‘El carrer també és nostre!’, per Marta Farrés (PSC)

ARTICLE D’OPINIÓ
Marta Farrés Falgueras, exregidora del PSC Sabadell.

Les dones de la meva generació ja no som només mares, esposes i filles. Moltes ens sentim realitzades en les nostres feines, tenim aficions, sortim a sopar, al cine, soles o acompanyades perquè exercim el control sobre les nostres vides i ens sentim lliures. I no renunciem a res perquè sabem que no cal fer-ho.

Fa poc, una noia del meu grup d’amigues ens va comentar que després d’un d’aquests sopars a la nostra ciutat, Sabadell, anant a buscar el cotxe per tornar a casa, es va sentir intimidada per un personatge que va decidir que podia passar una bona estona a costa d’envair el seu espai. De fer-li passar por. D’assetjar-la. De fer-la sentir insegura. De demostrar que els carrers eren seus i no d’ella. I va tenir sort! Un grup de treballadors de la neteja se’n van adonar i la van ajudar.

La nostra reacció quan ens ho va explicar, humana i resolutiva, va ser dir-li que a la propera ocasió ens havíem d’acompanyar les unes a les altres per evitar aquestes situacions… I M’HI NEGO! Em nego, del tot, a que no puguem decidir tornar a casa soles. Em nego a que haguem de vigilar com anem vestides perquè algú pugui considerar que és una provocació i té el dret de perseguir-nos. Som lliures i volem gaudir de l’espai públic amb igualtat de condicions. I amb seguretat. Igual que tu, el teu cosí, el teu germà o el teu cunyat.

Per això  mesures que s’han anat aplicant en moltes ciutats com fer parades intermitges en els transports urbans durant els vespres, la nit i de matinada, em semblen una molt bona idea per guanyar seguretat i poder exercir lliurement la nostra condició de ciutadanes.

Per això,  a Sabadell ens caldria ser pioners com a ciutat en aquest tema. No només parlar d’igualtat i fer grans discursos sobre el tema, sinó donar exemple i aplicar mesures com aquestes.  I més tenint en compte que tenim la companyia TUS, de proximitat i de confiança, que de ben segur podria jugar un paper molt actiu en aquesta qüestió.

Perquè la por en aquests casos, té gènere femení. I jo no vull tenir por, ni vull dependre de la sort. PERQUÈ EL CARRER TAMBÉ ÉS NOSTRE!!!

Foto portada: Marta Farrés, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.