EL PLE CRÍTIC
El ple de setembre, que tradicionalment marca la represa de curs polític, no va significar cap diferència amb les darreres sessions. L’equip de govern només va portar dictàmens de pur tràmit, prova evident que aquest accidentat mandat, determinat pel cas Mercuri, està completament exhaurit. Això quan tota l’expectació estava en la renúncia d’un absent Manuel Bustos a l’acta de regidor.
Tanmateix en els únics temes de certa rellevància política, com ara la modificació pressupostària pel refinançament del deute municipal amb el Ministerio de Hacienda o la modificació del Pla General d’Urbanisme per permetre la compatibilitat entre el sòl industrial i el comercial, l’equip de govern va comptar amb el suport de CiU i PP, enfront el vot negatiu o l’abstenció dels grups a la seva esquerra.
Tant és així que Cristian Sánchez (PSC) en la defensa de punt sobre el contracte pel manteniment de les instal·lacions tècniques i elèctriques de dotze equipaments municipals va afirmar, en un notable lapsus linguae, que contractes com aquest s’havien subscrit quan “governava l’esquerra” com si els socialistes fossin una força de dretes i que ha haver de rectificar com va poder. De la mateixa manera, Ramon Burgués, va realitzar una exposició de doctrina socialdemòcrata a l’assegurar que el sector públic no crearà llocs de treball, sinó que això es competència exclusiva de l’empresa privada.
L’Entesa per Sabadell es va quedar sola en la moció que reclamava la suspensió temporal de la participació de l’ajuntament de Sabadell en el Federació Catalana de Municipis (FMC) a la qual el nostre consistori paga una quota anual de 84.600 euros. Tota la resta de grups municipals van tancar files en defensa d’aquesta entitat privada d’interès públic.
La renúncia de Bustos
Ara bé, la qüestió de més interès del plenari fou la renúncia d’un Manuel Bustos absent l’acta de regidor, justament la vigília de la seva declaració com a imputat per les irregularitats detectades a la FMC. Bustos no va dignar-se a comparèixer a la sala de plens on havia exercit com totpoderós alcalde i va estimar-se més enviar un fax, amb la simbòlica data de 18 de juliol, per substanciar la seva dimissió.
Això va propiciar dues desafortunades intervencions de Burgués i de l’alcalde Juan Carlos Sánchez, que van voler destacar el paper de Bustos com a gran dirigent de la FMC, que els hi va valer les rèpliques de diversos portaveus de l’oposició. Van observar que Bustos no només havia embrutat el bon d’aquesta entitat sinó que la havia sumit en una greu crisi.
De fet aquest dies desfilaran pel jutjat de Sabadell 44 alcaldes imputats de totes les formacions polítiques, excepte CUP i Ciutadans, víctimes o beneficiaris, segons com es miri, de les pràctiques presumptament il·legals en el cobrament de dietes. L’alcalde Sànchez va tornar a recitar el patètic mantra de la presumpció d’innocència. El seu to va mostrar que des de fa mesos és un cadàver polític.
Una actitut que va desfermar les dures crítiques d’EUiA i Entesa per la manca de valentia de l’exalcalde el fantasma del qual va planejar sobre la sala. Efectivament, ahir va produir-se una ruptura simbòlica amb l’era Bustos que no tornarà mai més a la sala de plens ni en qualitat d’alcalde ni de regidor. Ara bé, l’autèntica ruptura amb el bustisme no es verificarà fins a les properes municipals, si la ciutadania de Sabadell tria un alcalde o alcaldessa d’alguna de les forces que ara exerceixen l’oposició.
One Comment