Javier Garrido (Podem)

‘Disposició al joc’, per Javier Garrido (Podem)

ARTICLE D’OPINiÓ
Javier Garrido (Podem)

L’eix esquerra-dreta ha estat, amb tots els matisos que se li vulguin oposar, el predominant en l’estructura de competència electoral en els últims 70 anys. Un conjunt d’orientacions de polítiques públiques singularitzen les polítiques d’esquerres amb diferents ondulacions, des de la socialdemocràcia fins l’anarquia: l’aposta decidida per la igualtat, la universalització i gratuïtat dels serveis públics que són oferts preferentment sota una modalitat pública o associativa, la preferència per la fiscalitat directa i progressiva, per la llibertat enfront de l’autoritat, el col·lectiu enfront de l’individualisme, el progrés enfront de la corporació, el feminisme enfront del patriarcat i així un llarg etcètera.

Sabadell ha estat, és i, presumiblement, serà en les properes dècades una ciutat netament d’esquerres. Si en les primeres eleccions municipals de 1977, PSUC, PSC i altres sumaven el 70,82 per cent, el 26 de maig de 2019 PSC, ERC, la Crida, Podem i altres petites llistes obtenien el 73,19 per cent. La nostra ciutat mostra, doncs, un suport massiu i sostingut en el temps a polítiques redistributives ambicioses, desmercantilitzadores, d’ampliació de les llibertats i de democràcia municipal avançada.

El politòleg danès Gosta Esping-Andersen ha assenyalat la forta correlació existent entre, d’una banda, governs i aliances de i entre partits d’esquerre, i, de l’altra, impacte igualitari i desmercantilitzador de les polítiques públiques. És a la Península escandinava i Islàndia, cas únic a Europa en què les esquerres han governat sistemàticament juntes durant dècades, on Esping-Andersen localitza un desenvolupament major de la seva ‘Decommodification Index` (Índex de desmercantilització), és a dir, on el mercat, la llei de l’oferta i la demanda, determina menys el benestar dels ciutadans. Es troben, també, d’acord amb el coeficient Gini, entre els països més igualitaris del món.

A la manera dels blocs obrers dels països escandinaus -oposats als blocs burgesos de cristianodemòcrates i liberals- les sistemàtiques majories electorals d’esquerres a Sabadell ofereixen un escenari d’oportunitat per a la col·laboració estable entre partits d’esquerres en forma de pactes de govern i aprovació de les principals normes (pressupostos, ordenances, plans de ciutat …). No obstant això, penso que Sabadell és també una ciutat traumatitzada per dos esdeveniments majors esdevinguts a l’última dècada. El primer, el cas Mercuri. El segon, la brutalitat policial d’l’1-O i el posterior empresonament de dues persones profundament arrelades en el teixit associatiu de la ciutat.

Sense pretendre comparar-los, el fet és que tots dos han desplegat sobre el pla polític una conseqüència semblant: han suposat la mobilització multisectorial de diferents estrats socials de la ciutat, desbordant als actors polítics i determinant fortament l’establiment d’aliances de govern.

El sociòleg americà Erving Goffman va introduir en els anys 60 de segle passat el concepte de gameworthiness -que aquí podríem traduir com «disposició a el joc»- per referir-se a la circumstància estratègica en què, més enllà d’incentius estructurals, els actors socials accepten interaccionar entre ells. La ciutat ha de superar tots dos traumes. Serà la justícia qui resoldrà el cas Mercuri i s’han d’aplicar els estàndards més alts de transparència sobre el procés polític local. També cal seguir explorant vies per no perdre el diàleg, la col·laboració i el reconeixement d’aquells que, pensant radicalment diferent sobre la independència de Catalunya, coincidim que els conflictes polítics es resolen seient a dialogar.

L’acord entre forces polítiques diferents és necessari per al funcionament ordinari del nostre consistori i és positiu que aquests es facin en clau de ciutat. Però la persistència de dinàmiques de bloqueig i de vetos en el nostre Ple entre partits d’esquerra conduirà segurament, en el decurs de diverses legislatures, a una ciutat que redistribueixi la riquesa amb menys intensitat, amb més mercat i menys poder popular. Per això des de Podem fem una invitació fraternal a les esquerres locals a posar en marxa dinàmiques que ens permetin treballar d’una forma més col·laborativa en el futur.