ARTICLE D’OPINIÓ
Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell 2015-2017 i cap del grup municipal d’Esquerra Republicana
No hi ha marxa enrere. Ja no. La independència de Catalunya és irreversible, inevitable, i les elits de l’Estat espanyol ho saben. Els esdeveniments han entrat en una fase de no retorn. El procés democràtic iniciat per les institucions del país —i, sobretot, pels ciutadans— el Primer d’Octubre no s’ha acabat —en som a mig camí—, i culminarà amb la decisió que, lliurement, prengui la gent: Catalunya serà el que vulgui ser, el que vol ser: ningú l’hi imposarà. Malgrat la cruesa i la crueltat de la repressió, ni ens hem rendit ni ens rendirem mai.
Davant la cita electoral del 10 de novembre, l’independentisme té l’oportunitat de reaccionar a la sentència de la vergonya de manera també activa, no només reactiva. De recuperar la iniciativa. La millor resposta possible contra la repressió —la prèvia i la posterior a la sentència— és fer vessar les urnes de vots independentistes i republicans aquest diumenge. Amb la papereta a la mà, cada sabadellenc podrà dir un “no” ben fort a una sentència injusta i venjativa i exigir la posada en llibertat de tots els presos polítics —de tots— i el retorn dels exiliats.
Ni les amenaces ni els abusos aconseguiran que ens fem enrere en la nostra voluntat ferma, legítima, persistent de constituir-nos en república independent. El conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol té una única solució: el respecte de la voluntat dels catalans i l’exercici del dret d’autodeterminació. No hi ha mitges tintes ni dreceres possibles. I, per assolir aquest enorme objectiu polític, Esquerra Republicana és la millor eina. No abaixarem la bandera del diàleg, però tampoc renunciarem a cap eina pacífica i democràtica per forçar l’Estat a negociar.
Diguem ben clar que aquest Estat no assolirà l’estabilitat institucional i social mentre no respecti el dret de Catalunya a ser el que vulgui ser, i no el que li imposi. Aquesta nova repetició electoral en dóna fe. El Regne d’Espanya és irreformable; el governi qui el governi, l’immobilisme, l’autoritarisme i la incapacitat de dialogar i negociar no desapareixen. Només les victòries de l’independentisme, sempre i arreu, seran capaces de fer-lo trontollar i obligar-lo a dialogar; ho ha fet i continuarà fent-ho mentre calgui. Ni la retallada de drets i llibertats, ni l’ofec econòmic, ni la criminalització ens faran desistir.
Davant les urnes, dues opcions. A Sabadell i a tot Catalunya, o guanya el PSC-PSOE de la repressió o guanya l’Esquerra Republicana de la llibertat. Estem doblement convençuts del que estàvem en la victòria de l’abril. Diumenge no podrem votar doble, però sí que podrem compartir i encomanar encara més aquest convenciment: qui vulgui llibertat, amnistia, democràcia, autodeterminació i independència, la seva opció és Esquerra Republicana.
El dia 10, tenim, tots plegats, tres reptes electorals: que una força independentista guanyi a Catalunya i a Sabadell (per primer cop en unes espanyoles); la demoscòpia diu que ERC és l’única que ho té a l’abast. Que els independentistes tinguem majoria absoluta a Catalunya en escons i que llancem, així, un missatge claríssim de victòria a les urnes contra la venjança de les porres i els barrots. I que Esquerra Republicana guanyi —en escons a tot Espanya— Ciutadans, el partit nascut per dividir aquesta societat.
Diumenge, vencem la por i la mandra. Votem. Votem fort. Fem que els jutges del Tribunal Suprem vegin el mapa de Catalunya tenyit de groc. Responguem a la condemna a 100 anys de presó a líders polítics i socials pacífics que no han comès cap delicte, i demostrem que no ens rendim i que l’única sortida a l’atzucac passa, obligatòriament, necessàriament, per la negociació i per l’autodeterminació d’aquest país.
Diumenge —també a Sabadell, segona ciutat amb més vots d’ERC—, tornarem per plantar cara a la repressió i obligar l’Estat espanyol a una solució política, que, per força, haurà de permetre’ns decidir el nostre futur. Gràcies, per endavant, per la confiança. Tornem a guanyar! Tornarem més forts!
