‘Continuem amb el debat?’, per diversos membres de Federalistes d’Esquerres

ARTICLE D’OPINIÓ
Antonio Rodríguez Galián,  Ramon Burguès Salze, Montserrat Capdevila Tatché, Carme Cebrián Garcia, Josep Farrés Quesada, Eduard Jiménez Hernández, Carles Marlés Tortosa, Rosa Pareja Montes,  Rosa Maria Puig –Serra Santacana, Miguel Sánchez Laguna.Assumpta Sánchez Rectoret, mebres de Federalistes d’Esquerres. 

A partir de la publicació a iSabadell del document Ara: Catalunya endins i nou lideratge. Una reflexió sabadellenca, signat per dotze conciutadans de reconeguda trajectòria en diversos camps professionals, s’ha originat un interessant debat. El document ha obert una polèmica entre l’Antoni Santamaria i Josep Maria Benaul  amb sengles articles de rèplica i contrarèplica: Debat sobre l’independentisme. Polemitzem, però fem-ho bé i Per un debat sobre la independència amb argument i sense desqualificacions.

Els signants del present escrit, estimulats per la proposta a iniciar un debat i el repte de fer-ho bé, ens sentim cridats a posar sobre la taula la nostra visió del tema.

En primer lloc, volem saludar i agrair el to i la forma dels escrits, que prioritzen la racionalitat i el respecte a la controvèrsia, que explícitament ja figura en la voluntat dels signants del primer article amb l’expressió “fem-ho bé” tot i que no trobem correctes algunes expressions que es podrien considerar arrogants i insultants.

Malauradament, segons la nostra opinió, en els darrers temps les discussions i debats sobre l’independentisme, sobiranisme i autodeterminació estan massa influïdes per l’excés  emotiu, l’apassionament, la cridòria, la desqualificació gratuïta del replicant que es podria resumir com a “fer-ho malament”.

El tema de fons rau en la qüestió de les identitats, per una banda, i per l’altra, si el reconeixement de la nació ha d’anar acompanyat de la plena sobirania que representaria la independència, per tant, la construcció d’un estat independent.

En la vessant identitària, des de la nostra posició federalista, ens sentim més còmodes amb la  proposta de les identitats múltiples, que permeten respectar la riquesa de cadascuna d’elles. Simplificant, ens sentim més còmodes amb les conjuncions copulatives que amb les adversatives. “Ser català” no ve determinat per una única cultura homogènia, tancada ni excloent. El sentiment de pertinença, la identitat, no s’imposa, i a Catalunya és múltiple, fruit de moltes i diferents circumstàncies personals i socials.  La creixent polarització política i cultural no ajuda a la construcció d’un país, d’altra banda, fonamentat en la seva riquesa cultural.

Trobem més raonable i enriquidor, com dèiem, sentir-nos sabadellencs i catalans i espanyols i europeus, més que amb la necessitat d’haver de triar una o l’altra. El respecte democràtic  a la llibertat personal de la ciutadania en una qüestió tan sensible com el sentiment de pertinença ha de ser escrupolosament considerada. En el món actualment global considerem que, precisament, el que cal és la reducció de fronteres i disposar d’amplis espais cooperatius com hauria de ser “la construcció de la República Federal Europea”, de vocació federal que inclogui els estats i les nacions que la composin.

També creiem molt més enriquidor el respecte a la diversitat lingüística i rebutgem  l’assimilacionisme que es pot interpretar en la rèplica del senyor Benaul respecte dels catalans castellanoparlants. La nostra història recent ens indica que cal evitar els conflictes lingüístics d’enfrontaments artificials (polítics i/o partidistes). El respecte per les identitats ha de ser universal com a garantia d’una convivència imprescindible.

Aquesta visió hauria de facilitar el respecte i reconeixement a les cultures, llengües i tradicions que fraternalment cooperant garanteixen espais i dimensions  per fer sentir la seva veu en el món global de què parlàvem. Això no implica negar el risc i les amenaces per a la identitat de moltes comunitats i grups socials que està comportant arreu una globalització basada quasi exclusivament en els interessos de les corporacions transnacionals i l’elusió dels controls democràtics.

L’augment de les desigualtats, la pèrdua de valors com la solidaritat, els populismes com a reacció als atzucacs econòmics dels darrers temps, amb el sentiment de pèrdua que poden provocar, creiem que poden ser abordats i resolts millor que amb el replegament identitari que forçosament aboca a nacionalismes excloents.

Som ferms defensors de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i treballem perquè aquesta plurinacionalitat trobi el seu encaix en la construcció federal de l’Estat i d’Europa. La nostra constitució porta el germen d’aquesta visió i estem convençuts que contraposant factibilitats, sense negar la dificultat del projecte de la construcció de l’estat federal, és més viable i realitzable aquest, que la construcció d’una Catalunya independent. Al capdavall, allò raonable és que tots els projectes polítics siguin valorats pels resultats que permeten assolir, i mentre el de la independència ha portat Catalunya a l’atzucac on ens trobem, el de l’autogovern ha permès, de moment, arribar fins on estem, que no és pas poc si mirem d’on venim. Es pot ser fins i tot radicalment crític amb la insuficiència de moltes infraestructures públiques i la dotació de recursos o marge real d’autogovern, però no té cap sentit negar la realitat del mateix. En aquest món tan globalitzat, no hi sabem trobar cap avantatge en el que sobren més que ajuden les fronteres, perquè tot ja és global: l’economia, l’emergència climàtica, la cultura, fins i tot les lluites contra les desigualtats i els fenòmens d’exclusió social i xenofòbia que troben en els valors del federalisme i la solidaritat la seva millor replica i antídot.

Insospitadament, venint d’un article que es titula com a reflexió sabadellenca, la presència i significació de la realitat de Sabadell ha estat fins ara absent al debat. Probablement els que afirmen que de l’Estat espanyol no es pot esperar res, tenen dificultats per aplicar la mateixa tesi a la ciutat. Si els que pretenen fer un nou país han de prendre com a referència l’experiència de l’anterior govern municipal, millor que ens deixin continuar amb el país que tenim ara. Sabadell és el viu retrat del pluralisme polític i de la diversitat social i cultural, i de com únicament propostes que reconeguin i empatitzin amb aquesta realitat podran construir propostes que permetin millorar a tota la comunitat. De nou els valors federals ens han de guiar com a ciutat per encarar reptes colossals que tenim al davant, i on veritablement ens juguem el futur com a societat.

Foto portada: banderes en un balcó de Sabadell. Autor: J.d.A.

Comments are closed.