ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Monge, exregidor de l’ajuntament de Sabadell
De nou ens trobem per tractar un tema relacionat amb la fàbrica Artèxtil. Un cop més. I en aquesta ocasió per abordar un assumpte prou greu i delicat.
Sembla que anem sumant despropòsits polítics un al damunt de l’altre. La ciutat no n’ha tingut prou veient com es destruïa més de la meitat d’aquesta fabulosa edificació, ni com s’havia d’apuntalar la xemeneia pel risc d’esfondrament, ni de contemplar dia rere dia com allà on hi havia hagut durant més de seixanta anys la Catedral del Tèxtil, ara ens trobem un trist solar.
No en tenim prou deia, quan ara ens apareix un assumpte tèrbol, difícil de pair. Després d’una llarga i acurada investigació del cos dels Mossos d’Esquadra sobre les activitats il·lícites d’un grup organitzat de malfactors, descobreixen una derivada que afecta directament a la nostra ciutat, a aquest edifici i a l’anterior equip de govern de l’Ajuntament. En concret, la compra d’una part de la fàbrica per part del consistori.
La policia descobreix activitats sospitoses, no en la primera compra. Aquella en la que la Inmobiliaria Europea Manet ven una part de la fábrica al senyor Amadeo M. i a l’empresa Suenty Premium. Si no especialment en la segona, en la que aquests senyors, presumptament vinculats al clan Jodorovich i que han comprat l’espai per 500.000 euros, el venen a l’Ajuntament de Sabadell per 3.2 millions d’euros, multiplicant el seu benefici un 600 per cent en un any i mig. Escandalós, oi?
Sense entrar en altres consideracions, no deixa de ser tota una paradoxa el fet que Sabadell fos l’escenari de tot un “pelotazo” urbanístic en el període del autoanomenat ‘govern del canvi’ que tant havia criticat aquestes pràctiques.
Fins aquí podríem acceptar que aquests senyors tingueren una gran visió comercial i feren un gran negoci…. a costa dels ciutadans i ciutadanes de Sabadell.
Els dubtes sorgeixen, en primer lloc, quan per justificar-se, ens diuen que l’ajuntament va comprar per sota el preu de mercat. Però quin és aquest preu? Suposo que el metre quadrat adquireix un valor en funció del que s’hi pugui fer. Si s’hi poden construir molts pisos, aquest preu ha de ser elevat, però, com en el cas de la fàbrica, que les possibilitats eren i són molt limitades, el sentit comú ens portaria a concloure que el preu no podia ser especialment alt, ans al contrari.
Que els usos eren molt limitats no ho diem perquè si. Posarem un exemple. En ple període concursal, entre molts altres intents, es va provar de llogar la nau a un supermercat, operació que al final no va ser possible perquè la protecció del mateix edifici impedia fer-hi tant sols una entrada per aparcament o per càrrega i descàrrega .
Per tant, i en conseqüència, ens apareix un segon dubte. Com pot ser que, una gent que en el millor dels casos es dediquen a l’especulació, tingués interès en comprar un espai, en principi, amb tan poques possibilitats de negoci?
Aquest doncs és un assumpte que, per evitar especulacions o interpretacions esbiaixades, no podem deixar passar de forma precipitada ni lleugera. Cal que els polítics i tècnics/ques implicats/des donin explicacions prou clares, que esborrin qualsevol dubte que es pugui tenir i que intentin fugir de qualsevol mena de maniobra de distracció com ara desviar l’atenció cap a la primera compra. Si ho fessin així, semblaria que no tenen justificació i donarien la raó als que malpensen.
Cal també que, amb l’objectiu de garantir el màxim de transparència a la ciutat, l’actual equip de govern treballi per aclarir aquesta compra i tota la resta d’espais que va fer l’anterior consistori.
Un equip de govern que, cal recordar-ho, no feu cap mena d’actuació per recuperar ni un element patrimonial. Però si que, per contra i més enllà de l’Artextil, va seguir adquirint espais com per exemple la fàbrica Sallarés Deu. Adquisició que, en el seu moment, per a alguns va ser força sorprenent, per la gran despesa que comportà, per la manca d’un projecte previ, per la rapidesa en que es va dura terme,….
No es tracta de malpensar i molt menys d’acusar a ningú, ans al contrari. Però, pel bé de Sabadell ciutat molt castigada, si que es fa urgent esvair tots els dubtes . S’han de resoldre tots els malentesos que puguin haver sorgit.
