ARTICLE D’OPINIÓ
Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana; Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana
A Catalunya, 123.000 persones tenen demència; 86.000 de les quals, Alzheimer. Una malaltia neurodegenerativa que fa que el cervell quedi lesionat i que les neurones responsables de la memòria i d’altres funcions deixin de funcionar. Ara per ara, és una malaltia incurable, tot i que estem convençuts que, només a través de la ciència i la innovació, serem capaços de vèncer-la. Aquesta demència afecta les neurones del malalt fins a fer-ne desaparèixer el passat.
A Sabadell, el govern de Marta Farrés ha decidit esborrar un servei públic de la ciutat de la mateixa manera que ho fa l’Alzheimer amb els records. El considera innecessari i pretén eliminar-lo a cop d’expedient. Si no fem res, aquest centre, que dóna servei a la ciutat des del 1996, simplement desapareixerà.
I amb ell, s’endurà 400 socis que gaudeixen dels beneficis de la pràctica esportiva desenvolupada expertament per 12 professionals que aniran al carrer perquè, en paraules literals de la regidora Laura Reyes, “no té sentit ofertar una cosa que ja dóna el privat”. En plena pandèmia, el govern de la ciutat despatxa 12 treballadors i destrueix un ecosistema que potencia els beneficis de l’activitat física perquè aquest equip ha sabut establir un vincle d’una alta qualitat entre les persones que hi acudeixen diàriament a fer salut.
El govern de la ciutat sembla que ha esborrat del seu criteri de servei públic els innombrables estudis que demostren que l’esport comporta una beneficis directes i indirectes tant per a qui la practica com per a la comunitat. Mantenir-se actiu i fer exercici de manera regular ajuda a prevenir alteracions cardiovasculars, però també d’altres problemes com l’artritis o la depressió. Les malalties neurodegeneratives no en són una excepció, ja que la salut del nostre cervell està relacionada amb la nostra salut cardiovascular. L’exercici no només és bo per al nostre cor; ho és, també, per al nostre cervell. Potser des de la regidoria d’Esports s’hauria d’aprofundir en la pràctica esportiva per reactivar les neurones que treballen per a la prestació de servei públic.
Sota l’excusa d’una tensió pressupostària que l’Ajuntament no pot assumir, es decideix liquidar un servei; amb aquest criteri, ¿tanquem tots els altres equipaments esportius municipals, tots els mercats municipals, qualsevol servei públic que no generi guanys?
L’executiu local tanca el gimnàs públic sense debat públic, sense que la ciutadania pugui ni tan sols qüestionar la greu incidència de la decisió presa sobre el teixit social de la ciutat. Sense aportar cap evidència que s’hagi ni entrat a valorar l’impacte sobre les entitats o escoles que fan servir la instal·lació. Perquè al gimnàs hi van, també, clubs de rítmica; l’associació Andi; associacions que treballen amb persones en risc d’exclusió social que poden accedir a una activitat a la qual no tindrien accés al sector privat, o el Grup de Claqué Irlandès, entre molts altres.
El gimnàs municipal no pot tancar perquè és un actiu per Sabadell; perquè dóna un servei públic a persones que, d’altra manera, no podrien gaudir de l’activitat física, però, sobretot, perquè permet donar serveis d’alta qualitat i pot ser, si s’hi aposta, un banc de proves per introduir a la ciutat la innovació per a la vida i la salut, alhora que garanteix un servei bàsic per a la promoció d’hàbits de vida saludables.
El gimnàs municipal no només fa funcions estrictament esportives, sinó també de cohesió social i d’integració, i actua, a més, com a espai d’interacció per als veïns del districte 1, ja que n’és un dels pocs espais públics oberts a tothom: fa funcions, doncs, de centre cívic. Potser si aquest equipament fos a qualsevol altre districte de la ciutat, el govern municipal no gosaria plantejar-ne l’extinció. Només potser.
Sigui com sigui, per decisions pròpies i indignes com aquesta o per decisions preses sense la planificació corresponent, cada vegada l’activitat i la promoció esportiva queda més reduïda a Sabadell, només en mans de les entitats privades de la ciutat. I és un model de gestió esportiva, però no és el nostre. I, per aquesta raó, els set regidors d’Esquerra Republicana, el principal grup de l’oposició, hem forçat l’alcaldessa a convocar un ple extraordinari en el qual el màxim òrgan democràtic de la ciutat pugui debatre sobre un dels serveis públics municipals. Participació, reflexió, promoció de l’activitat esportiva per a tota i a tota la ciutat és la proposta del Govern Republicà.
