L’equip de govern només va presentar tres dictàmens en l’ordre del dia la qual cosa va posar de manifest la paràlisi que pateix l’administració municipal des de l’esclat del cas Mercuri. Així, des del punt de vista polític, la sessió va estar dominada pel debat de les cinc mocions de l’oposició.
La presentació de dues proposicions, una de CiU i l’altre d’Entesa per Sabadell, EUiA i ICV, sobre el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en el seu pas per Gràcia i Can Feu, va mostrar la sintonia entre socialistes i convergents. Amb la presència de nombrosos veïns d’aquests barris, ambdues formacions defensaren el surrealista conveni del 2011, segons el qual les zones adjacents a les vies fèrries serien requalificades com a sòl residencial i les plusvàlues d’aquesta operació urbanística servirien per a finançar les obres (més informació: ‘Dues visions contraposades sobre com soterrar el tren a Gràcia i Can Feu‘).
Un projecte manifestament irrealitzable donada la paràlisi del sector de la construcció, como va posar de relleu Virgínia Domínguez (Entesa) en una brillant intervenció on va defensar que la Generalitat fes honor al seu compromís inicial del 2007 de fer-se càrrec del cost del soterrament amb l’estalvi que suposava no haver d’expropiar i enderrocar diversos edificis de la zona.
Del debat es desprèn que CiU té un greu problema en aquests barris, on normalment obté bons resultats electorals, doncs el discurs del seu portaveu, Carles Rossinyol, va estar més orientat a defensar la posició de la Generalitat que els interessos de la ciutat. Encara fou més incomprensible la postura del PSC, que s’atrinxerà en la defensa d’un conveni inviable i on el ponent, Josep Ayuso, no va poder donar ni un sol argument convincent.
Tant es així que l’ alcalde Juan Carlos Sánchez va haver de sortir en la seva ajuda amb escassa fortuna. En efecte, en comptes de denunciar els flagrants incompliments de la Generalitat, va intentar justificar el pacte subscrit entre l’exalcalde, Manuel Bustos, i Lluís Recoder, exconseller de Territori i Sostenibilitat. A més, Sánchez es negà a respondre en dues ocasions a la pregunta de Domínguez sobre on estaven els 12 milions d’euros (la meitat del cost del soterrament) que l’alcalde, quan era regidor d’Urbanisme i es signà el conveni del 2011 amb la Generalitat, va assegurar que tenia l’Ajuntament.
La màquina d’endollar
Entesa es va quedar sola en la moció que demanava la dimissió de Juan Carlos Sánchez en qualitat de president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental. Només EUiA li va atorgar una benvolent abstenció (més informació: ‘El ple de gener en 4 claus‘).
Domínguez va llegir un passatge del sumari de Mercuri on s’evidencia que aquest organisme s’utilitzava per col·locar als membres de l’executiva local del PSC. La resta de l’oposició no va voler mullar-se, adduint que Sánchez no estava imputat i que l’Ajuntament no tenia competències en un organisme amb personalitat jurídica pròpia. Ara bé, de les seves intervencions es dedueix que no volien que Entesa, que no va buscar el suport a la moció amb la resta de grups municipals, s’emportés el protagonisme en la denúncia de la corrupció.
D’altra banda, la moció d’ICV sobre l’increment de la pobresa energètica, derivada de la crisi econòmica, va palesar les dolentes relacions amb EUiA, el seu soci de coalició a tota arreu menys a Sabadell, doncs no van poder presentar-la plegats com ha succeït en altres municipis, però també l’insensibilitat social del PP que va buscar excuses de mal pagador per abstenir-se.
La sessió va concloure amb l’emotiu comiat del regidor d’Entesa, Juli Moltó, que al proper ple municipal, serà substituït per Maties Serracant.
