ARTICLE D’OPINIÓ
Nohemí Zafra, Moviment veïnal del sud
Les dones seran doblement perjudicades a la crisi que seguirà a la pandèmia de la Covid-19. Un factor serà la pèrdua d’opcions laborals a causa del rol de les dones a les cures. En aquest punt és necessari assenyalar que les dones, en la seva majoria, ja realitzen les cures a la família i les tasques de la llar. Elles hi dediquen un 66,5 per cent del seu temps en front el 12 per cent que hi dediquen els homes. Convé assenyalar que són elles també les que redueixen la seva activitat laboral en favor de les cures familiars: un 36,4 per cent busquen una feina parcial per a poder tenir cura dels fills i només un 15,6 per cent d’homes ho fan; un 19,3 per cent demana algun permís de reducció de jornada per a fer-ho, en front del imperceptible 2 per cent dels homes; i un 51,5 per cent falta a la feina en cas de malaltia de familiar davant un 14,3 per cent. Em temo que aquestes dades del CEO augmentaran exponencialment durant la crisi provocant una major desigualtat.
Cal destacar que ara les famílies es troben que han de sumar a la dificultat econòmica saber què faran amb els seus fills i filles o amb les persones dependents. En primer lloc perquè no hi ha cap lloc habilitat a on els puguin cuidar mentre intentem tornar a la normalitat, i perquè cal evitar l’alternativa dels avis i les àvies … tanmateix no es pot descartar que en alguns casos acabin sent qui cuidi dels infants perquè les famílies no tenen diners per a pagar a algú que ho faci i s’acabaran saltant aquesta recomanació sanitària.
Estic convençuda que a moltes llars s’escoltarà a dir aquella frase “és millor que estiguis a casa i que cuidis dels nens” suggerint a la dona que renunciï a la seva vida laboral per a dedicar-se a les cures. D’aquesta manera augmentarà el percentatge de dones que ho sacrifiqui per atendre a la família. Penso que, en realitat, és a un engany propi de la societat patriarcal per a perpetuar l’estructura social en que l’home manté l’hegemonia i que agreujarà les desigualtats existents. Crec que es tracta d’una mostra que la societat és incapaç d’assumir la coresponsabilitat de les tasques familiars i de la seva dificultat per assolir la igualtat real.
Un altre factor a considerar en el perjudici a les dones és el de la violència masclista. Les agressions sexistes són una altra plaga a les societats patriarcals però els Mossos informen que les denuncies han disminuït un 50 per cent i per contra les trucades a la línia d’atenció contra la violència masclista han augmentant un 60 per cent arribant en algunes setmanes a registrar-se un augment de fins al 80 per cent.
Així doncs les dones víctimes d’abusos masclistes han perdut possibilitats de vies de recolzament i solució a la seva situació perquè no tenen contacte amb el món exterior, viuen contínuament a soles amb el seu agressor i veuen altament afectada la seva capacitat psicològica. Em preocupa que el distanciament social esdevingui un agreujant i accentuï el control que caracteritza als maltractadors deixant a les víctimes més indefenses que abans.
Per tant penso que aquesta crisi ens durà a una regressió en el feminisme que costarà anys revertir. Sota el meu punt de vista aquesta situació ens allunyarà del concepte de societat moderna perquè es reforça el format clàssic de família en el que les dones han d’assumir totes les feines sense que es tinguin en consideració les seves necessitats o aspiracions. Es tracta d’una regressió en la igualtat entre homes i dones que comportarà un desapoderament del gènere femení. S’ha de capgirar aquesta tendència i lluitar contra la xacra del patriarcat per arribar a una societat més avançada, més justa, de la igualtat real, millor i no permetre que la Covid-19 ens faci retrocedir en aquesta àrea.
