’ corrobora la gran estimació que sentia per la seva terra.

Aquesta segona etapa de la seva vida permet constatar la consolidació de les seves conviccions ideològiques i del seu compromís amb la República des de la presidència de la Generalitat.

Va ser un català republicà i d’esquerres, que defensava els drets de Catalunya i que creia en una Espanya Federal. Aquesta és la història dels fets. A partir d’aquí hem de seguir avançant, però sense supeditar el passat a interessos concrets del present.

Companys és patrimoni de tots els catalans i espanyols progressistes que volen participar en la construcció d’un país millor.

Foto portada: Luis Comanys, a la presó després dels fets d’octubre de 1934. 

Comments are closed.