EL PLE CRÍTIC
La sessió extraordinària d’aquest divendres va servir per mostrar l’hegemonia ideològica del nacionalisme i la submissió dels partits de l’esquerra catalana als postulats del nou independentisme de masses.
L’abstenció del grup socialista on, per primer cop des de l’esclat del cas Mercuri no van assistir els regidors imputats, va permetre l’aprovació de la moció impulsada des de la Diputació de Barcelona que compta amb el suport de les entitats sobiranistes Associacio de Municipis per la Independència (AMI) i Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
Això malgrat que la moció compromet als ajuntaments a facilitar “tots els recursos i eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta”, en flagrant contradicció amb les tesis del PSC en el sentit que només s’implicarien en la mateixa si aquesta fos legal i acordada. Els dubtes sobre la legalitat de la consulta justificaren una abstenció que permetia que la moció fos aprovada, com es van encarregar de subratllar el portaveu socialista Ramon Burgués i l’alcalde, Juan Carles Sánchez, amb un to com si volgessin que els perdonessin la vida per no ser prou nacionalistes.
Entesa per Sabadell, coherent amb el seu alineament amb l’esquerra independentista, va defensar la desobediència civil per celebrar la consulta “tant sí com no”.
PSC, ICV i EUiA van defensar la reforma de la Constitució per donar cabuda a les aspiracions de l’independentisme català que alguns confonen amb la voluntat del poble de Catalunya. El portaveu d’EUiA, Joan Mena, fou qui va anar més lluny al afirmar que “l’única reforma de la Constitució possible era el reconeixement del dret d’autodeterminació”. Així mateix va al·ludir a la “transversalitat ideològica” de les forces que recolzen l’anomenat dret a decidir, palesant fins a quin punt aquesta formació està sotmesa als postulats del nacionalisme burgés i petitburgès, embolcallat això sí de radicalisme verbal.
En efecte, mentre CiU i ERC aposten per la ruptura amb l’actual règim polític mitjançant la secessió de Catalunya, les formacions d’esquerra no van ser capaces de plantejar l’alternativa d’una Tercera República Federal com a nou marc polític enfront la crisis del règim de la segona restauració borbònica, que ells van contribuir a edificar amb els pactes de la Transició, però també per plantejar una resposta progressista a l’independentisme burgès i petitburgès i cercar una nou marc de convivència entres els pobles de l’Estat.
D’aquesta manera i davant la manca d’alternatives de l’esquerra, l’única oposició a la moció secessionista fou la protagonitzada pel PP. El portaveu popular Esteban Gesa, que va no tenir el seu millor dia, va ser incapaç de donar ni un sol argument polític. El seu paupèrrim argumentari reposà exclusivament sobre el respecte a una legalitat constitucional que fa aigües per tot arreu.
Per esvair els dubtes sobre el que s’estava votant, a l’acabar la sessió, el públic assistent que omplia la sala de gom a gom va cridar: “Independència!”
5 Comments